Alguns dels beneficiaris del pla són contractats pels ajuntaments per fer tasques de neteja viària i arranjament d’espais públics. Foto: Arxiu

La crisi econòmica que ha sacsejat l’economia del país, i de la mateixa àrea metropolitana de Barcelona, ha requerit una intervenció contundent dels agents públics en els darrers anys, entre altres coses per lluitar contra la destrucció d’ocupació.

En aquest context, l’AMB va impulsar un primer pla entre el 2012 i el 2015 que va assolir objectius importants en matèria de contractació de persones en situació d’alta vulnerabilitat, que es va materialitzar en diversos programes en forma de plans d’ocupació, suport al treball autònom i suport a la contractació de persones aturades per part d’empreses.

Durant aquest període es van contractar 4.506 persones i es va assolir un doble èxit, afavorint la inserció i atacant la problemàtica dels sectors més vulnerables. Amb tot, l’AMB va decidir donar continuïtat al pla amb una segona edició de quatre anys més.

El Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2016-2019 està dotat amb 30 milions d’euros, es desplega a trenta-cinc municipis –ja que no inclou el de Barcelona– i ara inicia la segona convocatòria 2018-2019, amb una inversió de 15 milions d’euros.

I és que aquesta segona edició consta de dues convocatòries que sumen el total de 30 milions d’euros. Uns fons destinats als ajuntaments metropolitans per crear ocupació amb tres models de contractes: acords amb empreses, plans d’ocupació i plans d’autoocupació.

“Les claus d’aquesta nova fase del nostre programa són ampliar i reforçar les polítiques socials centrades en la generació de noves oportunitats d’ocupació, prioritzant sempre els recursos per a l’ocupació d’aquells grups o col·lectius amb més risc d’exclusió social, i promoure nous formats i experiències que permetin no només reduir els índexs d’atur, sinó també lluitar contra la precarietat laboral”, explica Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB.

A més, l’AMB també fa una aposta per la formació i reforça la millora de competències transversals, ampliant les hores de formació i el domini de competències obligatòries (TIC, relacions laborals…) entre els beneficiaris del programa.

LES ÚLTIMES XIFRES
Amb tot, l’AMB actua en tres àmbits. En primer lloc, amb plans d’ocupació. L’AMB tanca acords amb els ajuntaments metropolitans per tal de contractar persones que estan a l’atur per treballar en serveis propis de l’ajuntament: neteja viària, arranjament d’espais públics i atenció a les persones, entre altres. En aquests moments ja s’hi han destinat 5,6 milions de la segona convocatòria, que equivalen a gairebé 460 persones contractades.

En segon lloc, a través d’acords amb empreses: s’estableix un conveni amb empreses del territori per tal de contractar persones a l’atur. El 50% del contracte és finançat pels fons de l’AMB i l’altra meitat per l’empresa en qüestió. En aquest cas ja s’hi han destinat més de 380.000 euros per a la contractació d’una setantena de persones.

En tercer lloc hi ha els projectes d’autoocupació. En aquesta modalitat, es financen els projectes d’emprenedoria dels ciutadans. A hores d’ara s’està donant suport a 70 emprenedors amb més de 200.000 euros.

Durant el període 2012-2015, a Castelldefels, per exemple, es van arribar a impulsar 130 contractes, amb un èxit d’inserció laboral final del 30% dels casos.

 

Projectes Singulars

Una de les principals novetats de la segona convocatòria 2018-2019 del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals és la inclusió d’una quarta modalitat de contractes anomenada Projectes Singulars.

Aquest tipus de línia finança projectes que permeten experimentar en matèria de polítiques socials i d’ocupació i posar a prova innovacions concretes i no experimentades o molt poc esteses. Alguns dels temes d’aquests contractes són projectes de reforç educatiu, iniciatives per al desenvolupament sostenible, la lluita contra el canvi climàtic, l’economia social i solidària, l’economia circular i l’ocupació verda, l’eficiència energètica, la igualtat de gènere… que siguin generadors d’ocupació de manera directa.

En aquesta nova modalitat també s’hi inclouen, a banda d’empreses, altres entitats sense ànim de lucre com a possibles contractants de persones en situació d’atur, com ara ONG i cooperatives.

Tot plegat ofereix als municipis noves oportunitats per millorar la inserció laboral. Un exemple n’és el programa de foment de l’ocupació i cooperativisme per la gestió d’uns horts socials municipals a Barberà del Vallès, on s’ha contractat una dinamitzadora d’un grup de dones que porten a terme la iniciació, explotació i manteniment d’un hort. La idea és que es puguin acabar organitzant com a cooperativa.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram