Lluís Mijoler: “No em veig governant d’una altra manera que no sigui amb el PSC”

L’alcalde del Prat ens rep a la Casa de l’Energia, un espai d’assessorament en pro de la transició energètica. De fet, el primer que transmet energia és el mateix Lluís Mijoler, que parla convençut i defensa amb fermesa les seves idees. Ja no és aquell candidat de les últimes eleccions que s’expressava calculadament cautelós davant el repte de rellevar l’històric Lluís Tejedor. Els tres anys i mig d’alcaldia es palpen en l’ambient. Entre les parets verdes d’un jardí vertical, el líder dels comuns al Prat fa bandera de la defensa del medi ambient i es mostra convençut que l’aeroport no es pot ampliar.

“El partit no ha acabat”. Això ho va dir vostè la tarda que la ministra Sánchez anunciava la suspensió de l’ampliació de l’aeroport. Des d’aleshores, diverses veus empresarials i polítiques han demanat que es reprengui el projecte. El Parlament també ha aprovat fa poc una moció que insta el Govern a tirar-lo endavant. Tem que en qualsevol moment es torni a reactivar aquesta ampliació?
Si passa, passarà quan s’hagi de tramitar el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA), ja en la pròxima legislatura estatal. Ara hi ha moviments, el tema fa xup-xup, però més enllà del soroll… Res. Hi ha processisme aeroportuari. Els que s’ho imaginen, tot i ser conscients que no és possible, es pensen que poden treure’n rèdit polític. El que calen, ja ho hem dit molts cops, són inversions per interconnectar els aeroports catalans.

La protecció de la Ricarda és una línia vermella per a vostès. Fa pocs dies, el president de Pimec, Antonio Cañete, va proposar un ús independent de les pistes de l’aeroport per no afectar aquest espai natural. Què en pensa?
Són alternatives, com quan vam presentar informes dient que, si realment calia aquest creixement, havia de ser a través de la interconnectivitat. El Port està treballant bé i està apostant per la intermodalitat del vaixell amb el ferrocarril per descarbonitzar les carreteres de camions. És curiós veure com el mateix govern de l’Estat, a l’altra banda del riu, pretén mantenir l’increment de vols sense límit.

“Hi ha processisme aeroportuari; l’ampliació no és possible”

Aquesta proposta de Pimec generaria més impacte als veïns de la zona en termes de soroll. I l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ens deia fa uns mesos en una entrevista que “el soroll és una línia vermella” per a ells. Aquí cadascú fa la seva guerra…
Mirin: Andreu Mas-Colell va arribar a dir que potser una solució seria treure els veïns de Gavà Mar, expropiar aquella zona i fer soroll. Que hi passin els avions per sobre. Això ens sembla una bestiesa, oi? En canvi, no ens importa pensar que ens podem carregar uns espais naturals. Ningú es plantejaria fer això als Aiguamolls de l’Empordà o al Delta de l’Ebre, però aquí, com que és l’àrea metropolitana, endavant. Sembla que la natura només l’hem de protegir a la Cerdanya o a la Vall d’Aran. No, senyors, a l’àrea metropolitana també tenim l’obligació de protegir els espais naturals.

“No ens enganyem, no ens hi oposem perquè siguem uns hippies que volen protegir uns ocells i uns bassals, ens hi oposem perquè no és necessària”. Això és el que va dir vostè el maig en una conferència en referència a l’ampliació de l’aeroport. Quin és, llavors, l’argument de més pes per oposar-se a l’ampliació, l’ambiental o el logístic?
Tots dos són igual d’importants. Perquè l’aeroport tingui una connectivitat internacional més gran hi ha altres infraestructures que es poden interconnectar a través de l’alta velocitat. No hi ha absolutament cap argument que es pugui donar a favor d’ampliar l’aeroport del Prat. No pots encabir una ampliació en un espai on no hi cap.

L’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va dir l’altre dia que el debat de l’aeroport s’havia plantejat d’una manera errònia, com si fos la Ricarda contra l’aeroport, David contra Goliat, i va demanar entomar-ho “sense passions”. I Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, ens va comentar recentment que aquest debat havia estat “epidèrmic”. Què en pensa d’aquestes afirmacions?
Balmón és un gran amic meu. Entenc el que diu. Evidentment que no es va abordar bé el debat, això ho vam dir des del principi. Molt encertadament, ara ell està dient que el debat ha de ser pausat, i s’ha de fer seriosament i amb temps. No podem decidir en tres mesos si ampliem o no un aeroport. I pel que fa a Viladecans, ells tenen un model diferent d’entendre el Delta del que tenim nosaltres.

Ara que citàvem Balmón, el març va anunciar que l’AMB vol impulsar un sistema de seguretat metropolità. Creu que tenim un problema de seguretat?
Crec que l’esquerra tenim un problema de discurs pel que fa a la seguretat. La dreta se sent molt còmoda amb aquest discurs; forma part del seu ADN. L’esquerra l’hem defugit. Que se’n parli em sembla molt bé, perquè l’esquerra té un model de seguretat. Crec que Balmón vol situar el debat de cara a unes municipals en les quals ja sabem que la dreta traurà aquest tema. En primer lloc, hi ha d’haver una millor coordinació de l’AMB. I després necessitem la llei de policies locals, per uniformitzar-les i equiparar-les als Mossos. No oblidem que els ajuntaments sempre tenim la responsabilitat de la seguretat, però no en tenim la competència, que la tenen els Mossos. Crec que abans de fer propostes hem de fer una bona diagnosi, de la mà de la Generalitat.

Ara que parlem de model de seguretat, vostè va anunciar la instal·lació de càmeres en diversos punts de la ciutat. Aquest ha de ser un dels elements del model de seguretat de l’esquerra?
S’ha de veure qui té la legitimitat per declarar-se prou honest per controlar aquestes dades. La dreta utilitza aquests mitjans per controlar més la població. Nosaltres som persones prou honestes per dir que no en farem un ús indegut, de la mateixa manera que no fem un ús indegut de les dades dels serveis socials o del padró. És interessant l’ús de càmeres? Potser massivament no, però hi ha punts on ens poden ajudar a millorar sobretot la percepció de seguretat. Doncs fem-ho, no passa res.

Continuant amb qüestions metropolitanes, a Ada Colau sovint se li retreu poca presència als municipis metropolitans. Suposem que vostè no ho compartirà, però creu que s’ha fet prou feina des de l’AMB durant aquests anys liderada per l’alcaldessa de Barcelona?
S’ha fet prou feina en la mesura que s’ha pogut fer. L’equilibri polític a l’AMB és complex. Però en tot el que és supramunicipal, on ens trobem alcaldes i alcaldesses, les coses solen funcionar. També hi hauria d’haver més interès per part de la ciutadania envers l’AMB, però això no es resoldrà mentre el sistema d’elecció dels presidents i vicepresidents no sigui per sufragi directe. Un alcalde o alcaldessa metropolitana ha de ser escollit per la ciutadania.

“Sembla que la natura només l’hem de protegir a la Cerdanya”

Acotant més la mirada, de vegades costa veure’ls de la mà dels seus municipis veïns, com és el cas del projecte de hub per al Parc Agrari que han impulsat Viladecans, Sant Boi i Gavà. Hi influeix el color polític?
Hi influeixen molt les persones, també. Amb l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ens entenem perfectament. Quan Viladecans presenta aquest hub ni ens convida. Ja dona per suposat que nosaltres hi estarem en contra.

I és així?
Primerament, no sabem de què parlen. Hub és un concepte tan buit que pot dir moltes coses com no dir res. Temem que pugui haver-hi indústries de transformació agroalimentària en comptes del que hi ha d’haver: carxofes, tomàquets i raves. Parlem d’un hub alimentari? Si el Parc Agrari ja ho és: és el rebost de l’àrea metropolitana.

