Una de les imatges de la Diada va ser l’aparentment distesa conversa als peus del monument a Casanova (Barcelona) entre l’alcaldessa Núria Marín i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la batllessa de Barcelona, Ada Colau, de testimoni de luxe. En un moment de la breu trobada, Marín va reclamar a Puigdemont, davant de totes les càmeres, que no posés pressió als batlles. “A veure si deixeu tranquils els alcaldes”, va etzibar-li Marín, somrient.
Una petició que responia a les paraules que dies abans havia pronunciat Puigdemont a Sant Joan Despí, animant els ciutadans a mirar als ulls als seus representants municipals i preguntar-los si els deixaran votar o no. En declaracions a la Sexta l’endemà de la Diada, Marín va reafirmar el que va dir a Puigdemont i va afegir que la solució de tot plegat “no passa per dir als ciutadans que persegueixin els seus alcaldes per votar ni tampoc per cridar-los a declarar”, en referència a l’ordre de la Fiscalia envers els batlles que donen suport al referèndum.
Sigui com sigui, Marín ja va deixar clar dies abans de la Diada que no cedirà locals per a l’1-O, emparant-se en la suspensió de la llei del referèndum per part del Tribunal Constitucional.
L’1-O MARCA LA DIADA
Amb aquest panorama, la Diada a l’Hospitalet va transcórrer amb normalitat. Els portaveus dels partits amb representació al Ple –excepte PP i Cs i el representant de la CUP– i diverses entitats van fer les seves ofrenes al monument a Rafael de Casanova a la Rambla Marina. Durant l’acte es van sentir crits a favor i en contra del referèndum i un grup dels presents va xiular Marín per la seva negativa a col·laborar amb la consulta de l’1-O. De fet, entre les ofrenes a Casanova hi havia urnes similars a les del 9-N.
La negativa de Marín, però, no sembla ser suficient per a PP i Cs. Els populars critiquen “permissivitat” del PSC amb els independentistes i argumenten que no van assistir a l’ofrena a “Lluís Casanova” [sic] perquè estan “cansats” de presentar mocions en contra de cedir espais i material i subvencionar “entitats que promulguen la independència de Catalunya”.
En aquesta línia, el portaveu del PP, Javier Martín, ha reclamat a Marín que retiri les diferents pancartes que hi ha a la ciutat promovent l’1-O. “És lamentable que Núria Marín miri cap a un altre lloc quan es tracta d’incivisme separatista”, ha lamentat alhora que acusa el PSC local de “doble vara de mesurar” pel que fa a la independència.
Per la seva banda, el portaveu de Cs, Miguel García, va argumentar l’absència del seu partit als actes de la Diada perquè divideixen i no uneixen tots els catalans. I en la línia del PP, ha presentat una sol·licitud al consistori demanant la retirada de qualsevol element de publicitat o propaganda de l’1-O dels carrers de la ciutat. “El govern de Núria Marín té l’obligació de retirar les pancartes i els cartells que inciten la ciutadania a votar”, ha asseverat.
LA CUP TRIA L’H
Per altra banda, la segona ciutat de Catalunya va ser l’escenari escollit per la CUP per arrencar la seva campanya pel referèndum. Al tancament d’aquesta edició encara no s’havia celebrat l’acte –divendres 15 a la tarda al Centre Catòlic–, una trobada que es presentava amb un cartell de luxe format per la diputada cupaire Eulàlia Reguant, l’exdiputat anticapitalista David Fernández, i Marta Sibina, membre d’En Comú Podem.
Un acte que per a Cs “ignora la suspensió del Constitucional del referèndum il·legal”. El seu portaveu també ha reclamat al govern municipal que no concedeixi permisos per a actes com el de la CUP. “La llibertat d’expressió no empara la realització d’una campanya per votar en un referèndum il·legal que ha estat suspès”, ha reblat García.
Uns dies moguts que són l’avantsala de dues setmanes d’infart. Notícies i anuncis se succeeixen mentre que la ciutat de l’Hospitalet s’erigeix com un territori determinant de cara a l’1-O. Si finalment es pot votar, caldrà veure quina serà la participació dels hospitalencs i si supera els 44.000 vots que s’hi van registrar el 9-N.
