En perill extrem

Les imatges de les flames engolint hectàrees i hectàrees de bosc són típiques dels estius a la Mediterrània. Ara bé, els últims anys s’ha introduït una variable a l’equació que fa que els incendis siguin més nombrosos i molt més violents. La manca de pluges i les onades de calor que ens regala l’escalfament global provoquen “estrès hídric” als boscos. Això vol dir falta d’aigua, que fa que les zones forestals estiguin seques i, per tant, sigui més fàcil que s’hi origini un incendi.

En aquest sentit, el Baix Llobregat és una zona sensible al foc. L’any passat, sense anar més lluny, es van perdre 205 hectàrees de bosc per les flames. Per tot plegat, la Generalitat va elevar a mitjans de mes el nivell màxim d’alerta per foc a 24 municipis de la comarca, entre els quals hi ha Castelldefels i Gavà.

I és que la qüestió es va complicant a mesura que ens apropem a la metròpolis. En aquestes zones denominades d’interfase, de transició entre els espais forestals i els urbans, és on s’ha d’anar molt més en compte, ja que no només ens hi juguem el futur dels boscos, sinó també vides. Així ho destaca Eduard Pla, investigador del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que en una conversa amb Línia Mar recorda que l’impacte del foc en aquestes zones “es magnifica”, perquè els serveis d’extinció sovint han de prioritzar salvar persones i béns, a més d’evitar danys naturals.

Per tot plegat, Pla considera indispensable crear “discontinuïtat” entre les zones urbanes i forestals, per evitar que la transició “no sigui tan abrupta”. En aquest sentit, l’investigador del CREAF assenyala que cal diversificar el “mosaic forestal”, és a dir, que les zones de bosc, de pastura, d’hàbitat humà i conreus s’alternin en el paisatge. Això, tal com indica, afavoreix que en cas d’incendi les flames no cremin grans extensions de bosc.

Pèrdua de diversitat

Tanmateix, la tendència dels últims anys ha anat precisament en la direcció contrària. Fa 60 o 70 anys el mosaic de camps de conreu, pastures i boscos era predominant. Avui dia, segons indica l’estudi ‘A prova de foc’, elaborat per BCN Smart Rural en coordinació amb la Diputació, només el 25% dels municipis de la província gaudeixen d’un paisatge de mosaic. La resta, entre els quals destaquen els que pertanyen al Baix Llobregat, presenten un paisatge eminentment forestal.

I és en aquesta manca de diversitat paisatgística on el còctel de canvi climàtic i acció humana provoca els focs vehements que estem vivint aquest estiu a Catalunya i arreu d’Espanya. Pla, a més, recorda que els boscos mediterranis que ens envolten presenten unes característiques que els fa sensibles a patir les flames i corrobora la pèrdua de diversitat paisatgística. “Els nostres boscos tenen molt sotabosc i han anat creixent a zones agrícoles abandonades”, explica l’expert, que afegeix que les nostres masses boscoses “solen ser joves i denses, amb molta continuïtat entre les capçades dels arbres i la vegetació inferior”. És a dir, que qualsevol espurna pot convertir-se en un incendi de gran magnitud que no només arrasi els boscos, sinó també vides i propietats.

I qui manté els boscos?

La solució a tot plegat és posar en marxa polítiques per cuidar els boscos i mantenir-los d’una manera adequada. Ara bé, això no és tan fàcil. Ho reconeix Pla, que recorda que bona part dels boscos a protegir estan en mans privades, a les quals no els hi surt gaire a compte mantenir-los. Corroboren aquesta afirmació les dades de l’estudi ‘A prova de foc’, que indiquen que el 95% dels boscos de la província són de titularitat privada. Aquí, assenyala Pla, es produeix una paradoxa: “Apreciem els boscos, però no hem sabut com cuidar-los”, reflexiona.

La seva recepta és reforçar-los per fer-los més resistents i resilients, fer-los diversos i recuperar l’agricultura en alguns espais per crear la desitjada discontinuïtat que, com un tallafoc, eviti que les flames cremin grans extensions. A més, Pla avisa que “malauradament”, cada cop hi haurà més restriccions, com les que hi ha ara, per accedir a segons quins espais naturals. “Cal limitar la presència humana a llocs sensibles”, expressa.

Amatents contra el foc

Qui està preparat per fer front a qualsevol incident són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de la comarca, formades per voluntaris que combaten el foc cara a cara. “He actuat davant de centenars de conats d’incendi i m’omple molt sentir que he evitat el que podia haver estat una tragèdia”, explica Enric Cruz, membre de l’ADF Sant Ramon que, un any més, vigilarà els boscos de la comarca.

Joves informen del risc d’incendi

Una desena de joves que fan treball comunitari per reparar els danys causats a la comunitat fan aquests dies tasques d’informació i prevenció a les zones boscoses amb alt risc d’incendi a Castelldefels, com ara el parc del Castell, Cal Ganxo, Can Vinader, el pícnic de Can Rosa o el mirador.