L’alcaldessa Núria Marín ens rep pocs dies després i a la mateixa sala on es va reunir amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per abordar els “deutes històrics” del Govern amb la ciutat. Parlem d’aquesta trobada i de les seves conseqüències, però també d’altres temes destacats de l’actualitat riberenca i de la relació amb la ciutat veïna. “Anys enrere Barcelona expulsava coses negatives: ara n’expulsa de positives”, celebra una Marín que veu com l’Hospitalet s’està posant de moda.
Per començar li voldríem llegir una cita: “L’Hospitalet vol deixar de ser la porta del darrere de Barcelona per passar a ser la del davant”. Ho comparteix?
Bé, jo crec que ja no som la porta del darrere de Barcelona. Aquesta és una frase que va dir el president Puigdemont en la seva visita a la ciutat, la recordo bé.
Exacte.
Puc estar d’acord amb l’esperit de la frase, però fent el matís que ja no ens considerem la porta del darrere. A l’inici de la democràcia érem una ciutat abocada a ser-ho, però amb el treball i l’esforç de tots hem aconseguit ser la segona ciutat de Catalunya a tots els efectes. Aquesta prova ja l’hem superat.
Últimament han coincidit diverses vegades, amb el president Puigdemont, i sembla que tenen molt bona sintonia.
Sí. La darrera trobada a la ciutat va ser molt cordial i el president va mostrar la seva voluntat institucional de començar a treballar d’una manera diferent i específica amb l’Hospitalet, amb la creació d’una comissió mixta Ajuntament-Generalitat per abordar els temes de ciutat que són competència seva.
I per fer front comú a Madrid pel que fa a les infraestructures.
També. Entre les quals una de les més prioritàries és el túnel ferroviari de l’Hospitalet.
Opten per fer pinya, vaja.
Sí, en aquests temes sí.
Des de fora es nota una química especial entre vostès. Pel passat d’alcalde del president, potser?
Bé, jo crec que és més fàcil entendre la realitat quan has tingut l’oportunitat de ser alcalde i d’estar a la trinxera de la política municipal. Ell és molt conscient que la Generalitat, més enllà d’altres qüestions que ara no entraré a valorar, també ha de prioritzar l’agenda social. Fins ara els Ajuntaments ens hem sentit molt sols a l’hora de fer front a les conseqüències de la crisi econòmica i això ha de canviar.
Mentre vostè ara aposta per la col·laboració, altres companys seus de partit, com l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, estudien denunciar la Generalitat pel deute, per exemple.
En el nostre cas això són pantalles passades. Ja ho hem fet.
Per això mateix li volíem preguntar si, vist amb perspectiva, creu que aquesta és una via encertada o es poden obtenir millors resultats amb negociació i col·laboració?
El que és ideal és la col·laboració institucional. Això és evident i és el que intentem tots els alcaldes i alcaldesses. Però si fa anys vam optar per l’altra via és perquè la del diàleg no existia. No sé si és gaire efectiva, però en tot cas era l’única via que teníem. El diàleg no era possible.
Ara sí que ho és?
Ara s’ha obert un punt de trobada i crec que hi ha voluntat d’acord per part de tots per poder solucionar els deutes històrics amb la ciutat.
Un d’aquests deutes històrics, com vostè ha apuntat, és el soterrament de les vies. Creu que el nou govern que s’acabi conformant a Espanya farà realitat aquesta demanda?
L’únic candidat que s’ha pronunciat sobre aquest tema ha estat Pedro Sánchez, que va expressar la seva voluntat de donar prioritat a aquesta qüestió si és president. Si ho acaba sent, estarem més a prop de tenir una infraestructura, el túnel ferroviari, imprescindible per fer de Rodalies una xarxa del segle XXI.
Les vies han estat envoltades de polèmica darrerament a causa del soroll i la brutícia que s’hi acumula. Línia l’H es va posar en contacte amb ADIF fa dies…
I què us va dir?
Que evitar abocaments a les vies no és competència seva.
[Somriu].
Això té tota la pinta d’acabar malament.
El Ministeri ha de ser conscient que, com a propietari de les vies, ha de mantenir en perfectes condicions la zona. Nosaltres ja hem intentat fer-li entendre per la via del diàleg, però no hem obtingut la resposta adequada. I no ho dic jo, ho diuen els veïns i ho pot veure tothom. A partir d’aquí, podríem utilitzar els tribunals per reclamar el que considerem necessari.
No creu que, en tot plegat, l’incivisme també hi juga el seu paper?
L’Hospitalet té 260.000 habitants. El que fa el Ministeri és com si jo deixés de netejar un carrer. És evident que també hi ha certes actituds incíviques, però no és només un problema d’això: si les vies no es netegen ni es mantenen, acaben brutes.
