Carles Ruiz: “Ser ministre? M’ho van oferir, però m’agrada molt el que faig”

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), rep Línia Mar a Can Modolell, edifici noble que és la seu de l’Ajuntament. Els seus racons, plens d’història, ens transporten a una altra època i s’erigeixen en guardians de les nombroses situacions que han testimoniat al llarg dels segles. Tot i això, resistim la temptació de mirar el passat i parlem de temes que afecten el futur de la metròpoli i del Delta del Llobregat. El Parc Agrari i l’aeroport, amb la seva ampliació en stand by, centren una conversa serena i exhaustiva.

Fa mesos que diverses veus avisen que s’aproxima un hivern dur. I és que la guerra a Ucraïna, la crisi energètica i la inflació conformen un còctel difícil de pair. Com s’està preparant Viladecans per rebre el cop?
La covid va ser un element reactiu que va accelerar projectes que estaven latents. Des de fa dos anys continuem amb una dinàmica en la qual processos que trigarien anys a posar-se en marxa s’estan accelerant. I ara ens ha agafat la crisi preparant la ciutat per a aquest futur.

L’alcalde Balmón ens va dir en una entrevista recent al Línia que aquest havia estat “el mandat de les incerteses”. Covid, guerra, inflació… Com el definiria vostè?
La incertesa és l’únic element cert que tindrem els pròxims anys a la política i a escala social. Ens hem d’acostumar a preparar la ciutat per a la incertesa i per a la capacitat de reacció davant de situacions noves. Aquest ha estat un mandat truncat en molts temes. La covid ens ha alterat l’agenda, però nosaltres ja parlàvem de la renaturalització de la ciutat, d’energia i d’alimentació en el programa electoral de fa tres anys. Ja ho teníem a l’agenda.

Són temes que tenen a veure amb els reptes climàtics. Recentment, la Generalitat ha plantejat ampliar la superfície protegida al Delta. De fet, l’any passat vostè ja va demanar un projecte “seriós” a la Generalitat per protegir els espais naturals. Creu que la proposta del Govern és seriosa?
Arriba tard. Fa molts anys que demanem el compliment del Pla especial dels espais naturals, i Europa ens ha dit que s’han gestionat malament els que hi havia. I si estem gestionant malament els que tenim ara, serem capaços de gestionar tres o quatre vegades més de territori? Perquè fins ara els recursos els han posat els ajuntaments, quan és una competència exclusiva de la Generalitat. És l’únic cas d’espai natural de tota Catalunya que financen els ajuntaments. Crec que tenim un model de gestió molt polititzat i poc tècnic.

Per tant, no considera seriosa la proposta?
Crec que és un enfocament molt parcial i molt antic. Cal mirar tot el conjunt, i l’agricultura també és biodiversitat. El 30% de la superfície hortofructícola de Catalunya és al Parc Agrari. I el que proposa la Generalitat suposa reduir-la un 20%. S’ha fet a correcuita, més quantitativament que qualitativament.

“El Govern ha fet a correcuita la proposta per protegir el Delta”

Pagesos i empresaris ja hi han mostrat el seu desacord.
És clar… El que diem és que el Parc Agrari té una importància estratègica, ja que tenim la possibilitat de produir 10 vegades més. Fa 20 anys ningú donava importància a tenir aquesta superfície hortofructícola aquí, però avui és clau per a la societat i la metròpoli. I sempre s’ha menystingut. Es veia com un tema paisatgístic, quasi folklòric.

D’aquí que, juntament amb Gavà i Sant Boi, hagin impulsat la creació d’un hub agrícola per fer més rendible el Parc Agrari. Considera que el model de gestió d’aquest espai està obsolet?
El Parc Agrari es va crear per preservar l’espai. Ara el que toca és potenciar-lo. Introduir-hi innovació, competitivitat i tecnologia per poder produir molt més. Tenim l’obligació de generar el màxim de producte d’horta que puguem dins de l’àrea metropolitana, tenint en compte el que està passant al món. Tenim una oportunitat, i per tirar-la endavant hem de canviar normatives, infraestructures…

De fet, els pagesos han demanat recentment a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) solucions per evitar inundacions.
És que cada vegada que hi ha una inundació, tots els conreus se’n van en orris. Sigui com sigui, aquí tenim una reserva de sòl que permet cobrir una gran part de les necessitats de l’àrea metropolitana. Tenim l’obligació de potenciar-la.

