No tots els parcs poden ser considerats refugis. Foto: Robert Ramos / AMB
A Barcelona moren 112 persones cada any per la calor, segons un estudi de l’Institut de Salut Global (ISGlobal). Aquest treball també alerta que les morts per calor augmentaran un 7,7% al Mediterrani en els pròxims cent anys com a efecte del canvi climàtic. Des de l’AMB alerten que la situació d’emergència climàtica que vivim està provocant “un increment en la freqüència i la intensitat de les onades de calor a casa nostra” i que Catalunya pateix i patirà de manera més evident els efectes de l’escalfament global. Per això, l’ens metropolità ha creat la xarxa metropolitana de refugis climàtics, uns espais accessibles que proporcionen “confort tèrmic, descans i seguretat davant d’episodis meteorològics extrems, com les onades de calor”.
De moment n’hi ha una vintena als set municipis que formen el grup motor de la xarxa, que són l’Hospitalet, Cornellà, Castelldefels, Viladecans, Sant Boi, Montcada i Reixac i Badia del Vallès. Però des de l’AMB esperen que l’estiu que ve tots els municipis que en formen part se sumin a la iniciativa, emmarcada dins del Pla clima i energia 2030.
De refugis climàtics n’hi ha de dos tipus: interiors i exteriors. Els interiors poden ser biblioteques, centres cívics o altres equipaments públics que tenen refrigeració, cosa que permet mantenir la temperatura dins dels edificis al voltant dels 26 graus. En canvi, els exteriors són parcs que, per les seves característiques, regulen la temperatura de manera natural. Per fer-ho han de tenir una bona quantitat d’arbres de fulla caducifòlia, que són els que ajuden a rebaixar la temperatura. També han de tenir un terra permeable i espais d’aigua com basses, estanys o llacs. Aquests elements permeten que l’ambient del parc sigui més fresc, rebaixant entre dos i tres graus la temperatura que fa on no hi ha vegetació.
