Inseguretat en el ciclisme de carretera: qui en té la culpa?

Eren un grup de vuit ciclistes. Circulaven per la carretera C-234 de Castellbisbal quan, de sobte, un conductor, en envair el carril contrari, va atropellar-los. Les conseqüències van ser nefastes: dos ciclistes morts, dos de ferits i un cinquè en estat crític. Els dos difunts se sumaven als quatre ciclistes que ja havien perdut la vida a la carretera el 2022.

Els fets, que es van produir diumenge 21 d’agost, van commocionar el món del ciclisme català i van posar sobre la taula la necessitat de millorar la seguretat dels que practiquen aquest esport. El cap de setmana següent, més de 300 ciclistes recorrien les costes del Garraf per mostrar la seva indignació i per recordar els companys morts.

Malgrat tot, uns dies després el relat va canviar per complet quan el 5 de setembre els Mossos d’Esquadra van mostrar a les seves xarxes socials que havien denunciat un ciclista de carretera per conducció imprudent.

Davant les dues notícies sorgeix el dubte: els cotxes no respecten els ciclistes o els ciclistes no respecten les normes de circulació?

Una qüestió de grisos

Marc Esteban fa cinc anys que practica aquest esport, tot i que reconeix que ara, amb el naixement de la seva filla, ha rebaixat el pistó. “Vaig en bici als afores de Barcelona i pels voltants de Tiana”, explica per afegir que abans pedalava 13 hores a la setmana i recorria uns 1.300 kilòmetres al mes. Ell considera que la responsabilitat a la carretera afecta les dues bandes implicades: ciclistes i cotxes. “L’educació viària correspon a les dues parts”, puntualitza. “Hi ha cotxes que si esperessin 15 segons podrien avançar amb total seguretat, però també hi ha ciclistes que per fer bones marques a l’aplicació Strava se salten semàfors”, afirma. En el darrer cas es refereix a una aplicació que cronometra els temps que fan els ciclistes i els posiciona en un rànquing global a internet.

Per la seva banda, Ramón Medina, fundador del Club Ciclista Medina i des de fa anys ciclista de carretera, es mostra més contundent amb els cotxes. “El cas de Castellbisbal no té un altre nom que assassinat”, afirma. Per a ell, molts conductors no tenen consciència i caldria endurir les lleis i les penes per a qui atropella un ciclista. “N’hi ha que avancen amb la cinquena marxa quan ho haurien de fer amb la segona i, per exemple, sortir amb la bici els diumenges al matí és molt perillós perquè hi ha molts joves que tornen de festa”, lamenta.

Malgrat això, també és conscient que els ciclistes no sempre actuen de manera adequada. “He vist tres ciclistes envaint tot un carril mentre van xerrant”, diu.

Més responsabilitats

Plantejar la seguretat a les carreteres com un tema que té a veure amb l’actuació dels ciclistes o dels conductors de cotxes és obviar una part important de l’equació: les administracions. En aquest sentit, el passat 26 d’agost, arran de l’accident a Castellbisbal, la Sindicatura de Greuges de Catalunya va iniciar una investigació per determinar si des de les institucions es garanteix prou la seguretat dels ciclistes. Alhora, l’actuació d’ofici vol esclarir quin és l’estat de les infraestructures i de les xarxes viàries.

El defensor del poble s’ha adreçat a la Generalitat per saber quines mancances es detecten a les carreteres i quines actuacions estan previstes per millorar “la mobilitat creixent en bicicleta”.

De fet, Esteban considera que algunes de les carreteres per on circula no estan preparades. “Estan plenes, i quan s’acumulen ciclistes es dificulta la convivència amb els cotxes”, explica. “Això, a l’àrea de Barcelona o a Collserola, és inevitable, i potser caldria fer carreteres adaptades a les bicis”, creu.

Per què practicar un esport de risc?

Jose Téllez també és aficionat a la bicicleta. Entrevistat pel Línia, reconeix que no practica el ciclisme de carretera perquè és més aficionat al cicloturisme. Amb tot, la seva afició té a veure tant amb les seves fílies com amb les seves fòbies. “Si no faig bici de carretera no és perquè no m’agradi, sinó perquè em fa por”, reconeix.

Altres ciclistes com Esteban donen la raó a Téllez. Per a ell, el ciclisme de carretera no és un esport 100% segur. “De cada tres cops que surto, en un tinc un petit ensurt”, assenyala. No és estrany, ja que segons explica, en una sortida a la carretera del Maresme el poden creuar més de 200 cotxes, i alguns l’avancen més a prop del que voldria.

Són experiències semblants a les de Medina, que el dia que l’entrevistem relata que aquell mateix matí quasi té un accident. “Anava per Montornès i un cotxe ha estat a punt d’atropellar-me”, diu com si es tractés d’una experiència habitual.

Certament es poden minimitzar els riscos. Seguir la normativa viària o tenir kilòmetres de bici a les cames són alguns dels elements que redueixen la possibilitat de patir un accident, però el risc zero no existeix. “Quan sents un cotxe venir, ja saps si t’hauràs d’apartar o no només pel soroll del motor”, explica Esteban per reconèixer que això, amb els vehicles elèctrics, cada vegada és més difícil.

Sigui com sigui, malgrat tots els inconvenients i inseguretats, hi ha quelcom inexplicable que fa que cada cap de setmana milers de persones, majoritàriament homes, surtin a la carretera. “És un plaer grandiós”, diu Medina. “Tot i els ensurts, mai he tingut por. És un esport molt social i a mi em relaxa i em fa sentir lliure”, conclou Esteban.