L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·legalitat d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya ha impedit, fins ara, que s’hagi fet un debat profund sobre els pros i els contres d’un hipotètic Estat català independent. El debat s’ha centrat en les lleis i en la Constitució espanyola, obviant el que realment és important en aquest procés: els avantatges i inconvenients d’una possible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debat públic i mediàtic ha girat –forçosament– entorn de la legalitat o no d’una consulta, la societat civil fa temps que està treballant per fer arribar als catalans i catalanes arguments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El Clauer, un web de preguntes i respostes sobre la independència de Catalunya adreçada a totes aquelles persones que dubten sobre la viabilitat –entesa en tots els sentits– de l’Estat propi. El projecte, impulsat per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), conjuntament amb onze associacions més de l’entorn sobiranista, desmunta tòpics que sovint utilitza el front contrari a la independència de Catalunya en el seu discurs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesos abans diversos col·lectius ja s’havien posat a treballar –i ho segueixen fent– per oferir arguments sòlids a favor de la independència. Un dels més importants, sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, format per catedràtics catalans –principalment d’economia– de renom mundial que volen “contribuir al fet que Catalunya pugui decidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballa per a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma, en aquest cas per “respondre a visions esbiaixades que es donin sobre els catalans a la premsa internacional”. I també el Cercle Català de Negocis, que ha elaborat diversos estudis contrastats sobre el potencial econòmic i la viabilitat d’una Catalunya independent.

Nosaltres, tot seguit, responem resumidament deu preguntes molt esteses sobre l’Estat propi.

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

Estructures
Quins instruments d’Estat necessitaria Catalunya?
Qualsevol Estat necessita, per poder funcionar, una sèrie d’estructures que el fan viable. Moltes d’elles ja existeixen, com les forces de seguretat. La més prioritària és l’agència tributària, que hauria de gestionar els impostos catalans. Pel que fa al model d’Estat, una República és l’opció més compartida.

Impostos
Com funcionaria la hisenda pròpia de l’Estat català?
Catalunya ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s’encarrega de gestionar els impostos que són competència de la Generalitat. Per tant, l’estructura ja existeix i només s’hauria d’assumir la gestió dels impostos que ara administra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

Espanya
Quina relació tindrien Catalunya i Espanya?
El nou Estat català mantindria una relació veïnal amb Espanya, com la que té ara Espanya amb França o Portugal. Seria una relació d’igualtat, de tu a tu. Com que Catalunya formaria part de l’espai Schengen si continués a la Unió Europea, no hi hauria cap mena de frontera entre els dos estats.

Unió Europea
El nou Estat català quedaria fora de la Unió Europea?
La UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna, per la qual cosa la permanència de Catalunya dins la Unió dependria d’una decisió essencialment política dels caps d’Estat i de Govern dels països membres. Per altra banda, sortir de la UE no implica haver d’abandonar l’euro.

Empreses
Què passaria amb les multinacionals que hi ha a Catalunya?
Si el nou Estat garantís la seguretat jurídica de les empreses, una fiscalitat competitiva i unes infraestructures de primer nivell, les multinacionals no tindrien cap raó per marxar de Catalunya. Cal tenir en compte que Barcelona està considerada una de les ciutats europees més atractiva per als negocis.

Pensions
Les pensions i les prestacions d’atur estarien garantides?
Segons els càlculs de la conselleria d’Economia, un Estat català independent podria fer front perfectament a les pensions i a les prestacions d’atur. Actualment, Catalunya aporta al voltant d’un 19% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep, en contrapartida, el 17% de les prestacions.

Immigració
Què passaria amb les persones que ja tenen doble nacionalitat?
Hi ha molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, han aconseguit la doble nacionalitat: l’espanyola i la del seu país d’origen. En un Estat català, la triple nacionalitat seria possible jurídicament sempre que les noves lleis i els tractats entre estats ho permetessin.

Llengua
En quina situació quedaria el castellà en el nou Estat?
En una Catalunya independent, el català passaria a ser llengua d’Estat a tots els efectes i esdevindria la llengua comuna en l’espai públic. Pel que fa al castellà, i tenint en compte que és la primera llengua de molts catalans, hauria de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català.

Documents
El carnet de conduir i altres documents seguirien sent vàlids?
Després de la constitució del nou Estat, s’haurien de seguir aplicant les lleis espanyoles en certs àmbits per facilitar la transició cap a la legislació pròpia. Per tant, tots els documents continuarien sent vàlids. De fet, ja s’està implantant el carnet de conduir europeu, que facilitaria molt les coses.

Barça
En quina lliga jugarien el Barça i l’Espanyol?
Jurídicament, les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien seguir jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP) espanyola sense cap impediment legal. En aquest sentit, també podrien jugar a qualsevol altra lliga europea si ho volguessin i fossin acceptats.

 

UN PAÍS MOBILITZAT

L’acceleració i velocitat del procés independentista s’explica –si no del tot, com a mínim en part– per la gran capacitat de mobilització que ha demostrat la ciutadania, que en els últims anys ha estat capaç de sortir al carrer de forma massiva en diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) del juny del 2010, que va suposar la retallada de l’Estatut que el Parlament havia aprovat feia quatre anys, va significar el tret de sortida a un cicle polític carregat de manifestacions i on l’independentisme ha crescut exponencialment. Va ser precisament aquesta sentència la que va provocar la primera gran mobilització ciutadana. Un milió de persones van omplir, el 10 de juliol del 2010, el centre de Barcelona sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durant la Diada del 2012, una nova manifestació va omplir els carrers de la capital catalana. Aquella marxa, que va reunir un milió i mig de persones, va ser la primera celebrada sota el paraigua organitzatiu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que des d’aquell moment ja no ha abandonat el lideratge cívic de l’independentisme. Un any més tard, l’11 de setembre de l’any passat, l’ANC va aconseguir fer un salt qualitatiu en el format de la protesta i va reunir 1,6 milions de catalans que es van unir per fer una cadena humana, la Via Catalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la de la Diada d’enguany, també va servir per demostrar que la capacitat de convocatòria que ha aconseguit l’ANC ha anat acompanyada d’una dosi important d’originalitat. Després de la Via Catalana semblava que ja no hi havia cap repte per superar, però no ha estat així. A l’abril, l’organització que lidera Carme Forcadell va anunciar que el seu pròxim objectiu era fer una V que omplís la Diagonal i la Gran Via. El repte plantejat era majúscul, però es va tornar a aconseguir. Un total d’1,8 milions de catalans es van concentrar a la ciutat i van aconseguir formar una impressionant V amb els colors de la senyera que va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés participatiu, i no en unes eleccions oficials, aquesta ha estat l’última –i més significativa– mobilització de l’independentisme i també d’una part, petita, de ciutadans no independentistes. Va ser el passat 9 de novembre, en una jornada històrica on 2,3 milions de catalans van expressar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram