Gemma Badia: “El Pla de Ponent potser necessita algun retoc”

L’alcaldessa de Gavà rep Línia Mar per repassar l’actualitat local i metropolitana. “Soc molt concisa”, avisa Gemma Badia (PSC) abans de començar l’entrevista. I ho demostra al llarg de la conversa, que té lloc gairebé un any després d’haver rellevat Raquel Sánchez, ara ministra de Transports, a l’alcaldia. De fet, res feia pensar que aquell tranquil cap de setmana de juliol del 2021 Badia rebria una trucada de Sánchez per oferir-li el càrrec.

Fa un any que és alcaldessa. Què se sent quan el teu grup polític et proposa per rellevar una batllessa que se’n va a fer de ministra? Vertigen?
Vertigen en primer lloc, sí. Després sorpresa per com va anar tot. I posteriorment, un honor. Va haver-hi un moment que ens van convocar a una reunió d’urgència, aquí, i de cop i volta vaig fer un clic. Vaig enviar un WhatsApp a la Raquel, i em va trucar de seguida.

Vostè era la tercera tinenta d’alcaldia. Com es va cuinar el relleu?
Això és una proposta de partit, de l’alcaldessa i de certes converses.

Ningú s’imaginava que Sánchez seria nomenada ministra. Vostè tampoc, suposo…
Algú sabia que havien demanat certa informació personal d’ella, però més enllà d’això no se sabia res. Era un secret d’Estat [riu].

“Ampliar l’aeroport és convenient, però el soroll és una línia vermella”

Parlant de la ministra, i entrant ja en matèria, Sánchez va comentar fa unes setmanes que la suspensió del projecte d’ampliació de l’aeroport “no és irreversible” i va apostar per recuperar-lo, perquè creu que és “una finestra d’oportunitats extraordinàries”. Hi està d’acord?
Sí. Ampliar l’aeroport és molt convenient en molts sentits. Això sí, s’ha de fer bé. Com a gavanenca he de dir que hi ha una línia vermella, que és el soroll dels avions. Jo l’he patit molt. Aquí hi ha un compromís molt fort i evident per part de la ministra [Sánchez]. Aquest compromís me’l faig meu, i he de garantir que no hi haurà cap increment del soroll. Ara que es reprèn l’activitat a l’aeroport d’una manera més regular cal que es respecti tot el que s’ha aconseguit.

De fet, el març l’AV Gavà Mar, un barri que ha patit molt el soroll dels avions, va expressar el seu rebuig a l’ampliació de l’aeroport en una compareixença al Parlament. Al·legaven que les obres tindrien un impacte mediambiental negatiu. Creu que l’ampliació és encertada en l’actual context de crisi climàtica?
Li seré molt franca. Gavà té directament una implicació amb temes de soroll. A partir d’aquí, que a mi em preguntin quin és l’impacte mediambiental és com si ara vas a l’alcaldessa de Granollers i li preguntes el mateix.

La seva prioritat és el soroll.
Evidentment. Les avaluacions mediambientals no les ha de fer Gavà. Els informes, tampoc. Però com a vicepresidenta de l’associació Airport Regions Council tinc molt clar que sempre que es consideri que es respecten certs límits, evidentment que es pot tirar endavant l’ampliació. Jo tinc una responsabilitat de cara als meus veïns i veïnes, i el soroll és una línia vermella. A partir d’aquí, s’ha de valorar quina és l’afectació real i quina és la conveniència real. Ara com ara, penso que és molt interessant trobar una sortida a aquesta ampliació de l’aeroport.

Per què?
L’activitat de l’aeroport és molt positiva, perquè ens genera moviment de mercaderies, negoci i oportunitats. Però això no només es queda al Delta, ja que parlem d’un aeroport internacional. Tot plegat pot revertir aquest desastre d’economia que ha fugit de Catalunya i s’ha posicionat en uns altres llocs, i que ens ha estat minvant les oportunitats de negoci. Hem de tornar a ser capdavanters.

Continuem parlant de projectes constructius. En aquest cas del Pla de Ponent, que ha portat polèmica els últims anys. L’últim episodi del serial és que els ecologistes en demanen la nul·litat. Segons el conegut advocat Eduard de Ribot, el pla estaria vulnerant fins a 16 lleis. És cert?
Aquesta demanda de nul·litat està en el seu curs de procediment normal. Jo he incoat l’expedient, que és el que em toca fer. I a partir d’aquí, s’analitza. Hem demanat informes mediambientals. Fa nou mesos que soc aquí, conec una realitat anterior i vull conèixer l’actual. I aquesta realitat, avui dia, amb certs informes, potser necessita algun tipus de retoc. No a nivell legal, perquè el pla està aprovat.

Estan disposats a replantejar el pla urbanístic?
Tot el que sigui una millora assumible, evidentment. I no només nosaltres; tothom que està implicat en el desenvolupament dels barris que hi van. Aquells boscos no estan gens aprofitats. En canvi, el que pretenem és que estiguin conservats i que siguin per al gaudi públic. S’està preservant el connector i s’està respectant la gestió de l’arbrat. L’impacte és el menor que es pot fer. Ara, que poden millorar-se coses? En eso estamos. La meva predisposició a escoltar i a intentar millorar tot el que es pugui és màxima.

Ha dit que el Pla de Ponent preservarà el connector natural entre el Delta i el Garraf, però una de les principals queixes dels ecologistes és precisament que el projecte el trencarà…
No és cert. A l’inrevés, l’afavoreix. Nosaltres mantenim aquest connector necessari. La preservació del medi ambient també passa per la seva ordenació.

