Reyes, al mig, després del ple d’investidura del juny del 2019 que no el va escollir alcalde. Foto: Ajuntament de Castelldefels
El principal focus d’atenció del Delta del Llobregat aquest 28M serà Castelldefels. Aquesta és una de les poques localitats catalanes on el PP guanya des de fa anys, conjuntament amb Badalona o Pontons, i on la formació conservadora té més opcions de governar. En el cas de Castelldefels, el candidat del PP, Manuel Reyes, ha guanyat les eleccions municipals des del 2011. Aleshores va poder ser alcalde, però el 2015 i el 2019 un pacte de gairebé tota la resta de forces li va arrabassar la vara de comandament.
Ara, quatre anys més tard, Reyes ha posat tota la carn a la graella per aconseguir la majoria que eviti un nou “pacte de perdedors”, com li agrada denominar els acords de govern subscrits per socialistes, comuns, Podem, ERC i la postconvergència que l’han apartat del poder dos cops. La nit del 28M veurem si, seguint el tòpic cinematogràfic que titlla de “retorn” les segones parts de les pel·lícules i de “venjança” les terceres, Reyes podrà sortejar un més que segur pacte a la seva esquerra per assolir l’alcaldia.
El PSC i Movem Castelldefels han d’entendre’s per força si volen evitar de nou un govern del PP
Per fer-ho, el popular apel·la a cada veí, amb cartells de tots els colors i missatges com “arreglar un carrer no és de dretes ni d’esquerres” que amaguen la marca del partit. També ha fet servir l’ariet de la seguretat, amb promeses com la creació d’una oficina antiocupacions, el marc que ha creat la dreta en aquesta campanya i que ha amarat els discursos de candidats progressistes, sobretot del PSC. A més, el candidat conservador critica que el govern de PSC, ERC i Junts és un “desgavell”.
Per la banda oficialista, el PSC de l’alcaldessa María Miranda lluitarà per augmentar la seva actual representació de sis regidors, o almenys no perdre-la –cal parar atenció a Nico Cerpa, exregidor del PSC crític amb Miranda i veí molt popular a Castelldefels, que amb el seu partit municipalista pot fer mal als socialistes a les urnes–. I, com li passa a Pedro Sánchez a la Moncloa, Miranda necessita fortalesa a la seva esquerra, amb uns comuns que facin un bon paper i una ERC que no es quedi enrere, per així poder revalidar un acord que impedeixi que el PP recuperi l’alcaldia.
Ara bé, cal no oblidar que els comuns van trencar amb el govern de coalició el 2020, quan només feia un any que convivien al consistori. Des d’aleshores, i malgrat les crides a refer ponts de la candidata de Movem, Candela López, les crítiques entre comuns i socialistes han sovintejat en els últims mesos. Tornarà a haver-hi acord de govern entre les dues formacions? Se suportin o no, tot indica que serà, com deia el general Prim, “o caixa o faixa”.
L’altre punt d’atenció
La del 28M també serà una nit de transistors al Prat. Aquí, els comuns, liderats per Lluís Mijoler, intentaran revalidar una victòria que no se’ls escapa des de la Transició. Amb els seus actuals 11 regidors de 25, només els fa ombra el PSC, però encara des de lluny, amb set representants. Els comuns hi concorren amb Podem, cosa que pot significar un augment dels sufragis per als de Mijoler. Però a la política poques vegades u més u són dos, i cal estar atents a la possible pujada del PSC, seguint la tònica general.
Malgrat algunes declaracions, es dona per fet que els comuns i el PSC es tornaran
a entendre al Prat
La campanya per l’ampliació de l’aeroport, però, ha posat la candidatura socialista en un compromís, ja que el candidat pratenc del PSC, Juan Pedro Pérez, és un ferm opositor a allargar la tercera pista, a diferència del que pensa la direcció nacional. Pérez, a més, ha dit en més d’una ocasió que Mijoler, el seu company de govern, “no és Tejedor” –l’històric alcalde de la ciutat i predecessor en el càrrec–. Malgrat aquest joc polític de declaracions, però, sembla que la reedició del pacte entre els comuns i el PSC al Prat està feta. “No em veig governant d’una altra manera que no sigui amb el PSC”, va dir Mijoler en una entrevista el novembre del 2022 a Línia Mar. Tot apunta, doncs, que aquesta història d’amor a la vora del Llobregat continuarà, almenys quatre anys més.