S’han reunit amb el Consorci del Parc Agrari, que gestiona l’espai, per presentar-los el projecte?
Sí, ja ho hem parlat amb el Consorci, la Diputació i alguns ajuntaments.

I com ho han rebut?
Bé, però com en qualsevol cosa nova hi ha qui li costa el canvi. I aquí estem parlant d’economia i de necessitats d’alimentació, no de tenir un parc per contemplar-lo. Tenim l’obligació de generar aliments dins del Parc Agrari.

Malgrat que Viladecans, Gavà i Sant Boi ocupen el 60% del Parc Agrari, el Prat també és un actor important en tot plegat. No obstant això, costa veure’ls units. Hi influeix el color polític?
No. El que passa és que el Prat té, en comparació amb nosaltres, molt poca explotació agrícola, i molta d’aquesta és d’un producte.

Ells reivindiquen ser els impulsors del Parc Agrari.
El que està clar és que la part més gran de la producció és a Viladecans, Gavà i Sant Boi. Fins i tot la plana agrícola del Prat ha anat en regressió, per les raons que siguin, mentre que nosaltres l’estem ampliant.

Han parlat amb ells sobre el projecte de hub?
El Prat té els seus posicionaments. En tot cas, nosaltres proposem un projecte per al sector agroalimentari dels nostres municipis. Si altres pensen que no s’ha de posar en marxa… Per això hi ha l’autonomia municipal.

Llavors tornem a la tan criticada desunió metropolitana.
Jo diria que en el 95% de les coses hi ha un cert consens metropolità. Són pocs els punts en els quals realment tenim dissonància, i normalment són temes molt concrets.

Continuem parlant de la natura. Vostè sempre diu que la ciutat ha de tenir continuïtat al bosc, i que el bosc ha d’entrar a la ciutat. Com ho vol fer Viladecans?
Ho treballem des de fa temps. Ara hem presentat un projecte per fer una via verda des de la zona de la muntanya fins al centre de Can Palmer. També estem plantejant noves formes de dissenyar l’espai públic i la jardineria. Precisament a l’octubre Viladecans serà la seu d’un congrés estatal d’aquests temes.

“El debat sobre l’ampliació de l’aeroport ha estat epidèrmic”

Aquesta voluntat renaturalitzadora no entra en conflicte amb una ampliació de l’aeroport?
Són coses molt diferents. La construcció de pisos és una de les activitats que més contaminació genera. Això vol dir que hem de deixar de viure en cases? No, vol dir que hem de fer els habitatges d’una manera diferent. Amb l’aviació passa el mateix. La qüestió no és deixar de volar; la qüestió és volar diferent i fer avions i aeroports de forma diferent. La inversió de l’aeroport no és per a demà. Estaria operativa d’aquí a 10 anys, i les circumstàncies hauran canviat radicalment, ja que es preveu que entrin en marxa els primers avions comercials amb hidrogen. Tot això no s’ha inclòs en el debat de l’ampliació de l’aeroport, que ha estat epidèrmic i poc substancial. I s’ha buscat la confrontació: espais naturals contra aeroport; pagesos contra espais naturals…

Però més enllà de la contaminació, l’ampliació de la tercera pista es faria sobre terrenys d’especial importància, com la Ricarda.
Concretament, en el cas de la Ricarda estem parlant d’un llac que està sustentat artificialment amb aigua que, a més, genera l’aeroport. Dimensionem els debats. No em posaré a decidir si és més important la Ricarda o el Remolar, però conec experts que diuen que es podrien refer perfectament, que les pistes es poden fer de forma diferent… No s’ha deixat fer aquest debat. Tot plegat va ser molt ràpid, i ara tenim un cert assossec per plantejar el debat.

