Tamara Carrasco, durant una manifestació. Foto: Àlex Recolons / ACN
La Fiscalia ha recorregut davant del Tribunal Suprem l’absolució de l’activista Tamara Carrasco, la integrant viladecanenca dels CDR jutjada per desordres públics. Carrasco va ser detinguda a casa seva l’abril del 2018 acusada de terrorisme i rebel·lió per la seva presumpta implicació en les protestes de la Setmana Santa d’aquell any, però el jutjat penal número 25 de Barcelona la va absoldre l’octubre passat. Uns mesos més tard, el 22 de gener d’enguany, l’Audiència de Barcelona també la va absoldre, en resposta a un primer recurs de la Fiscalia.
En la sentència original, que no veu delicte en l’actuació de Carrasco, la jutgessa criticava durament la investigació feta per la Guàrdia Civil, que no ha pogut explicar com va obtenir l’àudio amb la veu de Carrasco ni demostrar com es va difondre. La fiscalia torna a demanar set mesos de presó.
Segons ha avançat TV3, la Fiscalia del Tribunal Suprem considera que Carrasco va incitar a cometre desordres públics en haver enviat un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Alemanya, el març de 2018.
A més, considera que les dues sentències absolutòries no apliquen la modificació del Codi Penal realitzada el 2015, que permetria condemnar Carrasco per difondre missatges destinats a alterar l’ordre públic encara que els desordres no s’acabessin cometent.
L’advocat de l’activista, Benet Salellas, ha criticat la decisió i ha argumentat que “criminalitzar actes preparatoris en format de perill abstracte”, és a dir, aquells delictes que suposen una conducta perillosa en general, encara que no s’arribi a posar efectivament en perill un bé jurídic, com ara talls de carretera i ocupacions d’instal·lacions, “construeix un escenari de política criminal que posa en perill els drets polítics fonamentals”.
