El rodatge va tenir lloc a diversos punts de Gavà, Viladecans i Begues. Foto: Huellas Compartidas
Els vincles que construïm al llarg de la nostra vida són pals als quals ens podem agafar durant les tempestes. I des d’aquest setembre es pot veure en obert el curtmetratge Fils trencats, un film de cinema social que parla precisament dels vincles: amb la família, els veïns, els amorosos… i amb els animals.
Aquesta peça, creada per l’associació Huellas Compartidas, en col·laboració amb Films en Off i filmada a Gavà, Viladecans i Begues, explica la història de la Berta, una dona de 80 anys vídua, interpretada per la cèlebre Montse Ribadellas, que pateix maltractaments per part del seu únic fill, interpretat per Miquel Sitjar. Dos vincles trencats, el del seu marit i el del seu fill, que l’han reclòs a casa. Però és en aquest punt quan sorgeixen dos nous vincles, amb la Mouna, una noia migrant representada per Maimouna Sabaly que assisteix la Berta, i el Haru, un gos que a la vida real va ser abandonat i que ara participa en teràpies, i que al curt porta l’esperança a la vida de la protagonista.
El vincle persona-gos
El gavanenc Paco Camarasa, que és el productor executiu del film juntament amb Aure Farran, reivindica, en declaracions al Línia, la importància dels vincles entre la gent gran i els gossos. “Els animals els ajuden a sortir al carrer, socialitzar i mantenir-se en forma”, destaca.
D’aquesta manera, Fils trencats esdevé una carta de presentació de l’associació Huellas Compartidas, de la qual són fundadors. La peça és dura i retrata problemàtiques com la soledat no desitjada de la gent gran i els maltractaments intrafamiliars. El Delta, de fet, és una de les zones del Baix Llobregat amb els percentatges més alts de cases unipersonals amb persones de més de 84 anys vivint-hi, rondant el 30% dels habitatges totals.
Ara bé, l’objectiu de Camarasa i Farran no és que ara cada avi del Baix vulgui tenir un gos, però sí posar de manifest els beneficis físics i psicològics que un animal de companyia els pot reportar. Sense anar més lluny, el Haru és el desllorigador perquè la Berta conegui una persona molt especial, que porta a la pantalla el mític Toni Sevilla.
Diversos projectes
La publicació d’aquest curtmetratge és un punt de partida del full de ruta que Huellas Compartidas vol desenvolupar. En aquest sentit, estan interessats a estendre un projecte a través del qual s’organitzin sortides setmanals de persones grans amb el seu gos a diferents municipis. Es tracta d’una iniciativa que vetllaria, per una banda, pel benestar dels avis, alhora que, per l’altra, vigilaria que el gos estigués ben cuidat i que no representés cap problema de salut pública. De moment, l’associació ja l’ha presentat a diversos ajuntaments, entre ells Gavà, per tal de fer-lo realitat com a més llocs, millor.
També tenen previst posar en marxa un cicle de xerrades a escoles per conscienciar sobre la tinença d’animals de companyia. La idea és que, en el marc d’aquest programa, s’atorguin premis als millors projectes d’alumnes que resolguin qüestions com ara l’elaboració de censos acurats d’animals o bé la recollida d’excrements de la via pública. Després de signar un conveni amb el ministeri d’Afers Socials, confien que aquest projecte arrenqui el curs vinent.
Al cap i a la fi, promoure vincles que aportin llum a la foscor. O com resumeix, en poques paraules, l’Antonia, una dona gran de Viladecans que viu amb el seu gos Hugo, que en un dels vídeos de la campanya #VínculosQueDanVida, una minisèrie impulsada per Huellas Compartidas, en dona testimoni: “M’ha donat una injecció de vida”.
