Panoràmica del Delta des de Viladecans: un paisatge gens bucòlic o glamurós, però amb moltes possibilitats literàries. Foto: Línia Mar
Quan pensem en una història d’espies, ens imaginem gent rossa vestida amb abrics llargs intercanviant presoners al Checkpoint Charlie del Berlín dividit de la guerra freda. O, en canvi, si ens ve al cap una novel·la negra, amb crims perversos i investigació policial, pensem ràpidament en el típic assassí que mata les seves víctimes amb una serra mecànica, els ulls blancs, totalment embogit, en una fosca cabana de Kentucky.
No concebem, en general, que aquestes històries novel·lesques puguin passar també al Baix Llobregat, un territori farcit d’escriptors que, cada cop més, ambienten les seves novel·les en les ciutats del Delta. Coincidint amb Sant Jordi, el Línia Mar ha parlat amb tres autors de la comarca sobre les potencialitats literàries del sud del Baix Llobregat.
Un bon escenari
L’Albert Villanueva escriu novel·la negra made in Gavà. De fet, la ciutat i la seva història apareix sempre, d’alguna manera, als relats que ha publicat. Ara mateix està en plena promoció de la seva novel·la Rencores, el segon cas de l’inspector Pruna, en la qual un assassí deixa els cadàvers de les seves víctimes en llocs relacionats amb la història local.
“Té potencialitats literàries el Delta del Llobregat? Sí, definitivament”, respon l’escriptor, que aporta un argument senzill i lògic, lluny de xovinismes locals. “Al final, totes les novel·les, des dels grecs, se centren en els impulsos bàsics humans, i tot això també passa a les ciutats del Baix”, reflexiona. Opina de manera similar Kiko Amat, cèlebre escriptor santboià que també ha ambientat algunes de les seves obres a la ciutat, com ara Rompepistas o Antes del Huracán, i que té previst publicar-ne una el pròxim gener que tindrà com a escenari el Sant Boi del 1986. “El Delta del Llobregat ho té tot per ser el marc de novel·les diverses”, afirma.
Per la seva banda, Daniel Jerez, autor pratenc, també considera que el Baix és un escenari novel·lesc potent. “Si es rasca una mica, la comarca dona per fer qualsevol classe de novel·la; té moltes potencialitats”, reivindica. I si abans parlàvem de relats d’espionatge al centre d’Europa, fa dos anys aquest autor va publicar precisament El pasado nunca nos olvida, novel·la que parteix d’un fet verídic, com és l’accident d’un avió nazi els anys 40 al terme municipal del Prat.
Jerez, a més, introdueix una qüestió cabdal en tot aquest debat. “La situació socioeconòmica de les ciutats del Delta dona molt de joc”, assenyala. I és que les ciutats de la zona, pel seu passat recent de municipis d’al·luvió migratori amb una mancança de serveis i marcats pel desgavell urbanístic del franquisme, són terreny adobat perquè hi proliferin els relats d’extraradi, i que fins i tot puguin capitalitzar la producció literària local.
Amat, tanmateix, no ho veu d’aquesta manera. “No crec que fins ara s’hagin fet només ‘relats d’extraradi’”, assegura. En el seu cas, les seves novel·les, diu, no pertanyen a “aquest suposat gènere”, sinó que tenen una “ambició universal” i, alhora, tenen lloc al Baix, molt en la línia del que pensa Villanueva.
“Rascar la ferida”
Així i tot, Amat alerta de les històries endolcides sobre el passat recent de la comarca. L’autor santboià diu “detestar” el que descriu com a “relats harmònics i nostàlgics, fins i tot folklòrics, de la immigració, la lluita obrera i la classe obrera dels 60, 70 i 80”. “Un relat completament exempt de fills de puta, històricament nombrosos a tots els àmbits”, avisa. Sigui com sigui, afegeix que la classe obrera “té la raó històrica”. “Al final, el problema d’aquests relats romantitzats és la docilitat, la cursileria i les ganes de fer una cosa ‘maca’ que no toqui el que és lleig ni rasqui la ferida”, reflexiona.
Aquesta consideració ens ajuda a introduir-ne una altra que hi està estretament relacionada. Jerez la resumeix en una idea que en algun moment sobrevola la ment d’un autor. “Pots tenir algun recel a l’hora d’escriure sobre la teva ciutat, perquè penses que no tindrà interès”, concedeix l’escriptor pratenc. Amat, per la seva banda, reconeix que al principi pensava que escriure sobre el dia a dia de Sant Boi “no era correcte”. “És una cosa que passa sovint amb autors que no venen d’una classe educada”, reflexiona el santboià, que admet que es triga “una mica” en adonar-se que escriure sobre això és primordial. “És la teva força, i la teva obligació”, afirma.
Al cap i a la fi, i tal com coincideix a opinar Villanueva, “la proximitat és un punt a favor”. En el seu cas, també per fer valdre la història i la identitat gavanenca. Amb tot, el Baix Llobregat no és Nova York, però s’hi pot ambientar qualsevol història. “Si un autor té talent, pot fer el que sigui i ambientar-la on li roti”, conclou Amat.
