Jordi Monrós, alcaldable de CiU a l’Ajuntament, repassa l’actualitat de l’Hospitalet i del país. El líder convergent posa especial èmfasi en temes com la seguretat, la neteja i els mitjans públics de la ciutat.
Finalment Núria Marín va votar conjuntament amb vostès i ICV-EUiA la moció en suport de la consulta del 9N, i al seu Twitter va dir que ella “volia votar”. Sembla que queda lluny la ‘campanya del no’…
Sembla que sí, però en l’àmbit nacional el PSC ha tingut sempre una gran ambigüitat en aquest tema. Una cosa és tenir un posicionament respecte a una consulta i una altra és posicionar-se per no votar i no exercir la democràcia.
L’alcaldessa no va ser present al lliurament de les actes de les mocions municipals a favor del 9N al Palau de la Generalitat, on van assistir 800 alcaldes…
L’Ajuntament de l’Hospitalet no va ser present a aquell acte amb l’excusa que no havien convidat formalment l’alcaldessa. Això és una rebequeria. Però estic convençut que si hi hagués anat, hauria estat molt ben rebuda.
Mentrestant, el Pacte Democràtic de L’H pel dret a decidir creix i es consolida a la ciutat amb noves entitats inscrites. Creu que seguirà augmentant el nombre d’adhesions?
S’hi està treballant força. A l’Hospitalet ha costat perquè algunes entitats entenien que sumant-se al pacte estaven a favor de la independència i no és així. El Pacte Democràtic serveix per donar suport a la voluntat del poble de poder decidir, i que cadascú voti després el que cregui. Altres entitats que s’hi han sumat estan en contra de la independència, però tot i així volen poder decidir.
El govern de la Generalitat planteja ara un “procés participatiu” de cara al 9N. Creu que els hospitalencs respondran a aquesta nova crida?
Sí. Aquesta convocatòria és un repte per al procés. La part important és poder celebrar el 9N, perquè totes les persones -i els hospitalencs- que van anar a les manifestacions de les últimes diades tindran l’oportunitat de votar.
Parlant de política local, l’Ajuntament ha congelat l’IBI de cara a l’any que ve. És un primer pas per alleugerir aquesta taxa?
No. I és un no rotund. Aquí hi ha hagut una petita ‘trampa’. Per mantenir el mateix preu del rebut de l’IBI han abaixat el valor cadastral del terreny, però han augmentat les taxes. En el moment que s’incrementi el valor cadastral, automàticament pujarà l’IBI de nou. Tot i així, celebro que hagin congelat aquest impost. Nosaltres proposarem rebaixar l’IBI.
Parlem ara de la sanitat. Les protestes a l’Hospital de Bellvitge segueixen i les crítiques a l’actuació del Govern de CiU en aquest àmbit augmenten. Creu que està en perill un centre de referència com el HUB?
S’està volent fer creure, per part dels sindicats, que hi ha una precarietat laboral important i que no hi ha llits, però això no és real. A gran escala, hi ha més llits dels que hi havia abans perquè s’han construït més hospitals en els últims temps. Per tant, la ràtio de població que acudeix a l’Hospital de Bellvitge ha baixat en els últims anys perquè s’ha repartit entre altres centres nous com el Moisès Broggi -a Sant Joan Despí-. La disminució de llits a l’hospital riberenc va en proporció a l’augment general dels mateixos gràcies als nous centres.
I no es col·lapsaran aquests nous hospitals si s’hi deriva més gent?
Tot el contrari. Fa tres anys el col·lapse era aquí a Bellvitge. El que hi ha ara és un millor repartiment de la població i un millor servei. També és d’agrair l’adaptació del personal sanitari a la situació actual de retallades.
Canviant de qüestió, la sensació d’inseguretat a diversos barris de la ciutat creix dia a dia, mentre que la neteja és, a simple vista, insuficient…
Aquest són dos temes que portarem en el nostre projecte de ciutat. Hi ha zones en molt mal estat, i un exemple és el polígon Femades, amb la seva zona de discoteques.
Aquesta sembla una problemàtica totalment abandonada…
Nosaltres vam ajudar els veïns d’aquest polígon a dur a terme accions de protesta i de denúncia. Però més enllà d’aquestes actuacions, considerem que es fa molt poc per solucionar la situació. El problema està enquistat i més enllà dels actes incívics s’han produït moltes situacions de violència, però fan com si no passés res.
Què proposen?
El problema és que aquestes discoteques estan a Cornellà. Quan l’alcalde Corbacho, amb majoria absoluta, va poder fer pressió a l’Ajuntament veí no ho va fer. Ara, a les cinc de la matinada venen i netegen tota la zona perquè no es vegi res l’endemà, esborren les petjades. I aquesta no és la solució, ja que les discoteques no poden ser on són, tan a prop dels habitatges.
Vostè va criticar fa poc el funcionament dels Consells de Districte i va dir que el ciutadà “ha de poder participar més”. Si per vostè és insuficient, vol dir que és partidari d’un model de tipus assembleari?
