L’Hospitalet està en el punt de mira. En el del sector hoteler, per ser exactes. El gremi sembla haver posat els ulls en la segona ciutat de Catalunya, després que a la primera, Barcelona, la seva alcaldessa hagi suspès la concessió de noves llicències per fer nous allotjaments turístics.
La incertesa i preocupació inicial dels hostalers sembla haver-se calmat una mica després de temptejar el terreny a l’Hospitalet i confirmar la predisposició del seu govern a “donar totes les facilitats perquè el sector hoteler pugui invertir i desenvolupar els seus projectes” a la ciutat, tal com va dir l’alcaldessa, Núria Marín, durant l’acte d’entrega de la certificació de Destinació de Turisme Esportiu a l’Hospitalet, el passat 13 de juliol.
A la cerimònia també hi va assistir el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, el qual va mantenir una reunió amb Marín després del lliurament de la certificació. Clos va assegurar que fer un hotel a l’Hospitalet “és una aposta segura”, mentre que Marín va remarcar que L’H és una ciutat que té “una infraestructura hotelera potent, de qualitat i que dóna resposta al turisme de negocis i d’oci per la seva proximitat a Barcelona”.
Amb les dades a la mà, l’Hospitalet té ara mateix 13.000 places d’hotel distribuïdes en 13 establiments –10 hotels i tres complexos d’apartaments turístics–, que l’any passat van registrar 730.000 pernoctacions de 300.000 viatgers, 213.000 dels quals eren estrangers. El primer hotel de la ciutat, el Capital, va obrir el 2001 al polígon Pedrosa, al costat de la plaça Europa, l’autèntic epicentre del desenvolupament hoteler –i econòmic– a la ciutat. Aquest sector, travessat per la Gran Via, està pendent de reforma amb l’aprovació d’un pla urbanístic que preveu soterrar el trànsit, configurar el parc metropolità de Can Trabal i instal·lar-hi oficines per atraure empreses del sector biomèdic, un altre dels grans projectes del govern local per a la zona.
Una especial inclinació per aquestes aproximadament 100 hectàrees que ha rebut moltes crítiques en els últims anys per part de partits i agents socials, que consideren que es dediquen molts esforços a la plaça Europa en detriment dels barris. Respecte a aquesta qüestió, Marín va contraargumentar al maig en una entrevista a aquesta publicació que el model que posen en pràctica “vol desenvolupar espais com la plaça Europa per obtenir riquesa i redistribuir-la entre els barris i els ciutadans”. La qüestió del turisme arriba a L’H.
Primeres reticències a l’arribada de més hotels
Tot i que, de moment, no hi ha res en concret oficial sobre la taula, la possibilitat que l’Hospitalet esdevingui un pol d’atracció per al sector hoteler ja ha aixecat alguna polèmica inicial.
Partits com ara Canviem L’H ja han mostrat les seves reticències amb la idea de construir més hotels a la ciutat.
Per la seva banda, des de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet (FAVLH) lamenten que “a més hotels, més oblit dels barris”, tal com afirma a Línia L’H Manuel Piñar, president de l’entitat. Tot i que encara és massa d’hora per posicionar-se, sense cap projecte ni anunci oficial, Piñar ha afirmat que “els hotels són benvinguts, però fins a cert punt”, ja que aquest no és el model “més adient” per a la ciutat.
A més, el president de la FAVLH qüestiona la necessitat d’edificar més allotjaments hotelers a la ciutat i la seva viabilitat, ja que alguns d’ells “encara no funcionen al cent per cent”.
A l’hora de concretar sobre el futur de la ciutat, Piñar considera, tanmateix, el pol biomèdic que es vol desenvolupar a la plaça Europa com “un bon model” de desenvolupament econòmic sostenible de la ciutat de l’Hospitalet.
Sigui com sigui, el debat sobre l’arribada de més hotels i turistes a la segona ciutat de Catalunya no acaba de fer més que començar.