El tren de la campanya
Per la seva banda, a Viladecans, Gavà i Sant Boi sembla que no hi haurà grans canvis, més enllà de si el PSC reedita les majories absolutes que va recuperar en aquestes tres ciutats el 2019. Aquest mandat ha estat el de l’aeroport i el debat sobre el futur del Parc Agrari, uns discursos en els quals els socialistes baixllobregatins s’han trobat molt còmodes i sense gaire oposició, llevat la d’ERC, segona força als tres municipis, però lluny de representar una amenaça per a l’hegemonia socialista. A més, els comuns han apuntalat a Viladecans i Sant Boi els governs en majoria de Carles Ruiz i Lluïsa Moret, o sigui que, en cas de tenir problemes, el PSC pot mirar amb tranquil·litat a la seva esquerra per arribar a acords i poder continuar governant.
No obstant això, l’avaria sense precedents a Rodalies de principis de maig, que ha mantingut en paràlisi el transport comarcal, pot fer mal als socialistes, que és el partit que controla el ministeri competent, el de Transports, que ara ostenta l’exalcaldessa gavanenca Raquel Sánchez. ERC ha intentat sucar-hi pa. Diumenge veurem si amb èxit o no.
Els resultats del 2019
Les municipals del 2019 van regar el Baix Llobregat de majories absolutes socialistes. Pel que fa al Delta, en van aconseguir a Viladecans, Gavà i Sant Boi, llocs on l’havien perdut en el passat.
A totes tres ciutats, i seguint amb la tònica comarcal, va ser ERC qui va quedar en segona posició, consumant, d’aquesta manera, el sorpasso a l’ecosocialisme i a l’esquerra hereva del PSUC, que tradicionalment era l’espai que plantava més cara al PSC. Aquest fenomen, però, no es va reproduir al Prat, on els comuns van guanyar amb la inèrcia de l’històric Lluís Tejedor i el savoir faire tranquil de l’altre Lluís, Mijoler, que va reeditar el pacte amb els socialistes per mantenir l’ecosocialisme al poder. A Castelldefels, per la seva banda, el popular Manuel Reyes va tornar a guanyar, però el pacte d’esquerres va impedir, de nou, que fos alcalde. / Foto: Ajuntament de Gavà
La campanya electoral
Qui ha posat la nota acolorida a la campanya ha estat Manuel Reyes, candidat del PP a Castelldefels, que ha creat cartells amb els colors de la resta de partits i missatges que busquen pescar vots entre electorats aliens. Ara bé, si hi ha hagut una proposta que ha provocat una barreja de sorpresa, incredulitat i somriures irònics ha estat la dels seus homòlegs a Viladecans, que han promès fer un Jurassic Park a la ciutat que crearia cent llocs de feina directes al municipi.
La candidata del PP viladecanenc, Fina Redondo, diu que hi ha “inversors viables” disposats a fer realitat aquest “projecte ludicoeducatiu” que recrearia el món del juràssic i en el qual el mamut de Viladecans seria el “protagonista”. Una promesa amb clares al·lusions a la mítica pel·lícula de Spielberg. Llàstima que l’època juràssica acabés 140 anys abans de l’aparició del mamut. / Foto: Arxiu
Possibles pactes
Com està quedant clar en aquest especial, el 28M caldrà posar tota l’atenció al que passi a Castelldefels. Aquí, el candidat del PP, Manuel Reyes, té al davant el repte d’assolir la majoria absoluta o, si més no, quedar-s’hi a prop per dificultar qualsevol pacte entre la resta de forces, i així tornar a ser alcalde. Reyes, que guanya les eleccions municipals a Castelldefels des del 2011, va perdre l’alcaldia el 2015 i el 2019 després que els partits d’esquerres i Junts pactessin un govern alternatiu.
Pel que fa a la resta de municipis, a Gavà, Viladecans i Sant Boi tot sembla encarrilat per al PSC, que aspira a revalidar la majoria absoluta. El Prat, en canvi, està pendent dels resultats dels comuns de Lluís Mijoler i del PSC de Juan Pedro Pérez per si poden tornar a sumar per formar govern un mandat més. / Foto: Generalitat
