La gavanenca Queralt Coll, a Kids&Us, on ensenya anglès. Foto: Albert Prat
A Michael Phelps, a Valentino Rossi i a tantes altres persones igual de conegudes o més anònimes que s’han sentit incompreses a l’aula els hauria encantat tenir una docent com qui apareix en la finestra de Zoom. Queralt Coll (Gavà, 1994), estudiant de quart d’Educació Primària a la Universitat Internacional de València (VIU) i professora en pràctiques a l’Escola l’Olivera, a Cabrils, no fa sentències, més aviat forma, escolta i motiva. I, sobretot, guia. “A vegades volem sobreprotegir massa els infants, quan el que necessiten és provar, equivocar-se, caure i tornar-se a aixecar, i que els donem suport quan passi això. El professorat i les famílies hem d’anar junts per preparar-los per a la vida adulta”, defensa la gavanenca.
“Els nens i les nenes necessiten llegir amb atenció, fer-se preguntes i extreure’n conclusions per poder construir el seu propi pensament i sentit crític”, afegeix la pivot del CB Boet Maresme Mataró, de la Lliga Femenina Challenge. A classe fomenta el debat i el treball en grup perquè l’alumnat tingui temps i espai per expressar-se lliurament i vegi, respecti i s’inspiri en altres opinions diferents de la seva. Mireia Abarca, la tutora de 5è de Primària de l’Escola l’Olivera, confia molt en Coll i li dona molta llibertat. La classe és “meravellosa perquè l’alumnat és natural, obert i espavilat, escolta molt i té una gran actitud”.
Graduada en Fisioteràpia, l’entrevistada va descobrir la docència quan va tornar de la seva aventura acadèmica i esportiva als Estats Units. Es va estrenar a l’acadèmia Inlingua com a professora d’anglès, un paper que ara exerceix a Kids&Us, també a Mataró. És “una nena gran” que connecta amb la canalla, de qui no deixa mai d’aprendre noves mirades i li encanta la seva sinceritat. “Em vaig enamorar de l’ofici perquè m’omplia que l’estudiant creixés en tots els sentits, m’expliqués la seva vida o em saludés pel carrer”, recorda, orgullosa. La docència l’ha fet ser més pacient i entendre i escoltar encara més les persones.
Amb el temps, també ha après a fer una pausa i pensar les coses dos cops abans de compartir-les. “Abans podia ser molt visceral i això em conduïa cap a malentesos”, se sincera la gavanenca, que ara és “més racional i analítica”, l’afecten menys les coses que passen al seu entorn i sap centrar-se “molt més” en el seu camí.
Molt perfeccionista
Sempre s’ha exigit molt i ha estat molt competitiva, sobretot amb ella mateixa. Ara, quan les coses no li surten, agafa aire i continua lluitant. Després d’un matx ja no es passa la nit reproduint els errors a la ment. “Allò ja és passat. No puc canviar-hi res, però, malgrat tenir la consciència tranquil·la, penso que ho podria haver fet millor. Soc molt perfeccionista”, comparteix aquesta fan d’Operación Triunfo i de Famous, Nia o Gisela. D’aquesta edició es queda amb Ruslana i Suzete.
Als pares, el Francesc Coll i l’Elena Pradas, sempre els ha agradat posar música al cotxe, i la filla se sap la lletra sencera de cançons de quasi qualsevol gènere i li agrada el karaoke, tot i que li fa vergonya pujar a l’escenari.
L’entrevistada somriu mentre recorda els seus inicis al bàsquet, als Jocs Escolars del Col·legi Immaculada Concepció i al CB Gavà, amb la seva cosina, l’Andrea Cuchillero. Al CB Cornellà hi va aterrar molt poc després que en Pau, el seu germà gran. “Estava seguint un entrenament del Pau, em van veure alta i em van convidar a provar al club. Hi vaig passar dos anys i vam guanyar el Trofeu Molinet”, comparteix.
Des d’infantil de segon any, quan es va proclamar campiona d’Espanya de clubs, fins a primer de júnior va competir amb el CBF Sarrià, on la van dirigir Javi Torralba i Ramon Soro. “Vaig créixer i madurar força perquè invertia molt de temps en els transports públics i havia d’organitzar-me per estudiar i descansar bé”, exposa.
El següent destí va ser el Bàsquet Femení Sant Adrià de Jordi Vizcaíno, on va jugar dos cursos, l’últim, el seu primer com a sènior, va conèixer una nova realitat: “Estava acostumada al bàsquet de formació, on tothom té més o menys la mateixa edat, i vaig passar a competir amb pivots molt més físiques i experimentades, i amb més recursos que jo”.
Els primers mesos als Estats Units ho va passar tan malament que li costava molt dormir i plorava sovint, sobretot quan trucava la seva família a la matinada. Els trobava molt a faltar. “Per Nadal vaig tenir cinc dies de vacances i volia tornar a casa per quedar-m’hi definitivament. MJ Baker, l’entrenadora al Broward College de Florida, em va deixar venir amb el requisit que comprés també el bitllet de tornada. Em vaig passar dos dies viatjant, però els tres amb els meus van ser una injecció anímica i moral increïble”, reviu Coll.
Després va començar la remuntada. Cada cop se sentia millor en la seva nova vida, parlava l’anglès amb més fluïdesa i compartia experiències, festes i alegries, especialment amb les seves companyes europees [Lisa van der Water i Jane Svilberg, i el segon curs va aterrar-hi Ieva Spigule], que, és clar, no podien tornar a casa els caps de setmana com les autòctones. Els altres dos anys, a Kentucky (Campbellsville University), ja va estar més sola per aquest motiu. “El bàsquet americà és molt més físic. Quan no jugues, t’entrenes el doble. Jo mai he tingut excuses per no treballar ni posar-me les piles, així que vaig créixer molt com a jugadora i persona”, confessa.
La renovada Queralt, “més madura i centrada”, va fitxar per la UE Mataró, on jugaria cinc temporades i la dirigirien Adrià Castejón, Àlex León, Dani Perdiguero i Albert Illa. Una etapa “molt dura i, alhora, molt bonica”, plena d’aprenentatges i de persones i amistats que l’acompanyaran sempre.
Ara juga al CB Boet Maresme Mataró. Hi viu la seva segona temporada, també amb Enric Cervera com a tècnic: “Quan vaig aterrar necessitava retrobar-me com a jugadora i l’Enric em va reactivar amb la seva confiança instantània”. Coll també s’esforça molt per potenciar les virtuts i la confiança de qui l’envolta.
