Un cartell de la campanya contra la prostitució. Foto: Àlex Recolons/ACN
Fa sis anys hi havia entre 15 i 20 dones exercint la prostitució a la C-31. Actualment, l’Ajuntament no té constància que n’hi hagi cap. I és que el 2017 el consistori, sent l’actual alcaldessa, Gemma Badia, regidora d’Espai Públic, Seguretat i Convivència, va posar en marxa un pla de xoc per erradicar la prostitució en aquest vial. La campanya contempla diverses accions, des de cartells de sensibilització -amb lemes com ‘Tu gaudeixes? Ella no’-, accions d’intervenció i suport social i l’enviament de les sancions a casa dels clients, la mesura estrella del pla. “Quan no hi ha demanda no hi ha oferta i nosaltres vam acabar amb la demanda amb aquesta acció tan senzilla”, celebra Badia, en declaracions recollides per l’ACN.
Si bé és cert que aquesta decisió, que posa en evidència aquest 4 o 6% d’homes a Espanya que asseguren haver consumit prostitució l’últim any, ha aconseguit erradicar l’activitat a la C-31, la realitat és que el fenomen és encara molt lluny de poder-se considerar erradicat. Tant a Gavà com a la resta del país. “Ordenances com aquesta només fan que desplaçar el fenomen a uns altres llocs”, alerten a aquesta publicació fonts del sindicat Otras, que treballa per les necessitats de les dones que s’hi dediquen.
D’una manera similar opina l’investigador de l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Rubén Rodríguez, que recorda com les polítiques públiques han anat expulsant la prostitució de les ciutats cap als afores, a polígons i carreteres, els últims anys. “Ara, aparentment, desapareix”, concedeix, tot i que, en la línia del que diuen des de Otras, es continua exercint en uns altres llocs, com ara pisos.
Procés de digitalització
De fet, la pandèmia va ajudar a estroncar el fenomen a la C-31, tal com destaca Badia, així com a tot arreu. La qüestió és que la covid també va ajudar a accelerar el procés de transició de l’oferta i la demanda de prostitució a l’àmbit digital, a través de plataformes a la xarxa que ocupen bona part del negoci, que malgrat mesures com les de Gavà no ha desaparegut.
Sense anar més lluny, tal com destaquen des de Otras, la prostitució de carrer a Espanya és molt minoritària, i representa menys d’un 10% del total. “Solen ser prostitutes més precaritzades, com les dones trans”, expliquen des del sindicat. Per tant, des d’aquesta organització titllen plans com aquest de Gavà de “populista”, ja que no acaba amb la prostitució i “empeny les dones a exercir per a terceres persones”.
Rodríguez apunta també que la prostitució al carrer és cada cop “més marginal” i que és exercida per l’escalafó més baix, per les dones més vulnerables, com les trans o les migrants. En aquesta línia, Otras creu que el pla de xoc de Gavà frega l’aporofòbia, la por al pobre. “És tot un rentat de cara”, reblen des de Otras. Per tot plegat, Rodríguez, malgrat la reducció de la prostitució visible a la C-31, rebaixa l’eufòria. “No s’ha de pensar que està tot fet”, conclou.