Parlant de trens, la inauguració de la Línia 9 ha vingut acompanyada de controvèrsia a la ciutat, ja que hi ha veïns de Collblanc que denuncien “sorolls insuportables” a dins de casa. Té solució?
Aquests veïns han estat atesos per l’Ajuntament des de l’inici i han rebut el suport de la Generalitat. Se’ls ha promès solucions, però són problemes que no són fàcils de resoldre en 24 hores.
Els trens també han estat notícia darrerament arran de les vagues a TMB coincidint amb el Mobile. Creu que s’ha gestionat bé aquest conflicte?
És lògic que els treballadors aprofitin el congrés per pressionar l’empresa. Però crec que la resposta de les negociacions que requereixen resoldre aquesta situació ha arribat més tard del que hauria estat desitjable. Lamento profundament que s’hagin produït les vagues, no tant per l’organització del Mobile, sinó pels problemes que han causat als ciutadans, que no en tenen cap culpa.
La preocupa que per polèmiques com aquesta el congrés pugui acabar marxant a mitjà termini? John Hoffman, a qui coneix bé, se’l va veure força molest.
És evident que una vaga no afavoreix que les coses vagin bé, però no tinc por. Hoffman va expressar el seu malestar durant l’inici del congrés, però vaig parlar amb ell un cop acabat i crec que va quedar molt satisfet de com va funcionar tot. No crec que hi hagi cap perill.
Hi ha qui, com el Gremi d’Hostaleria local, no el preocupa tant la continuïtat del Mobile. De fet, diu que té “nul·la repercussió” al seu sector a la ciutat.
Aquestes declaracions les va fer abans del Mobile.
Però amb l’experiència d’altres anys.
Bé, nosaltres com a ciutat hem treballat força per aprofitar el congrés de mòbils. Vam organitzar l’Hospitalet Experience per mostrar la nostra cultura i gastronomia i va ser tot un èxit: es van vendre 16.000 tapes i hi van passar 9.000 persones. A més, em consta que hi ha restauradors que amb el Mobile han notat un increment de la clientela.
Canviant de tema, la Generalitat s’ha compromès a aprovar enguany l’ampliació de la Gran Via fins al Llobregat, un dels grans projectes que vostè defensa. Per què és tan important?
Aquest és un projecte clau des del punt de vista del desenvolupament econòmic, ja que generarem llocs de treball i riquesa per distribuir entre els ciutadans. Aprofitarem un territori central per desenvolupar el sector biomèdic, ja que som una ciutat privilegiada en aquest àmbit perquè tenim hospitals, universitat i centres d’investigació. I, a més, crearem un pulmó verd de 26 hectàrees de parc urbà i guanyarem una entrada al riu.
Col·lectius ecologistes i veïnals denuncien que el pla destruirà la zona de Can Trabal i farà augmentar l’especulació. Què en pensa?
Amb tot el respecte, crec que o estan mal informats o interpreten malament el projecte. Aquí no hi ha cap tipus d’especulació. També hi va haver moltes crítiques durant la primera fase de la transformació de la Gran Via i hi havia gent que no veia el projecte de la plaça Europa. Però alguns dels crítics d’aleshores són els primers que avui destaquen la importància d’aquesta plaça. Amb tot, espero que, quan l’ampliació de la Gran Via fins al Llobregat finalitzi, molta gent pugui canviar d’opinió.
Parlant d’especulació, una altra gran decisió seva ha estat la d’obligar els bancs a cedir pisos buits per a lloguer social. Sembla que l’amenaça ha tingut efecte, perquè el BBVA ja ha accedit a cedir-ne els primers. Ens podria dir de quants pisos es tracta?
Encara no tenim tancat l’acord. El que sí que sabem és que a la ciutat hi ha més d’un miler de pisos buits en mans d’entitats financeres. La cessió forçosa no és cap amenaça, és un advertiment: la farem servir en el cas de les entitats que no vulguin negociar. Ara mateix tenim 39 expedients oberts amb dos bancs: el Popular i el Santander. L’objectiu no és sancionar el banc, sinó aconseguir una llar per a les 150 famílies que tenim en llista d’espera amb emergència habitacional.
També està decidida a impulsar el que anomena Districte Cultural. A peu de carrer, en què es traduirà tot plegat i en què beneficiarà els veïns?
Volem reconvertir i aprofitar part de les indústries i els espais que han quedat buits com a conseqüència de la crisi. Per tant, aquest projecte generarà economia i llocs de treball. El sector cultural té molt marge de maniobra per créixer.