No va per aquí. Els Consells de Districte neixen amb una bona voluntat, però de moment serveixen només per anar-hi a escoltar, ja que l’Ajuntament no fomenta la participació. A més, la ciutadania no està informada dels ordres del dia dels consells per poder-hi anar a opinar, i tot i que el consistori diu que els pengen a la seva web, hi ha gent gran que no té accés a aquests mitjans.
Darrerament han sorgit més casos de malversació de fons públics a centres esportius municipals, com és el cas del pavelló Sergio Manzano. Creu que hi ha hagut una falta de control per part de l’Ajuntament a l’hora de fer un seguiment en els equipaments municipals?
Encara que l’Ajuntament cedeixi la gestió dels centres municipals a altres entitats, està obligat a vetllar pel bon funcionament dels equipaments i estar-hi a sobre, cosa que no s’ha fet en aquests casos.
La ciutat compta realment amb uns mitjans de comunicació públics plurals?
No. La pluralitat es va trencar amb el tancament de la televisió i la ràdio per part del consistori. La gent de la ciutat se sentia reflectida en aquella televisió perquè donava molt joc amb reportatges d’entitats i de persones destacades de la ciutat.
Què en pensa del fet que es destinin tants diners a un periòdic públic que, en el fons, no deixa de ser un butlletí municipal?
Aquest no és el diari de l’Hospitalet, és el diari del partit, de l’alcaldessa. De 40 fotos, potser a 30 hi surt ella. Però fa falta gastar tants diners en un diari? Si és econòmicament possible sí, perquè la gent així estarà informada. El diari és important, però la televisió i la ràdio haurien de tenir més recursos perquè arriben a molta més gent.
Creu que des del consitori es donen incentius perquè hi hagi una alternativa de mitjans de comunicació privats a la ciutat?
No. Perquè això suposaria introduir més punts de vista i l’Ajuntament no accepta crítiques. El Diari de l’Hospitalet és el seu Facebook: informen del que estan fent. Però no hi ha notícies d’allò que passa a la ciutat.
L’Hospitalet té ara mateix imputada la seva alcaldessa pel cas de les dietes de la FMC. És partidari que els polítics imputats vagin a les llistes electorals?
Aquí imputat és igual a empestat, perquè es pressuposa directament que l’imputat és un delinqüent que ha fet alguna cosa malament i que ha de ser condemnat. Es fan molts judicis paral·lels. Hi ha casos on es pot veure d’entrada que hi ha coses que realment són sospitoses, però a d’altres no és així.
I en el cas de l’alcaldessa?
Aquest és un cas que afecta molta més gent. Hem de deixar actuar la justícia, malgrat que no sigui àgil. Fa uns anys que estem en temps de crisi i la gent està “calenta”, cosa que és lògica. Quan el ciutadà veu aquestes situacions l’empipament arriba a límits insospitats. Tanmateix, no tothom és sospitós d’haver fet allò que diuen que ha fet.
Els sobresous són sempre un tema delicat…
Jo penso que quan un es dedica a la cosa pública ha de tenir un sou digne i transparent, que respongui a allò que ets. Qualsevol apropiació indeguda, encara que sigui d’un euro, hauria de ser un delicte penal. No és ja la quantitat, sinó el fet. Però la condició humana porta a l’ADN ser bo o ser dolent. No és qüestió de ser polític, empresari o periodista.
Com és la relació de Jordi Monrós amb l’alcaldessa?
Jo, amb tots els membres del Ple, tinc feeling. Vinc del món laboral i m’he passat tota la vida negociant situacions de les més rares i kafkianes que et puguis imaginar. Sóc una persona de consens que intenta arribar a postures pactades. Però tot i així, amb qui segur que no hi hauria tingut cap tipus d’entesa és amb el Celestino Corbacho, per més que m’hi hagués posat.
Jordi Monrós va ser escollit pel 87% dels vots de l’assemblea local el juliol i compta amb el suport “incondicional” de Meritxell Borràs, la líder del partit a la ciutat durant més de 15 anys. Nota pressió en aquesta nova etapa al capdavant del partit?
Quan prens el relleu d’una persona important inevitablement sents pressió. Per a mi és un repte i sentir-se secundat per l’anterior líder encara em dóna més força per treballar.
Borràs va assegurar fa un temps que en la pròxima legislatura CiU “podrà entrar en joc per governar”. Té por que els escàndols de corrupció que esquitxen la seva formació i el més que probable ascens d’Esquerra trunquin aquesta aspiració?
No. Nosaltres hem estat sempre un partit de govern i, per tant, si es donés aquesta possibilitat, nosaltres hi estaríem disposats. Amb tot, a aquesta pregunta et contestaré l’endemà de les eleccions municipals, en funció dels resultats. Parlar d’això abans és una quimera, i més davant la possibilitat d’obtenir un arc municipal molt diferent de l’actual.
