Aspecte de l’interior de la parròquia durant la missa funeral del 30 de setembre per mossèn Leandre. Foto: Línia L’H
Mossèn Leandre resava cada dia tres parenostres: un per la gent de Sant Josep, un altre pel seu pare i un de tercer pels que el van assassinar durant la guerra civil. Aquest tarannà del capellà, que va morir el 28 de setembre a 101 anys, va ser una de les raons per les quals la parròquia de Sant Josep, on va ser rector durant gairebé cinc dècades, va omplir-se de gom a gom per dir-li l’últim adeu en una missa de record. “El prevere Leandre ha estat un capellà al cor del barri”, va expressar Josep Jiménez Montejo, que va substituir-lo com a rector fa més d’una dècada.
A la cerimònia va assistir una representació municipal encapçalada per l’alcaldessa, Núria Marín, a més d’altres personalitats de la ciutat, com ara el president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVLH), Manuel Piñar, que va pronunciar unes emocionades paraules per al sacerdot. “Em costa dir-li adeu, per això, mossèn, fins sempre, company, fins sempre”, va dir.
I no era per a menys, perquè l’Associació de Veïns de Sant Josep, a la qual pertany Piñar, va néixer a la parròquia, sota l’auspici de mossèn Leandre. Sense anar més lluny, l’església, un antic magatzem de la Farga amb vocació de cinema, va ser sempre un espai d’acollida per als més necessitats i els perseguits. “Ell era molt coherent amb el missatge de l’Evangeli”, comenta Josep Maria Romaguera, actual rector de la parròquia. De fet, la de Sant Josep va ser una de les parròquies, juntament amb la de Sant Medir a Barcelona i la de Sant Miquel a Cornellà, que va acollir les assemblees que van donar peu al naixement de Comissions Obreres, durant el franquisme. “Recordo quan es va posar en aquelles portes”, va dir Piñar mentre assenyalava cap a l’entrada, “per impedir que els antidisturbis entressin a l’església i poguéssim fugir per aquelles altres escales”, va rememorar.
Una vocació pel seu barri que va destacar Matilde Marcé, molt vinculada a la parròquia. “Gràcies per ser sempre al servei del poble, en els moments bons i en els dolents”, va dir durant el funeral.
En el record de molts, a esquerra i dreta, queden els amens pregons, el seu sentit de l’humor, la seva dedicació incansable cap als més necessitats i els seus perspicaços comentaris, que li van valdre l’apel·latiu de cura rojo, en una època de canvis a l’Església i a Sant Josep, que s’omplia de migrants d’altres parts d’Espanya, els quals van trobar aixopluc a la parròquia. “Mossèn Leandre deia que l’havíem aixecada entre tots. Va ser un home fidel al seu ministeri i al barri”, subratlla Romaguera. I així, un edifici sense aparença d’església i destinat a ser un cinema va convertir-se en escenari d’una història d’ajut i comunitat.
