A mig camí de pujada a Begues o de baixada a Gavà per la carretera, s’aixeca la penya de pedra roja argilosa que ha captivat generacions i generacions d’habitants del Delta. Sobre les restes d’un assentament iber, al segle IX es va construir el castell de l’Eramprunyà, un baluard privilegiat amb vistes a tota la plana deltaica, que controlava les invasions àrabs, quan el Llobregat feia de frontera sud de la Marca Hispànica. Segles després, el santuari de la Mare de Déu de Bruguers i l’ascensió al castell van convertir-se en una activitat d’oci tant per a veïns dels voltants com per a persones de tota l’àrea metropolitana, que podien gaudir d’una visita gratuïta a mil anys d’història.
Des que l’Ajuntament de Gavà va adquirir el conjunt l’any 2007, la seva prioritat ha estat la rehabilitació del castell i els seus voltants, que es troben en ruïna i fins i tot amb parets a punt d’esfondrar-se. Amb una gran pena, els gavanencs i la resta d’amants del castell van veure com l’any 2010 s’hi va prohibir l’entrada, fet que va esborrar del mapa una de les joies turístiques de la comarca.
“El tancament era del tot necessari”, explica a Línia Mar Josep Bosch, director del Museu de Gavà. “Segurament es va fer fins i tot tard, i no hi havia més remei per poder-hi fer restauracions”, afegeix. Atès l’estat del castell, l’Ajuntament va acordar amb la Unió Muntanyenca Eramprunyà que organitzaria visites guiades com a solució transitòria, per tal que almenys un grup reduït de persones poguessin gaudir-ne. “Tot i això, no descartem que en un futur puguem tornar a obrir les visites”, afirma Bosch, que admet que el Museu farà una tasca de difusió per, també, renovar-ne l’oferta expositiva.
Ara, la Diputació ha lliurat al consistori el Pla director, un programa funcional de 4 milions d’euros de pressupost que vol recuperar les preexistències històriques i arquitectòniques del conjunt, facilitar el reconeixement de les restes fent-les entenedores per a la visita pública, mantenir l’ús que tradicionalment se n’ha fet per al gaudi col·lectiu i compatibilitzar el seu ús amb el del seu entorn més proper. Amb tot, un renaixement per al símbol del Delta.
Nova fase de la restauració
del castell de CastelldefelsPer altra banda, la Generalitat destinarà 645.000 euros per cofinançar la quarta fase del projecte de restauració del castell de Castelldefels, en el qual s’adeqüen 189 metres quadrats corresponents a una de les sales de la planta sota coberta sobre la sala noble i el seu nucli d’accés. Des de l’inici del procés de restauració, dels 1.549,8 metres quadrats útils del castell en queden per restaurar 485.
Construït sobre restes iberes i romanes, el castell data del segle XVI, tot i que l’església del seu interior data del segle X. Igual que el castell de l’Eramprunyà, durant segles va ser utilitzat per controlar el territori i com a fortalesa de defensa contra les invasions àrabs.
La restauració es composa de diferents actuacions que s’estan desenvolupant des del 1988, quan l’Ajuntament de Castelldefels va adquirir l’edifici, que estava en un greu estat de deteriorament, amb l’objectiu d’obrir les seves portes a la ciutadania. Els projectes i estudis realitzats han estat molts i diversos, des d’històrics parcials i d’específics de patologies fins als diferents projectes de restauració de les diferents sales i nuclis.
