El litoral de Montgat ha patit un fort retrocés l’última dècada. Foto: ACN
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha triat Montgat per estrenar la temporada de bany a les platges de la metròpoli. I ho ha fet perquè considera que aquesta població és el “quilòmetre zero” de la regressió al litoral metropolità, ja que ha perdut gairebé totes les seves platges els últims 10 anys. Es tracta d’un fenomen que, de retruc, també afecta l’economia local, atès que Montgat ha hagut de tancar els sis xiringuitos que tenia, cosa que suposa que l’Ajuntament deixi d’ingressar 360.000 euros en concepte de cànon, tal com ha posat de manifest aquest matí l’alcalde, Andreu Absil.
A més, Absil ha lamentat que el tancament dels xiringuitos té un impacte indirecte en el mercat laboral dels joves montgatins i en la restauració local. I, de retruc, el tancament dels xiringuitos comporta el tancament dels aparcaments i les zones blaves, amb les conseqüents pèrdues econòmiques per al consistori que això comporta.
Un 20% menys de sorra
I aquesta és només la situació de Montgat, ja que la resta de municipis metropolitans també estan patint el retrocés de les platges, a causa dels forts temporals que provoca l’escalfament global, el qual els converteix en més sovintejats i violents. De fet, l’AMB arrenca la temporada de bany amb un 20% menys de sorra a les platges metropolitanes.
Per tot plegat, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, ha demanat una “actuació contundent” coordinada amb el govern de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments per preservar el litoral i evitar més casos com el de Montgat. En aquest sentit, ha demanat “deixar de buscar excuses en el canvi climàtic” i ha posat èmfasi en la necessitat de canviar el model de gestió del litoral. “Cal que corregim les nostres pròpies errades”, ha assenyalat Torra. En aquesta línia, i en clara al·lusió a municipis com Montgat o el Prat -que pateix els efectes de les obres al Port de Barcelona, que provoquen que no hi hagi reposició natural de la sorra i calguin aportacions extraordinàries i artificials-, el gerent de l’AMB ha defensat que “no pot ser que un municipi pagui les conseqüències del que s’ha construït al del costat”.
“Per què ha de patir Montgat la desaparició de les platges i no ens plantegem eliminar el port del Masnou?”, s’ha preguntat retòricament, fent una crida a prendre consciència que el litoral “té una motxilla plena” d’actuacions fetes dècades enrere “i no es pot limitar tot a dir que el mar està guanyant el seu espai”. “Calen noves infraestructures que ajudin a evitar més pèrdues”, ha asseverat, i ha afegit que “segurament el que no té sentit és abocar sorra anualment”.
Solucions adaptades a cada territori
En aquest sentit, ha precisat que a les platges de l’AMB s’hauran d’aplicar solucions diferents en funció de la seva ubicació, ja que les necessitats del Maresme disten de les del Baix Llobregat. En el cas de la costa maresmenca, Torra aposta per la combinació d’espigons transversals, paral·lels i semi submergits. De fet, el territori està a l’espera que el Ministeri de Transcició Ecològica publiqui en un termini màxim de dos mesos la seva proposta concreta per aquesta zona.
Pel que fa al mobiliari i equipaments de les platges, s’han hagut de reduir aquest estiu a causa del retrocés del 20% de superfície. A Montgat, on el cap de Platges de l’AMB, Dani Palacios, ha dit que els últims sis anys s’han reduït de 17 a tres els accessos senyalitzats i equipats amb dutxes.
Menys equipaments
També ha calgut eliminar les àrees de joc infantil i de pràctica d’esport, com el vòlei. Un altre exemple de serveis reduïts és a Badalona, on hi ha platges que no ha estat viable instal·lar lavabos. “Estem concentrant els serveis el màxim possible al límit de la distància de seguretat respecte del mar”, ha assegurat Palacios.
D’altra banda, Palacios ha xifrat entre un 10% i un 20% el nombre de rentapeus i dutxes que estaran oberts aquest estiu arran de la millora de la situació de sequera. Ha apuntat que en alguns municipis hi haurà el doble d’elements oberts respecte de l’any passat, i ha puntualitzat que la seva posada en marxa s’ha endarrerit més del previst perquè ha calgut fer un procés de purificació i control de legionel·la arran de tot el temps que havien estat tancats.