S’han reunit amb ells per parlar-ne?
No. En això del hub no he tingut cap comunicació de ningú, més enllà del que he pogut parlar personalment, de forma informal, amb l’alcaldessa de Gavà i la de Sant Boi. Sí que ens hem reunit des del 2019 per parlar de la millora de la gestió dels espais naturals del Delta i del Parc Agrari. I, mentrestant, els terratinents van dient que necessiten millorar la gestió del Parc Agrari i que la zona ZEPA és la mort de la pagesia.

La consellera Teresa Jordà va visitar el Prat precisament per presentar la proposta d’ampliació de les zones protegides al Delta que ara comentava, la qual alguns ajuntaments veïns titllen de precipitada. S’ha fet a correcuita?
No. Si van trigar més d’un any! Podem retreure moltes coses al Govern i a la consellera, però haver fet això a correcuita, de cap manera.

En tot cas, els pagesos han alertat que l’ampliació de l’espai protegit al Delta pot perjudicar l’activitat agrària i ja hi han presentat al·legacions. Creu que la proposta de la Generalitat té poc en compte la pagesia?
No es tracta de dibuixar línies. Necessitem un pla de gestió per veure com protegim la pagesia. Els pagesos que hi treballen saben i entenen que les terres necessiten un grau de protecció, perquè, si no, acabarem no tenint pagesia a l’àrea metropolitana.

Continuem parlant de medi ambient. Els col·lectius ecologistes com SOS Baix denuncien un increment dels plans urbanístics i advoquen per una moratòria constructiva. Què n’opina?
Depèn del territori. L’únic que critico a SOS Baix és que ho posen tot al mateix sac. No té res a veure l’Olla del Rei de Castelldefels amb l’ARE Eixample Sud del Prat o el PDU de l’Hospitalet. Són espais i models totalment diferents. Els fa falta precisar una mica el que diuen per carregar-se encara més de raons.

Vostès plantegen un projecte de 5.400 pisos a l’àmbit Estació-Seda-Paperera, al nord de la ciutat, que la plataforma Ni un pam de terra, aliada en contra de l’ampliació de l’aeroport, qualifica de “faraònic”. Tenen raó?
Aquest és un model d’urbanisme ecologista. Els urbanistes ecologistes aposten per reconvertir antigues zones industrials en comptes de guanyar espai a àrees naturals o agrícoles. Aquest serà un barri de zero emissions i farà que tinguem un parc de lloguer públic més ampli.

“Fa 40 anys que governem el Prat i els portem amb orgull”

Arribem al final de l’entrevista repassant el panorama de cara a les eleccions municipals de l’any vinent. Quines són les expectatives dels comuns al Prat?
Revalidar la nostra majoria i l’alcaldia. Fa 40 anys que governem aquesta ciutat i creiem que tenim un model construït conjuntament amb la ciutadania.

A l’Hospitalet, per posar un exemple, el seu espai polític, el dels comuns, critica el PSC precisament perquè fa 40 anys que hi governa…
Quan em diuen que fa 40 anys que governem, els responc que els portem amb orgull. Som gent honesta i propera que coneix els problemes dels veïns i veïnes i els resol, i això ho fem amb nota.

Els seus potencials rivals a les urnes són el PSC, amb qui ha governat els últims anys, però també ERC, que fa anys que creix a l’àrea metropolitana. Quina de les dues formacions preocupa més Lluís Mijoler?
Cap d’elles. Són dos partits amb els quals ens hem entès bé tradicionalment. Evidentment, el nostre soci preferent és el PSC. Estic segur que revalidarem aquest equip de govern. No em veig governant d’una altra manera que no sigui amb el PSC, i estic segur que el PSC també ho pensa.