La primera ciutat de Catalunya que va obrir la porta a incorporar el castellà en la senyalització de trànsit va ser Lleida. Un any més tard, l’Hospitalet ha fet el pas i ha aprovat al Ple una moció de Cs, a la qual es va afegir el PP, instant a retolar els senyals de trànsit no només en català, sinó també en la llengua de Cervantes. D’aquesta manera, la ciutat s’afegeix a la capital del Segrià i Esplugues –que també ho va aprovar fa poc– per introduir la llengua castellana en la senyalització viària perquè sigui bilingüe.
“No volem enfrontar ningú per la llengua”, argumentava el portaveu de Cs, Miguel García, sostenint que tot plegat es tracta d’un tema de “legalitat”. I és que segons la llei de seguretat viària, els senyals “s’expressaran almenys en l’idioma oficial de l’Estat”.
Finalment la moció es va aprovar amb els vots de Cs, PP i el suport parcial del PSC.
DEBAT AGRE
La moció de Cs va provocar un encès debat al Ple entre García i representants d’altres formacions, sobretot amb Rafael Jiménez, regidor no adscrit que va acusar el partit taronja de patir “catalanofòbia”. García va respondre iradament i, durant uns instants, es van viure moments molt tensos a la sessió.
Qui també va protagonitzar un intens debat amb García va ser el tinent d’alcalde Francesc J. Belver, al qual el portaveu de Cs va acusar “d’aprovar mocions i no complir-les mai”.
Els socialistes van votar en contra dels punts de la moció referents al termini de compliment de la mesura –demanava fer-ho abans del juny del 2019– i sobre la possibilitat que la Guàrdia Urbana no sancionés infraccions de senyals de trànsit que no estiguessin també en castellà. Tot i així, el tinent d’alcalde de Seguretat, Convivència i Civisme, José María Mompel, va assegurar al portaveu de Cs que “coincidien en allò fonamental”.
La resta de partits al Ple van criticar la proposta de Cs i PP. Des d’ERC, el regidor Coque García va titllar aquesta moció de “supèrflua”, mentre que Júlia Carballeira, de Canviem, va recordar que els senyals “estan compostos de signes i pictografies que són universals”.
Segons el que es va aprovar al Ple, la mesura es començarà a plicar en els senyals nous o que necessiten ser canviats.
La decisió d’introduir el castellà en la senyalització ha estat durament criticada per la Plataforma per la Llengua, que considera que el català queda així relegat en un lloc on és llengua pròpia.
