La plaça de l’Ajuntament i l’avinguda Carmen Amaya estan separades per dos quilòmetres. Una distància que equival a tres anys de diferència pel que fa a l’esperança de vida dels veïns que viuen en una zona i l’altra. Mentre que els riberencs del Centre viuen 83 anys, els del Gornal en viuen 80. Tot plegat, segons indiquen dades del 2015 del Sistema de Salut de Catalunya.
Aquest estudi detalla les xifres d’esperança de vida i nivell socioeconòmic de cadascuna de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de tot Catalunya. La ciutat està formada per 12, les quals, en general, es corresponen als barris.
D’entre les 12 zones sanitàries en què està dividida la ciutat, destaca per sobre de tot el cas de la Florida i les Planes, que conformen l’ABS 8. L’esperança de vida en aquesta zona és la més alta de la ciutat amb 85 anys, dos més que al Centre –ABS 1– i Santa Eulàlia –ABS 5 i 6–. Un cas similar al de Pubilla Cases –ABS 9–, que és la segona àrea amb més esperança de vida de la ciutat, amb 84,4 anys.
Unes dades sorprenents que es converteixen en una excepció, ja que les xifres indiquen que els nivells socioeconòmics de la Florida, les Planes i Pubilla són dels pitjors de tota la ciutat. I és que en la majoria dels casos, les zones on la gent viu més anys també solen ser les que tenen un nivell econòmic més alt. Aquest és el cas de barris com el Centre o la part nord de Santa Eulàlia –ABS 6–, que són les dues àrees més riques de la ciutat i que tenen una longevitat que oscil·la entre els 83 i 84 anys, aproximadament similar a la mitjana catalana i també de la ciutat.
Per contra, l’índex de pobresa més alt de l’Hospitalet el trobem precisament al Gornal.
MÉS RECURSOS PÚBLICS
Xifres a banda, la ciutat reclama des de fa temps revertir les retallades que han patit els centres de salut, que tendeixen a col·lapsar-se. Per ara, la Generalitat ha promès destinar tres milions d’euros a les zones que menys finançament han rebut. A la ciutat, algunes coincideixen amb les que tenen un nivell econòmic més baix, com ara el Gornal o Pubilla Cases.
Els experts alerten que les
desigualtats són preocupantsEl director de la Fundació Salut i Envelliment, Antoni Salvà, explica a aquesta publicació que les desigualtats en l’esperança de vida en funció del lloc de naixement “són una realitat coneguda des de fa temps”. Tot i això, Salvà alerta que “tenen un origen estructural” i que són “preocupants”.
El director d’aquesta fundació vinculada a la UAB apunta que l’origen d’aquestes xifres “va més enllà de la crisi”, ja que hi eren “abans d’ella i hi seran quan s’acabi”.
Per intentar mitigar aquestes desigualtats, Salvà considera que cal impulsar “actuacions a gran escala, relacionades amb l’ensenyament, l’educació i l’habitatge, i mesures sobre els individus que facin que les persones amb l’esperança de vida més baixa tinguin més coneixements en matèria de salut i puguin tenir uns hàbits més saludables”.
Per últim, apunta que la decisió del Govern de destinar tres milions d’euros a les zones amb menys finançament “és important perquè els centres d’aquestes àrees fan front a una càrrega superior i, al mateix temps, reconèixer que hi ha entorns desafavorits ja és important”.
