L’alcaldessa Marín ens rep a les portes dels antics cinemes Romero, ara convertits en un equipament per als joves de Collblanc-Torrassa. Després de mantenir una conversa espontània amb una veïna, la batllessa fa balanç del seu mandat, del qual se sent satisfeta i el reivindica. Parla de possibles pactes i destaca la feina que ha fet la seva formació per donar personalitat a la ciutat.
Està satisfeta d’aquests quatre anys al capdavant del consistori?
Sí, tot i que la situació ha estat molt complexa i ens hem trobat molt sols, tant per part de la Generalitat com de l’Estat, que no han complert amb els seus compromisos. Des de l’Ajuntament hem intentat donar tot el suport a les famílies, empresaris i comerciants que ho passen malament.
Fent balanç de la seva actuació de govern, què destacaria especialment?
Hem acompanyat els col·lectius que pitjor ho estan passant i hem continuat construint una ciutat amb moltíssimes mancances històriques. Malgrat la crisi, hem fet una inversió important en aquest aspecte. A més, hem pensat en el futur de la ciutat buscant la implicació de tothom amb LH-On, un procés participatiu on hem plantejat les nostres propostes de futur.
Alguns partits han dit que aquest procés no ha tingut la participació esperada…
Al contrari. És la primera vegada que es fa un procés participatiu com aquest a la ciutat. Jo no consideraria 6.000 persones una xifra menor. Ha estat un èxit de participació i d’implicació en un projecte que no ha estat fet en un despatx.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
Segurament. Hem assolit un 95% dels nostres compromisos recollits en el Pla d’Actuació Municipal (PAM), però segur que hi ha coses que es podrien haver fet millor o unes altres que, si les haguéssim de decidir en aquest moment, no les faríem igual.
Quines?
[Pensa]. No hi ha res especialment significatiu. Potser alguna obra concreta on es va tenir molt en compte l’opinió dels veïns, però que després ens hem adonat que possiblement hauria d’haver predominat la visió dels tècnics. Sempre hi ha encerts i errors, dels quals hem d’aprendre.
Trenta anys del seu partit al govern municipal segur que deixen molts encerts i errors. Creu que aquesta longevitat li pot passar factura a les eleccions d’aquest diumenge?
Factura en positiu, en tot cas.
O en negatiu…
Aquesta ciutat ha passat, en 30 anys, de ser un suburbi de Barcelona a ser el segon municipi de Catalunya i el segon motor econòmic del país. Tinc 51 anys, conec la ciutat i recordo que abans era grisa i sense vida. Avui, L’H és una ciutat dinàmica i orgullosa. Però això és una feina no només dels socialistes, sinó també de les forces progressistes i de la ciutadania.
Creu, per tant, que el PSC ha sabut desenvolupar l’orgull de ciutat, el qual, per cert, és un dels eixos de la seva campanya.
Evidentment. Fa uns anys, els ciutadans de L’H no se sentien orgullosos de la ciutat ni tenien un sentiment de pertinença. Avui és tot el contrari. La gent se sent del seu barri i de la seva ciutat.
Uns barris on creixen les queixes en matèria de seguretat i neteja. Creu que la ciutat està bruta?
Això és molt relatiu. La ciutat s’embruta perquè hi ha comportaments que no hi ajuden. Hem fet un esforç important per millorar el servei de neteja, i crec que els resultats es poden veure al carrer. L’opinió dels ciutadans ha millorat també en aquest sentit. De totes maneres, una ciutat no és més neta perquè es netegi més, sinó perquè s’embruti menys. És important la col·laboració i implicació de tots.
I en l’altre cas, creu que L’H és més insegur ara?
L’Hospitalet és una ciutat amb uns índexs de delinqüència menors que Barcelona, Badalona o que la mitjana de l’àrea metropolitana. Sí que és cert que hi ha ciutadans que, malgrat no patir cap delicte, poden tenir una percepció major d’inseguretat. Aquí hem de treballar perquè se sentin més segurs.
