Una imatge de l’inci del curs d’FP al Provençana. Foto: Ajuntament
L’Hospitalet és una de les ciutats de més de 50.000 habitants amb menys persones de 25 a 64 anys amb estudis superiors. En concret, només un de cada tres veïns, el 32,8%, tenen titulacions més enllà de l’ESO. Això la col·loca en quarta posició del rànquing català de municipis amb pitjor nivell d’estudis, només superada per les ciutats de Santa Coloma de Gramenet (lidera la llista amb el 24,9%), la segona que és Badalona (31,9%) i Mollet del Vallès (el 32%), que tanca el podi.
Són dades alarmants que han estat publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). “Alguna cosa està fallant al sistema educatiu”, avisa Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics. I és que al conjunt de Catalunya la cosa tampoc està per tirar coets, ja que els majors de 15 anys amb estudis superiors no arriben al 32%. És una xifra que no sorprèn massa Miret, que recorda que Espanya sol anar sempre a la cua d’Europa pel que fa a l’abandonament escolar.
Però tornant a l’Hospitalet, el que preocupa a Miret és la quantitat de persones d’entre 25 i 44 anys que no tenen ni l’ESO, al voltant del 10%. “És el pitjor que li pot passar a un jove”, alerta Miret, que diu que “és difícil” que aquestes persones tornin a reenganxar-se als estudis.
Si bé és cert que tenir titulacions superiors no assegura accedir a una feina ben remunerada, sí que hi ajuda. “El mercat laboral demanda una certa qualificació”, recorda Miret, que posa èmfasi en la necessitat de potenciar l’FP, ja que la digitalització i la robotització amenacen aquelles feines més rutinàries i mecàniques, que solen ser ocupades per persones amb un baix nivell de formació.
La pobresa hi influeix
En aquest sentit, Manuel Domínguez, president del Centre d’Estudis i professor de l’institut Margarida Xirgu, matisa aquest pronòstic i recorda que segueixen i seguiran havent-hi feines no qualificades lligades a la digitalització. De fet, posa d’exemple els riders i repartidors de companyies com Glovo. “La diferència amb relació a fa uns anys és que ara tenim més precarietat laboral”, afegeix Domínguez.
Directament connectat amb la precarietat, Domínguez posa sobre la taula el fenomen de la pobresa. “L’Hospitalet és una ciutat amb un nivell baix de renda, i això va relacionat amb un nivell d’estudis inferior, és un cercle viciós”, raona aquest professor, que té alumnes de famílies pendents d’un desnonament o que viuen en habitatges precaris. “Ho tenen més difícil per tenir èxit escolar”, reconeix.
Per altra banda, Domínguez planteja una altra hipòtesi per explicar el baix nivell d’estudis local. I és que en els darrers anys hi ha hagut molts veïns amb titulacions superiors que han decidit marxar a viure a fora de la ciutat buscant millors condicions. Són persones que van elevar-se en un ascensor social que ara “no puja tant com abans”, en paraules de Domínguez. Miret hi coincideix. “L’educació era abans un ascensor social, i sembla que això s’ha diluït”, lamenta l’investigador.
Amb tot, la publicació d’aquestes dades coincideix amb el cinquè aniversari del Pacte Local per l’Educació, impulsat per l’Ajuntament per tenir una educació pública “accessible per a tothom, sense distinció de classe i en condicions d’igualtat”. Encara hi ha feina per fer.