Alguns ja parlen de l’Hospitalet com el Brooklyn català.
[Somriu]. Aquesta és una frase dels entesos en la matèria per visualitzar i explicar millor una actuació com aquesta.
També vol convertir l’Hospitalet en una “ciutat trilingüe”, reforçant l’anglès a les escoles. N’hi haurà prou amb professors auxiliars per aconseguir-ho?
Segurament no. Per què ens hem d’enganyar.
[Silenci].
Aquesta és una aposta que, més enllà dels ajuntaments, ha de fer la Generalitat. Hem d’intentar que l’anglès sigui una llengua que domini tothom. Nosaltres, modestament, hi volem contribuir des de l’Ajuntament, però cal una actuació de país.
És clar que l’anglès és una eina cabdal per beneficiar-se de les oportunitats del turisme, que aquí van a l’alça amb la projecció de nous hotels. On es farà exactament el que s’està negociant a la carretera de Collblanc?
Es farà al centre del que avui és el Collblanc comercial. Y hasta aquí puedo leer.
L’obertura de nous hotels, l’acollida de la pista de gel que abans tenia Barcelona… Sembla que el que no vol Ada Colau s’ho queda Núria Marín.
No, això no és veritat. Ho matiso: tot el que és bo i no vol Barcelona intentem que es quedi a l’Hospitalet. Però no qualsevol cosa. De fet, n’hi ha hagut que tampoc hem volgut. Dit això, Barcelona s’ha quedat petita per a determinades activitats. I és per això que nosaltres també ens replantegem la nostra política i tenim la voluntat d’impulsar projectes com el del Districte Cultural que comentàvem fa un moment. Anys enrere Barcelona expulsava coses negatives. En aquests moments n’expulsa de positives. O almenys així ho veiem nosaltres.
Hi ha qui ja ha dit que s’està produint una competició entre Barcelona i l’Hospitalet.
Jo no veig Barcelona com una competidora de l’Hospitalet, com tampoc Cornellà, ni Esplugues, ni el Prat… Jo no parlaria de competició. Al contrari, crec que hem de col·laborar i treballar conjuntament per millorar en tots els aspectes.
Sigui com sigui, l’Hospitalet s’està posant de moda. Fins i tot el president Puigdemont diu que la ciutat és clau per a la independència. Què en pensa?
[Somriu]. Això li hauríeu de preguntar al president. No sé ben bé a què es refereix.
En tot cas, creu que l’Hospitalet pot jugar un paper clau en el procés sobiranista?
L’Hospitalet té la seva personalitat. Som la segona ciutat de Catalunya i molta gent mira què està passant aquí. Jo estic convençuda que l’Hospitalet, com ha fet sempre, treballarà pensant en la millora del dia a dia dels ciutadans i en resoldre els problemes que realment tenim.
Des del PP i C’s ja s’han afanyat a criticar que, quan Puigdemont va treure aquest tema en la seva visita a la ciutat, vostè no va sortir al pas per “defensar Espanya”, diuen. Què els respon?
Bé, podria dir ‘sense comentaris’. [Somriu]. L’opinió de l’alcaldessa de l’Hospitalet en aquest sentit és coneguda. Crec que no haig de fer escarafalls amb aquesta qüestió. Respecto les opinions de tothom, només faltaria. Però també recordo que el president va tancar l’acte i, per tant, crec que tampoc era necessari corregir ni puntualitzar absolutament res del que va voler dir.
Aquí l’ataquen però a nivell espanyol C’s pacta amb el seu partit. Es fa difícil acceptar com a aliat a Espanya l’adversari polític de més pes a la ciutat?
[Pensa] Jo tinc claríssim que les coses han canviat. Els ciutadans ja no aposten per majories absolutes: volen pacte, negociació i acord. Això és el que crec que s’ha de fer a Madrid i arreu: intentar prioritzar el que uneix. I si els partits no ho entenen, doncs…
Ens n’anirem a unes noves eleccions. Creu que estem més a prop d’aquesta sortida que d’un pacte?
No ho sé. Però crec que els resultats d’unes hipotètiques noves eleccions serien molt similars als actuals. Per tant, no fem esperar. Posem fil a l’agulla, pactem tot allò que cal tirar endavant i comencem a treballar. Jo crec que hi ha possibilitat d’acord.
Mirant cap a la dreta o cap a l’esquerra? Núria Parlon ja ha dit que si Sánchez acabés pactant amb Rajoy es donaria de baixa del partit. Què faria vostè?
Jo ni em plantejo aquesta opció perquè no es produirà. Ho hem dit per activa i per passiva… Fer supòsits que ja sabem que no passaran ho trobo… En fi, jo ni m’ho plantejo.