De fet, la majoria de les queixes en aquests dos àmbits provenen dels barris del Samontà. S’han impulsat algunes zones, com ara la plaça Europa, en detriment dels barris del nord de la ciutat?
No. La plaça Europa és un espai molt relacionat amb l’activitat econòmica. On vivim, majoritàriament, és als barris.
Per això li deia. A la plaça Europa hi viu menys gent, però potser ha rebut molta més atenció que no pas els barris, que estan quedant en segon terme…
En absolut. El nostre model vol desenvolupar espais com la plaça Europa per redistribuir entre els barris i els ciutadans la riquesa que generen aquestes zones. Obtenir riquesa per redistribuir-la als barris on viu la gent. Si no fos per la plaça Europa, no hauríem pogut multiplicar per nou les beques menjador, per exemple.
Tornant a la seguretat, fa pocs dies es va conèixer la imputació del cap de la Guàrdia Urbana local per un cas de presumpta adulteració del procés de selecció del cap de policia de Torredembarra. Quina és la postura del consistori al respecte?
El senyor Francisco de la Torre és un professional que fa més de 30 anys que està al cos. Amb tota la voluntat de contribuir en un procés selectiu, com es fa en altres àmbits de l’administració, s’ha vist abocat en un tema que no té a veure ni amb la seva persona ni amb la seva professionalitat.
Una altra qüestió que torna a estar d’actualitat és Can Trabal. Diverses associacions, partits i col·lectius denuncien que el pla de reforma de la Gran Via no respecta aquesta zona agrícola. Creu que tenen fonaments aquestes queixes?
Can Trabal és avui un espai privat i, per tant, ningú de la ciutat pot gaudir-ne. Amb la transformació de la Gran Via guanyarem un parc de 27 hectàrees, el més gran de l’àrea metropolitana. La ciutat tindrà un guany molt important amb aquesta transformació, perquè també es generarà activitat econòmica i ocupació.
Canviant de tema, finalment la designació del nou director dels mitjans públics haurà d’esperar a la pròxima legislatura. El serial dels mitjans l’ha perseguit durant tot el mandat…
El procés de selecció s’ha fet amb l’acord de totes les forces, però a l’últim moment, a causa de les eleccions, no s’ha fet el nomenament. Aquest és un tema que hem d’abordar després de les municipals i la decisió es prendrà amb un nou Ple i amb unes noves formacions polítiques.
Unes formacions que han criticat la parcialitat dels mitjans de comunicació públics. Comparteix aquestes acusacions? Creu que són justes?
No comparteixo en absolut aquestes acusacions. Tenim uns grans professionals treballant als mitjans de comunicació públics que tenen criteri propi. Evidentment, hi ha un consell d’administració, on estan representats tots els partits del Ple, que marca algunes directrius. Possiblement a algun partit polític de l’oposició no li agrada que s’expliquin les coses que fa el govern municipal. Però és que no tot el que s’ha d’explicar és el que diuen els caps de l’oposició.
Jordi Monrós (CiU) va dir recentment a aquest periòdic que el Diari de l’Hospitalet era el “Facebook de l’alcaldessa”…
De fet, s’informa poc del que fa l’alcaldessa. Si s’informés de tot el que faig, tindríem monogràfics. Jo hi trobo a faltar coses que faig i que no queden reflectides, però imagino que això li passa a tothom. Els professionals tenen el seu criteri i realitzen les notícies que ells consideren rellevants. Jo no conec les informacions que sortiran, la meva agenda no la realitzo en funció del que sortirà al diari o a la televisió.
Creu que s’hauria de celebrar un debat a LH Digital amb tots els candidats?
Jo no recordo que mai s’hagi fet cap debat. A mi, tanmateix, m’agrada debatre i posar davant de la ciutadania el nostre projecte i les nostres idees. Ho trobo positiu. Però suposo que hi ha gent que té necessitat d’explicar-ho tot durant aquests dies perquè no ho ha fet al llarg de quatre anys. No m’he negat mai a fer cap debat. Si hi ha algú que ho planteja, i si la meva agenda m’ho permet, jo o algú de la meva candidatura hi participarà.
