La ciberdelinqüència ja mou més diners que el narcotràfic. Foto. Arxiu
L’Hospitalet s’ha afegit a la llista d’ajuntaments de tota Espanya que estan posant en marxa un Centre d’Operacions de Ciberseguretat per prevenir possibles atacs cibernètics. El projecte, que va començar el 2020 i ha estat possible gràcies als fons europeus Next Generation, pretén fer evolucionar la gestió i l’arquitectura actual de la ciberseguretat a l’Ajuntament, integrar-la a la Xarxa Nacional de Centres d’Operacions i, en general, actualitzar el programari per estar més segurs davant de possibles incursions no desitjades.
Tanmateix, tal com reiteren fonts municipals, no es tracta pas d’una oficina física, sinó més aviat d’una sèrie de protocols que permeten fer sortir l’Ajuntament d’una situació de debilitat anterior davant de possibles atacs. Per tot plegat, s’han renovat els tallafocs de la xarxa municipal i les eines que combaten els programes maliciosos, entre altres. Per altra banda, aquesta iniciativa pretén també millorar l’accessibilitat als serveis públics per part dels ciutadans i les empreses, reduir la bretxa digital i afavorir l’eficiència i eficàcia dels funcionaris.
Preocupació creixent
Aquesta actuació va en la línia del que molts ajuntaments de tot l’Estat estan portant a terme els últims mesos. Ho confirma el professor dels estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigador de l’N3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Jordi Serra, que reconeix que les administracions locals “han vist les orelles al llop” i que cada cop veuen més clara la necessitat de blindar-se davant dels atacs informàtics. “Abans els ajuntaments petits pensaven que no eren importants, però els ciberdelinqüents volen dades i no miren si a qui ataquen és un consistori gran o petit”, avisa Serra.
I és que la ciberseguretat ha esdevingut una preocupació de primer ordre. A principis del juliol el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, presentava el Pla general de seguretat de Catalunya, el qual situa el mercat de la marihuana i la ciberdelinqüència entre les amenaces prioritàries al país. Tot i que, tal com recorda Serra, en l’àmbit internacional són els delictes informàtics els que més diners mouen. Corroboren aquesta dada els experts que van participar en la jornada La responsabilitat de l’empresa davant les noves ciberamenaces, organitzada per Secure&IT a Madrid el juny passat. En concret, es calcula que el cibercrim mou actualment l’equivalent a l’1,5% del PIB mundial, el doble de diners que el narcotràfic, la tracta i el tràfic d’armes junts.
De fet, a Catalunya tenim dos casos recents de ciberatacs i posterior xantatge, com els patits per la Universitat Autònoma i l’Hospital Clínic de Barcelona.
Serra apunta, tanmateix, que hi ha administracions que no es poden permetre tenir grans mesures de seguretat per manca de recursos. Igualment, projectes com aquest que ha implementat l’Hospitalet no garanteixen estar segurs al cent per cent. “Sempre anirem per darrere”, reconeix l’expert de la UOC, que recomana tenir la mateixa cura que quan marxem de casa per vacances i ho deixem tot ben tancat per evitar furts. “No cal fer por a la gent”, afirma Serra, que recomana sentit comú i tenir tot el programari actualitzat.
