Marín celebra la victòria a la Farga amb els seus seguidors. Foto: Àlex Recolons/ACN
El PSC de Núria Marín va tornar a guanyar amb solvència unes eleccions municipals. I és que, malgrat perdre la majoria absoluta, el 28M va obtenir el suport del 38,4% dels hospitalencs que van anar a votar, que li va reportar 13 regidors, molt lluny dels 4 d’ERC i PP, segona i tercera força, respectivament. Vox i comuns tanquen la llista de partits que van aconseguir representació, amb tres regidors cadascun.
D’aquesta manera, el PSC enfila el mig segle governant a l’Hospitalet. I és que el 2027, quan se celebrin els pròxims comicis locals, els socialistes assoliran la xifra de 48 anys ostentant el poder a la ciutat, una fita sense parangó en la història política espanyola, almenys en una ciutat tan gran. Però més enllà dels rècords, cal analitzar com afronten els partits polítics un mandat que presenta novetats importants.
Adeu a la majoria absoluta
La primera de totes és que el PSC no ha pogut revalidar la majoria absoluta. Certament és un titular destacat, però a la pràctica la situació no variarà gaire respecte del passat mandat. Els socialistes han mantingut el múscul al Ple i només necessiten un regidor per arribar a la majoria en les votacions. En declaracions a LH Digital –aquesta publicació ha intentat parlar amb algun representant socialista, però no ha obtingut resposta–, fonts del PSC asseguren que buscaran “pactes estratègics de mandat” per garantir la governabilitat. En aquest sentit, afirmen que obriran ronda de converses amb cadascuna de les formacions al Ple, inclosa Vox. “No exclourem ningú per respecte als ciutadans que els han votat”, sostenen aquestes fonts.
L’entrada de Vox
I és que la irrupció del partit d’extrema dreta a l’escenari polític hospitalenc ha posat en guàrdia a més d’una formació. És el cas dels comuns i ERC, que coincideixen a l’hora de denunciar les actituds i discursos “antidemocràtics” de Vox. “No li hem de donar joc polític”, proposa Jaume Graells, líder d’ERC, que diu que amb Vox no aniran “enlloc”. Hi coincideix Manuel Domínguez, cap de llista dels comuns, que destaca que Vox “no és una força política més” i que cal estar amatents.
Per la seva banda, Sonia Esplugas, la líder del PP i una de les grans guanyadores del 28M, avisa que la seva formació “no es tanca a cap partit que hagi estat elegit democràticament”. Des de Vox, al seu torn, asseguren no sentir-se “al·ludits” per l’etiqueta d’extrema dreta i alerten que fer-los un cordó sanitari “no té sentit”. “Seria fer un cordó als 8.500 hospitalencs que ens han votat”, recorda el cap de llista, Francisco González.
Amb tot, el que queda clar és que la foto d’una oposició unida per pressionar el PSC –com ja va passar fa uns anys amb la moció a favor de la ràdio local– és ara per ara ciència-ficció, extrem que, de retruc, acabarà beneficiant Marín.
Per tot plegat, es presenta un mandat interessant pel que fa als equilibris polítics. Si bé és cert que el PSC és ideològicament més proper a ERC i els comuns, l’historial del cas Consell Esportiu –amb un líder republicà alertador de la presumpta corrupció i uns comuns que són acusació particular a la causa– pot entorpir l’entesa. Sobre això, Graells reconeix que faran taula rasa amb el PSC i que treballaran amb ells si es “prioritza l’interès de l’Hospitalet”, opinió similar a la de Domínguez, que assenyala, no obstant això, que històricament el PSC ha “pactat amb la dreta” les qüestions importants de ciutat. Esplugas, de fet, hi veu una “oportunitat”, tot i que augura que la primera opció socialista per pactar seran les esquerres.
El PSC guanya a tots els barris de la ciutat amb solvència
El PSC va endur-se la victòria el 28M a l’Hospitalet amb el 38,4% dels vots, superant a ERC, segona força, per 26 punts. A més, els socialistes van endur-se la victòria a cadascun dels barris. El suport al PSC als barris no va baixar del 30%, sent el Centre on menys sufragis van obtenir –precisament un 30,6%– i a Can Serra on més, amb el 45,5%.
De fet, els barris del nord han tornat a ser els puntals de la victòria de Núria Marín. Al Districte IV, que comprèn la Florida i les Planes, el suport al PSC va arribar al 43%. A Collblanc-la Torrassa, com ja és tradició, la victòria de Marín no ha estat tan abassegadora: en aquell Districte els socialistes es queden en el 35%, tot i que vint punts per sobre del segon, ERC.
Tanmateix, la segona posició global dels republicans va ser durament disputada pel PP, que va quedar en tercer lloc, a només 600 vots dels independentistes. L’augment del PP arreu dels barris, en especial a la franja nord i a Bellvitge, on va ser segona força, ha vingut acompanyat de la irrupció de Vox, que és quarta força a la ciutat i la segona a barris com les Planes, Pubilla Cases o el Gornal, on els últims anys ha calat el discurs de la inseguretat i hi ha hagut problemes de convivència. No obstant això, des de l’àmbit de l’esquerra han posat el focus en el fet que la gran majoria de migrants de la ciutat no tenen el dret a vot, fet que impedeix tenir una visió completa de la ciutat. Sigui com sigui, aquest 28M només va votar el 47,5% del cens, la segona xifra més baixa de la democràcia.
