Estat de la platja després del temporal Gloria. Foto: Ajuntament del Prat
Un estudi d’un investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) calcula que, fins a l’any 2100, s’hauran d’invertir gairebé 100 milions d’euros al litoral pratenc per fer front als efectes de la pujada del nivell del mar i dels temporals cada cop més violents que afectaran la costa. És a dir, aquests són els diners que caldrà posar al damunt de la taula per reconstruir edificis, mobiliari públic i tornar a posar sorra a unes platges en franca regressió.
L’informe, elaborat per Víctor Manuel Lomelí-Quintero per al departament d’Enginyeria Civil i Ambiental al Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, es basa en un algoritme georeferenciat, amb milers de dades públiques, anomenat GCIFS, capaç de predir, any a any i d’ara fins al 2100, quan costaria arranjar els desperfectes de temporals produïts per la pujada del nivell del mar a tota Catalunya. “L’alteració del clima és una qüestió de gran importància que està tenint un impacte significatiu a les zones costaneres”, explica l’investigador, per afegir que aquest fenomen “està generant processos d’erosió, inundacions i un augment del nivell del mar que resulta preocupant”.
Amoïnats
La preocupació per la pèrdua de sorra al Prat ve de lluny. I, amb aquestes dades a la mà, des de l’Ajuntament posen èmfasi en la necessitat que el Port faci cada any l’aportació de sorra com a compensació pels efectes de les obres a la infraestructura, que eviten els corrents necessaris que han de mantenir la platja. Enguany va arrencar a principis de mes, amb l’abocament de 100.000 metres cúbics de sorra, 20.000 més que l’any passat. Així i tot, enguany han prohibit que les barques a motor surtin del Centre de Vela, precisament per la manca de sorra.
La factura, desglossada
Amb tot, fins a l’any 2100 la factura de les infraestructures danyades pels temporals al Prat ascendiria als 55 milions d’euros. Pel que fa a la reposició de la sorra, l’estudi assenyala que serien necessaris 11,3 milions fins al 2050, i 43,7 fins al 2100. A banda, l’algoritme de Lomelí-Quintero mostra, en el pitjor dels escenaris, la necessitat d’invertir fins a 8.846 milions d’euros arreu de Catalunya fins al 2100.
Per tot plegat, l’investigador considera que cal avançar-se als possibles efectes del canvi climàtic i preparar-se. De fet, Lomelí-Quintero explica que l’objectiu principal d’aquesta eina és facilitar a les administracions aquestes dades perquè puguin planificar amb temps què faran a les costes. “Molts governs no s’estan prenent seriosament el problema. La regressió s’està accelerant i l’any 2030 ja hi haurà grans costos, però no veuen la magnitud. S’ha d’actuar ja”, assegura l’investigador.
Lomelí-Quintero també convida a la reflexió, ja que les dades de l’algoritme, diu, auguren un mal futur per a les primeres línies de platja, la qual cosa planteja un gran problema per les ciutats del litoral, com és el cas del Prat. També afegeix que, amb aquests costos tan elevats, els governs poden treballar amb previsió, però segurament hauran de decidir quines platges val la pena salvar i quines no. I tampoc es pot obviar, insisteix, el fet que alguns municipis metropolitans perdran atractiu turístic si la platja acaba desapareixent. Tot i no tenir la competència, des del consistori mostren preocupació i recorden que continuen pendents de l’estudi que el govern central va prometre per trobar solucions estructurals per a la problemàtica.