Un dels temes que segur que debatrien seria el soterrament de les vides del tren. Ho arribarem a veure algun dia fet realitat?
Espero que sí. Com a ciutat, demanem a la ministra de Foment que prengui el compromís de tirar endavant aquesta obra.
Creu que l’últim anunci de realització de les obres per fases serà el definitiu?
El projecte ja està fet, només cal posar en marxa la licitació i execució. Aquest és un projecte de país: les rodalies es col·lapsaran si no s’aborda el túnel ferroviari per L’H.
Entrem en matèria electoral. Fent memòria, les passades eleccions van marcar la fi de la històrica majoria absoluta socialista a la ciutat. Va ser aquell fet un avís per a navegants?
Aquells resultats van ser una aposta clara per a les forces d’esquerra en aquesta ciutat. Confio que diumenge hi haurà un suport majoritari envers les esquerres, però també som realistes. Els canvis que s’estan produint a la política general també afectaran les municipals a L’Hospitalet.
Parlant de política general, ara la direcció del PSC sembla que ha fet una aposta decidida per reforçar el seu vincle amb el PSOE. Això, en una ciutat com L’H, li pot jugar a favor a les municipals?
El vincle PSC-PSOE ha existit sempre. Una altra cosa és com s’ha visualitzat per part dels mitjans. Mai no s’ha posat en qüestió aquesta relació com a organització, perquè no seria positiu ni per a Espanya ni per a Catalunya.
Un altre tema delicat de la legislatura ha estat la qüestió de les dietes de la FMC. Considera que aquest episodi la pot perjudicar de cara a les eleccions?
Aquest va ser un tema desgraciat que ja està tancat. Jo ja vaig explicar el que vaig fer, i aquestes dietes no poden posar en qüestió la meva honestedat i la meva dedicació a la ciutat. I crec que no serà un element que sigui valorat de cara a les municipals.
Sigui com sigui, després d’aquestes eleccions s’entreveu un Ple més fraccionat. Té por que una de les formacions amb opcions d’entrar-hi, Ciutadans, li pugui treure vots?
Ara mateix som sis forces polítiques al Ple. Per tant, no crec que n’entrin moltes més. A mi no em fa cap por. Que hi hagi diverses formacions en un ajuntament no ha de ser negatiu, sempre i quan hi hagi la voluntat de tots els partits de treballar per la ciutat.
Però tem perdre suports que vagin a parar a Ciutadans?
No.
Li passa pel cap un pacte amb aquesta formació?
No. Aquesta és una ciutat governada amb una ideologia i uns valors, i els que representen C’s o el PP no van en aquesta direcció.
Sonia Esplugas, candidata del PP, va assegurar a Línia L’H que C’s de l’Hospitalet era un partit d’esquerres…
Això vol dir que no coneix ni el partit ni el cap de llista.
En matèria d’acords, vostè ha dit en més d’una ocasió que la seva primera opció per pactar són els seus socis tradicionals d’ICV-EUiA –ara a Canviem–. Si no fructifiqués l’acord, té alternatives?
Durant 17 anys hem treballat amb una confluència de les esquerres d’aquesta ciutat. Ha estat un pacte positiu que ens ha permès fer polítiques necessàries. La meva primera opció és reeditar el pacte amb ICV-EUiA. He sentit que volen sotmetre aquesta decisió a assemblees populars. Em sembla molt bé la participació, però aquesta ciutat no es pot governar a cop d’assemblea.
Té una segona opció?
Governar en solitari i buscar possibles acords estables o puntuals per governar la ciutat.
Amb Jordi Monrós, per exemple, amb el qual, segons va dir vostè, és “més possible” arribar a acords?
No ho descarto. Però primer hem de veure si CiU en té voluntat o no. En tot cas, sempre seria després d’un període de reflexió. No ho veig de forma immediata l’endemà de les eleccions. Això és com els matrimonis: després de trencar una relació permanent, l’endemà no en sol començar una de nova. És necessari un temps per conèixer-se.