De fet, la ministra Sánchez va dir fa uns mesos que la suspensió del projecte d’ampliació no és “irreversible”, i Foment està treballant en aquesta línia. Pensa que es pot reprendre?
Tancat no hi ha res. És un projecte molt rellevant per a nosaltres, i es va fer un tancament expeditiu. A mi em va sobtar, perquè un projecte de 1.700 milions per a Catalunya de cop i volta es tanca i ningú diu res. Tots els que van venir a fer-se la foto van sortir corrent, però els problemes continuen. Estem parlant de la feina de la gent i de la competitivitat de Catalunya. I una part del Govern deia que sí, l’altra que no…

Un Govern que després es queixa de falta d’inversió…
Sí. Això té a veure amb la situació que estem patint ara, d’indefinició absoluta en tots els temes.

Parlant de construcció, col·lectius ecologistes denuncien un increment dels plans urbanístics arreu del Baix Llobregat i de la metròpoli en general. Asseguren que construir més no és viable en un context de crisi climàtica i advoquen per una moratòria. Què n’opina?
La qüestió és construir bé, perquè necessitem habitatge. Però s’han de dimensionar les coses. A mi em fa més por construir 5.000 pisos a prop del riu, al Prat, que no els 1.500 habitatges protegits de Llevant.

Es refereix al creixement urbanístic al nord del Prat?
Sí. Els ecologistes van fer un mapa de tots els projectes urbanístics a la zona, i el 50% de la previsió d’habitatges i oficines del Delta és al Prat. Al costat del riu.

Tornant a Viladecans, uns dels plans urbanístics que més polseguera ha aixecat és el de Can Sellarès, que és als tribunals. Què els diria als opositors?
Que parlin amb els veïns de Viladecans. Perquè les persones que han mogut aquest rebuig a Can Sellarès majoritàriament no són de Viladecans. Can Sellarès ha estat sempre una paret per al municipi, i nosaltres el que busquem és la seva integració. Crec que és l’únic pla urbanístic de Catalunya que està signat per les administracions i pels veïns.

ERC també es mostra contrària a aquest projecte, així com a les obres de l’hotel de luxe al costat de l’Outlet. Critiquen que l’edifici trencarà el paisatge i que el govern no té un model clar de turisme. Tenen raó?
ERC té un problema, i és que només parla del totxo; a nosaltres ens preocupa la gent. Estem promovent que vingui activitat econòmica i que hi hagi diversitat. I això significa hotels i oficines.

“Tenim l’obligació de generar aliments dins del Parc Agrari; no volem un parc per contemplar-lo”

Una altra de les qüestions que sol preocupar els ciutadans és la inseguretat. Ara l’AMB vol impulsar un sistema de seguretat metropolità. Tenim un problema de seguretat?
Tenim un problema d’adaptació a noves formes de delinqüència. Perquè les dades de delictes al Baix han baixat els últims anys.

La sensació d’inseguretat sol alimentar les posicions polítiques més extremes. Tem que a Viladecans pugui créixer el suport a formacions ultres com Vox?
No ho crec. El creixement de Vox té més a veure amb un moment de desorientació que va viure la dreta i com a resposta al tema independentista. És una resposta populista als dubtes pel futur. És un vot de la ràbia. I hem d’evitar les situacions que la provoquen.

Té previst tornar-se a presentar a l’alcaldia?
Sí. Viladecans ha millorat per l’estabilitat i per tenir una idea de futur. I la manera de garantir-ho és que el PSC tingui una majoria suficient.

Vostè havia estat el principal valedor de Pedro Sánchez a Catalunya. Com veu les expectatives electorals del PSOE?
El govern està demostrant que sap cap a on va i que té una agenda. La gent ho valorarà a l’hora de votar.

Li vindria de gust ser ministre?
M’ho van oferir, però m’agrada molt el que faig. Tenim un projecte apassionant i que pot generar un canvi positiu per a Viladecans.