Joves jugadors de bàsquet reclamen el poliesportiu. Foto: Som Santa Eulàlia
“S’ha aprovat la construcció del poliesportiu municipal de Santa Eulàlia al carrer Gasòmetre, amb un pressupost de 35 milions de pessetes”. Aquesta notícia, del 4 de maig de 1994, es publicava als mitjans locals de la ciutat, aleshores governada pel socialista Juan Ignacio Pujana, que pocs mesos després seria condemnat per tràfic d’influències i abandonaria el càrrec en favor de Celestino Corbacho.
Un altre 4 de maig, tres dècades més tard, veïns i veïnes del barri “celebraven” de manera irònica l’aniversari amb una acció de protesta on van voler deixar constància de la seva indignació davant “l’etern” endarreriment del projecte.
Consulta i recurs
La cronologia de l’espera continua amb una nova data: el 23 de novembre de 2019 es realitzava una consulta popular sobre la ubicació del nou poliesportiu, en la qual l’opció preferida va ser la del Gasòmetre, amb un 61%. Tot i això, aleshores ningú comptava amb l’oposició d’un grup de veïns de l’esmentat carrer, que el juliol de 2021 van presentar un recurs contenciós administratiu contra el projecte perquè superava en gairebé dos metres l’alçada de l’edifici original.
Mentrestant, i durant tot aquest temps que s’ha allargat fins a tres dècades, el veïnat ha hagut de fer servir les “obsoletes i desfasades” instal·lacions poliesportives del carrer Jacint Verdaguer “sense un manteniment ni adaptació adequades a les demandes i necessitats de salut actuals”, segons Rubén Casellas, veí del barri i membre de Som Santa Eulàlia. “Les nombroses entitats esportives del barri necessiten uns equipaments homologats”, conclou.
