La Comissió Europea ha llançat un ultimàtum a l’Estat espanyol perquè redueixi la contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment pel que fa a la presència de diòxid de nitrogen (NO2) a l’aire. La Comissió Europea recorda que cada any 400.000 ciutadans europeus moren a causa de malalties contretes per una mala qualitat de l’aire.
A més, es calcula que només el 2013 es van produir més de 70.000 morts prematures a Europa a causa del NO2, el triple de les morts provocades per accidents de trànsit aquell mateix any a tot el continent. L’avís de l’ens europeu se centra en la ciutat de Barcelona i les àrees del Baix Llobregat i el Vallès.
Tot i que la comissió posa èmfasi en el diòxid de nitrogen, aquesta no és l’única substància nociva que respiren els habitants de la comarca. Segons l’informe sobre la qualitat de l’aire a l’Estat espanyol (2015) d’Ecologistes en Acció, els veïns del Prat, Gavà i Viladecans –i, per proximitat, Castelldefels, tot i que no hi ha cap estació de mesura en aquest municipi– respiren aire de poca qualitat. Cal recordar que el Baix Llobregat és una zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, ja que és una de les àrees on se sobrepassen tant els límits de diòxid de nitrogen com de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5).
Amb les dades a la mà, la mitjana anual al Prat i a Viladecans de PM10, de 30 i 22 µg/m³ respectivament, supera el límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de 20.
En el cas de Gavà, malgrat que els límits de PM10 estan per sota del màxim marcat per l’OMS, no passa el mateix amb unes altres partícules, les PM2,5. I és que l’estació gavanenca en registra una mitjana anual de 13 µg/m³, quan la recomanació de l’OMS és de 10. Un cas similar al del Prat i Viladecans, que també superen els nivells aconsellables per a la salut de PM2,5.
Una altra substància perillosa per a les persones és l’ozó troposfèric, el qual sobrepassa els nivells que recomana l’OMS tant a Gavà com al Prat i Viladecans.
ELS EFECTES SOBRE LA SALUT
Aquesta és la situació actual a la comarca. Però, quins efectes en concret té la contaminació sobre les persones? Segons explica a aquesta publicació Bénédicte Jacquemin, investigadora d’ISGlobal i de l’INSERM, “hi ha dos tipus d’efectes”, uns d’aguts i altres de crònics. Els primers es produeixen “quan hi ha un pic de pol·lució” i provoquen un augment de les hospitalitzacions, la mortalitat, les malalties respiratòries, els infarts i ictus, a més de disminuir la capacitat de concentració dels infants. Els efectes crònics, diu, “són la mortalitat i malalties cardiovasculars a llarg termini, l’asma en adults i nens, càncer de pulmó, problemes de fertilitat i disminució del desenvolupament cognitiu”.
Tot plegat, una situació insostenible a la qual vol posar fi la Comissió Europea. És per aquest motiu que amenaça de portar l’Estat espanyol –així com Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit– davant del Tribunal de Justícia de la UE si no pren mesures per millorar la qualitat de l’aire en un termini de dos mesos.
La comissió recorda que les polítiques per reduir la contaminació són competència dels estats, tot i que demana un “esforç molt més gran”, tant a escala local com regional, per complir amb les obligacions que estableix la Unió Europea en matèria de contaminació atmosfèrica per tal de garantir la salut pública.
Una problemàtica que s’ha pres seriosament l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que va aprovar a principis de mes un paquet de mesures urgents per reduir l’ús del transport privat i restringint els vehicles més contaminants.
