Una operació policial al passeig Marítim. Foto: Policia Local de Castelldefels
Mantes o estrelles? Aquesta és la pregunta que sembla que s’han fet a Castelldefels els últims mesos per declarar la “guerra total” al top manta, tal com va afirmar el primer tinent d’alcaldia, David Solé, en una entrevista recent amb Metrópoli. Dit i fet, ja que el 8 de juny va tenir lloc un operatiu conjunt de Mossos, Policia Nacional i Policia Local per evitar que els manters es col·loquin en aquesta zona del litoral.
Que aquest fenomen no és nou i que s’arrossega any rere any és un fet. Ara bé, recuperant el concepte de les ‘estrelles’ amb el qual hem introduït el reportatge, també és un fet que aquest increment de la vigilància ha coincidit en el temps amb la inauguració del Passeig de les Estrelles, un Hall of Fame al més pur estil Hollywood que acollirà les estrelles de personalitats com ara Ronaldinho, l’exjugador del Barça que el va estrenar el 22 de juny a la plaça de les Palmeres, una zona on solen col·locar-se els manters per vendre els seus productes.
Si bé és cert que eliminar el top manta ha estat una dèria i una promesa electoral recurrent de l’alcalde, Manuel Reyes, i no una idea sobrevinguda els últims mesos –només cal revisar les xarxes socials de Reyes per comprovar que té aquest fenomen a la diana–, és interessant destacar els contrastos socials que poden tenir lloc, en qüestió de dies –hores!– en un mateix indret com és el passeig Marítim: de persones que venen productes falsificats sobre una manta per guanyar-se la vida a festes de famosos i clubs amb estrella hollywoodiana inclosa. Ara bé, a sobre d’aquestes estrelles –que en seran moltes més en un futur, tal com promet Reyes– es continuen estenent mantes per pura supervivència.
L’única sortida
Un d’aquests manters és l’Ass Ndiaye, portaveu local del col·lectiu i veí de la ciutat, que lamenta que la policia els persegueix molt més des que Reyes va recuperar l’alcaldia l’any passat. El 28 de juny ho va denunciar, juntament amb altres manters, en un acte de protesta a la plaça de l’Església, on van llegir un escrit que posava de manifest que la manta “és una de les escasses sortides” que tenen per subsistir.
En una conversa posterior amb el Línia Mar, Ndiaye assegura que la situació, des d’aleshores, no ha variat gaire, i reconeix que la Policia Local els deixa col·locar-s’hi a partir de dos quarts de 10 del vespre. “És molt tard”, lamenta Ndiaye, que afirma, tanmateix, que estan a l’espera de reunir-se amb el consistori per trobar una sortida per als manters que els tregui de la manta.
Pel que fa a les recents declaracions de l’alcalde Reyes, en les quals reclamava que els manters sense papers siguin expulsats d’Espanya, el col·lectiu respon que, davant la “generalitzada manca de suports de l’administració pública” durant el procés de regularització, la venda ambulant és l’única sortida que els queda. Per la seva banda, Movem Castelldefels, en boca de la seva líder, Candela López, demana als partits de govern, PP i SOM, que reactivin la Taula de diàleg del top manta que van impulsar ells quan eren a l’executiu local. “Es tracta d’oferir alternatives socials i laborals als migrants”, defensa López. El col·lectiu, al seu torn, es mostra disposat a col·laborar per sortir d’aquest negoci, el qual, recorden, no trien en llibertat, sinó obligats per les circumstàncies.
Per altra banda, un dels principals arguments de Reyes i, en general, dels més crítics i bel·ligerants amb el top manta és que perjudica el comerç de proximitat, en fer-li competència deslleial amb productes de baixa qualitat. No obstant això, els migrants argumenten tot el contrari. “Qui realment danya el petit comerç són Amazon o Ali Express”, etziba Ndiaye, que retreu a Reyes que només vegi els aspectes negatius del top manta. “Pot generar coses positives”, reivindica el portaveu dels manters.
Al fil d’això, assegura que aquest fenomen “atrau visitants” a la ciutat i que els manters de Castelldefels “no són conflictius”. Per contra, des de la Policia Local es convida a no comprar al top manta i es diu als veïns que fer-ho és perpetuar “les màfies” que exploten els migrants.
Sigui com sigui, els manters demanen sortides per abandonar la venda ambulant. En aquest sentit, Ndiaye remarca que el procés de regularització és lent. “Sense papers no hi ha feina”, lamenta aquest manter, que reconeix que aquesta és l’única via que tenen per viure. “Ens convertim, per tant, en esclaus de la manta”, resa el manifest del 28 de juny.
Mentrestant, Ndiaye explica que, per tirar endavant, els manters s’ajuden mútuament. Així mateix, el portaveu denuncia que pateixen “racisme immobiliari” a l’hora de buscar un habitatge de lloguer que se’ls nega pel color de la pell. És per aquesta raó, assenyala, que molts han de viure en habitatges compartits.