Fa estona que parlem de medi ambient, i no voldria tancar aquesta part sense preguntar-li per l’abocador del Garraf, segellat fa poc. Malgrat això, els ecologistes denuncien “rentat de cara” i alerten que hi ha filtracions. Ho tenen controlat?
A Gavà no hem detectat filtracions. S’han fet estudis molt seriosos des de l’AMB i s’hi han invertit molts milions d’euros per tal d’aconseguir que aquesta zona es pugui regenerar a poc a poc.

Vostès van reclamar el novembre un pla d’avaluació, en vista als possibles riscos que hi puguin haver…
Exacte. Però a Gavà, de moment, no hem vist una afectació directa i esperem que no n’hi hagi.

“Pretenem modernitzar la gestió i la producció del Parc Agrari”

On sí que hi ha un risc evident és al litoral, amb la regressió de la sorra de la platja. Fa setmanes vostè va fer un crit d’alerta per demanar solucions al ministeri. Estan arribant? Què els han dit?
Hem demanat que hi hagi una solució parcial fins que no arribi l’aportació de sorra a finals de juliol. És molt tard, i necessitem començar la campanya d’estiu el juny amb la platja equilibrada. Ara mateix està degradada i suposa un perill, i com a ciutat turística no ens podem permetre tenir una platja que arribi arran de duna.

Perilla la temporada de bany?
Amb 400 metres afectats de tres quilòmetres que té la platja de Gavà, la temporada no perilla. Però no ens podem permetre tenir la platja així. I la raó que la platja estigui així és molt coneguda.

Expliqui’s.
En el moment que el Port de Barcelona gestiona tard i no soluciona els temes a curt termini, tenim un problema. Nosaltres no som els que hem originat això. I a qui li toca, ho ha de fer. Cada estiu tenim aquest problema. No sé quants anys més fan falta perquè algú s’adoni que es necessita una solució estructural.

Quina?
Hi ha diferents projectes, com ara dics naturals que es col·loquen a 50 metres mar endins. A la part del Torreón del carrer Begur, a més, es van soterrar uns tubs naturals amb sorra, i en el moment que ve l’onada no se l’endú. No ens podem permetre que, sense tenir-ne cap mena de culpa, ens desaparegui la sorra.

Un altre punt delicat del territori i de l’àrea metropolitana és el Parc Agrari. Fa poc van presentar un projecte amb Viladecans i Sant Boi per fer un hub alimentari en aquest espai.
Pretenem modernitzar la gestió i la producció del Parc Agrari. La pagesia té un problema de relleu generacional i de competitivitat amb uns altres productors. Aquí ens diferenciem amb el quilòmetre zero, que està molt bé, però no està donant una solució a l’activitat agrària. I això ens preocupa molt. La solució implica fer aquest hub que situï empreses relacionades molt a prop de la producció. Amb aquest projecte estàs demostrant que el Parc Agrari té futur.

Parlem de transport públic. Un dels projectes estrella per a la comarca és el desitjat Metro del Delta, que arrossega retards. L’any passat, els alcaldes de la zona es van reunir amb el ministeri per tirar endavant el projecte. Com està ara mateix?
S’ha iniciat l’estudi, que no és fàcil. Això no serà una cosa que podrem veure en quatre o cinc anys. El recorregut és complex, ja que passa pel centre de diferents ciutats. Però confio que tirarà endavant.

Pel que fa als barris, fa pocs dies l’oposició va denunciar un intercanvi de terrenys entre l’Ajuntament i un particular a la Sentiu amb el qual, segons van indicar, el consistori hi surt perdent. Per què es vol fer aquesta operació?
M’indigna que es facin servir aquests temes per a un benefici polític i s’emprin aquests arguments per escalfar una associació de veïns. No hi ha cap interès polític al darrere, s’han seguit tots els tràmits. L’oposició, a més, no està tenint en compte l’interès mediambiental de l’operació, perquè aquells terrenys s’han de protegir.

“Ningú sabia que Sánchez seria nomenada ministra. Era un secret d’Estat”

Canviant de tema, fa poc es va impulsar el programa veïnal A-Porta als barris d’Ausiàs March i de Ca n’Espinós. Els veïns d’aquest últim ens van dir que la carretera d’accés és perillosa. Tenen prevista alguna solució?
Estem buscant finançament, perquè la inversió no és menor.

Ca n’Espinós és també un dels punts més delicats de la ciutat pel que fa a la seguretat i les desigualtats. Què tenen pensat per combatre aquests problemes?
Treballem constantment a Ca n’Espinós. L’associació de veïns ens està ajudant moltíssim. La gran majoria de la gent del barri és treballadora. Vol tenir una vida normal. És un barri que necessita molt suport.

Més enllà de Ca n’Espinós, creu que Gavà és una ciutat segura?
Totalment. La seguretat és un dels pilars més importants de qualsevol ciutat. Quan l’alcalde Balmón parla d’un projecte metropolità [l’aplicació de seguretat M7], crec que és totalment encertat. La col·laboració entre els municipis és necessària. És un tema preventiu.

Tem que a Gavà els discursos sobre la inseguretat puguin empènyer l’entrada de Vox al Ple?
Ells, del fet puntual en fan una generalització. Les dades reals no es corresponen amb un lloc problemàtic. És un discurs pervers, perquè generen por per treure’n rèdit polític.

D’aquí a un any hi ha eleccions, les seves primeres com a alcaldessa. Es veu amb forces de reeditar la majoria absoluta?
Sí, no li puc dir que no. Ho veig possible i probable en un percentatge elevat.