Els ecologistes, amb De Ribot (segon per l’esquerra). Foto: Línia Mar
Els ecologistes han passat a l’acció. El 14 de febrer, Dia dels Enamorats, la plataforma No al Pla de Ponent-Salvem el Calamot no va enviar precisament una carta d’amor a l’Ajuntament i va presentar-hi una instància per reclamar la nul·litat de ple dret d’un projecte urbanístic que preveu la construcció de prop de 5.000 habitatges en una zona d’alt interès natural.
La plataforma ha fet aquest pas amb l’assessorament de l’expert en dret urbanístic Eduard de Ribot, conegut per la seva col·laboració amb SOS Costa Brava. De fet, De Ribot va estar present a l’acte de presentació de la instància, on va explicar que el projecte urbanístic Gavà Ponent estaria vulnerant fins a 16 normatives vigents en el moment de l’aprovació del planejament. Es tracta de preceptes en matèria mediambiental, urbanística i forestal, entre altres. Per tot plegat, l’advocat considera que “no té sentit” que en plena emergència climàtica es tiri endavant un projecte urbanístic que estaria incomplint diverses lleis que protegeixen el medi ambient.
Trenca la connectivitat
Sense anar més lluny, aquest projecte estaria vulnerant el deure de preservar terrenys amb valors de connectivitat natural i paisatgístics. De Ribot va recordar que la zona afectada pel pla és “el darrer connector més important” que uneix el Delta i el Parc Agrari amb el Garraf i les serres del litoral. En aquest sentit, els ecologistes hi veuen una “flagrant vulneració” del deure de preservar els sòls amb connectivitat natural.
Per altra banda, el Pla de Ponent estaria incomplint la prohibició d’urbanitzar terrenys amb pendents superiors al 20% i, a més, De Ribot va assenyalar que la zona està afectada per perills d’inundació, ja que hi passa la riera de Canyars. Seguint amb la sèrie de vulneracions que denuncien els ecologistes, Gavà Ponent estaria infringint la Llei Forestal del 1988, que prohibeix urbanitzar boscos i espais forestals i decreta el deure de classificar-los com a sòl no urbanitzable.
Pel que fa a l’increment de població que comportaria el pla urbanístic –d’unes 13.500 persones–, De Ribot va alertar que això podria suposar una “insuficiència” i manca de capacitat per assumir la nova càrrega per part de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Gavà i dels sistemes de sanejament públics. Amb tot, des de la plataforma ecologista consideren que l’Ajuntament “té eines polítiques i legals” per anul·lar el projecte, en paraules de Jaume Grau, membre de Salvem el Calamot. Sigui com sigui, ara l’Ajuntament té sis mesos per donar resposta a la instància i, si no replanteja el pla urbanístic, els ecologistes ja han avisat que el portaran als tribunals.
El consistori ho esudiarà
Fonts municipals consultades per Línia Mar han expressat que el consistori està estudiant la documentació rebuda per “poder fer les valoracions oportunes”. Sigui com sigui, el govern municipal sempre ha defensat la sostenibilitat del projecte. En unes declaracions a aquesta publicació a l’octubre, la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Rosa María Fernández, va recordar que el Pla General Metropolità del 1976 preveia un creixement urbà molt superior a la zona i que el govern havia maniobrat per protegit el Calamot o la riera de Canyars.
