La platja al vespre s’està convertint en un refugi climàtic contra la calor. Foto: Ajuntament de Castelldefels
L’any passat, a l’àrea de Barcelona es van viure més d’un centenar de nits tropicals, és a dir, aquelles durant les quals la temperatura és de 20 graus o superior. Aquest és un dels símptomes de l’escalfament global, que en l’àmbit metropolità s’està traduint en un canvi de costums respecte de l’ús d’uns dels seus espais més concorreguts: les platges. I és que des de fa un temps, sobretot després de la fi del confinament per la covid, aquests amples espais a la vora del mar s’han convertit en un “oasi tèrmic” on la gent va per fugir de la calor durant les nits.
Això és el que ha detectat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que està adaptant el servei de neteja de la sorra arran d’aquest fenomen. Ho explica a Línia Mar Daniel Palacios, cap de platges de l’AMB, que recorda que, arran de la covid, l’ús social de les platges ha crescut. “La gent va a la platja no només a banyar-se i prendre el sol, sinó que també hi queda amb amics o hi va amb la canalla cap al vespre”, afirma.
A la platja fora d’hores
Qui en dona testimoni de tot plegat és el regidor de Platges de Castelldefels, Marc Soler. “Hem notat un tant per cent alt d’afluència a la platja en hores que no eren de bany”, confirma l’edil en una conversa amb aquesta publicació. Aquest fenomen, tanmateix, té especial rellevància a ciutats amb platges urbanes, és a dir, aquelles que estan a prop de llocs habitats. I és que, en el cas de Viladecans i el Prat, la llunyania del litoral respecte del nucli urbà dificulta que els veïns s’hi puguin desplaçar quan cau el sol.
Amb tot, aquest ‘nou’ comportament social ha obligat l’AMB a modificar els horaris de neteja de la sorra. “En algunes platges hem hagut de començar a garbellar la sorra cap a la una de la matinada”, reconeix Palacios, ja que s’han trobat persones gaudint de les suaus temperatures del litoral ben entrada la nit.
Sigui com sigui, aquest canvi d’ús pot generar problemes de convivència i de brutícia. En aquest sentit, des de l’AMB recorden que, en general, les persones que van al vespre a les platges són “cíviques”. En aquest sentit, Soler destaca que la platja és un “motor econòmic” de Castelldefels i que treballen per mantenir-la neta. “Vetllarem perquè estigui cuidada”, promet el regidor castelldefelenc.
Sitges no vol que li treguin la seva sorra per enviar-la al Baix
L’Ajuntament de Sitges ha presentat un recurs a la Demarcació de Costes del ministeri de Transició Ecològica contra el dragatge de sorra que s’està fent a la platja de les Botigues, molt propera a Castelldefels, però pertanyent al municipi sitgetà.
Aquesta és la sorra que el ministeri envia més tard a les platges del Baix Llobregat, des del Prat fins a Gavà, per combatre la regressió del litoral causada per l’ampliació del Port de Barcelona -que enguany està fent també aportacions de sorra-, entre altres motius.
Tanmateix, des de l’Ajuntament de Sitges asseguren tenir informes mediambientals que indiquen que aquestes operacions de dragatge de la sorra mar endins generen danys a l’entorn natural, a més de provocar molèsties entre el veïnat pel soroll que produeixen. Des del consistori sitgetà assenyalen que fa mesos que van enviar aquests informes al ministeri que, tot i això, ha decidit tirar pel dret.
De fet, després de diverses reunions produïdes els últims mesos, el govern de l’Estat ha anunciat que estudia aplicar solucions estructurals per frenar la regressió de les platges de la comarca, sense haver de fer cada any aportacions de sorra provinents d’altres municipis. Sense anar més lluny, la directora de Canvi Climàtic de la Generalitat, Mireia Boya, fa poc va titllar aquestes aportacions de “pegat” que no resol el problema, i va reconèixer que hi haurà platges que desapareixeran, unes paraules que van generar rebuig a la comarca.
