El PSC ha aconseguit mantenir la segona ciutat de Catalunya en la repetició de les eleccions generals. Els socialistes la van recuperar el passat 28 d’abril, quan van aconseguir superar En Comú Podem (que havia aconseguit la primera plaça en les eleccions del 2015 i el 2016), i l’han reafirmat aquest 10N.
Tot i la caiguda de la participació, dels 121.451 riberencs i riberenques que van anar a les urnes, 40.739 van posar la papereta del PSC dins l’urna, un 33,74%. Però tot i mantenir-se com a primera força, els socialistes han perdut gairebé 6.000 suports en comparació amb ara fa vuit mesos, ja que llavors van recollir fins a 46.673 paperetes (36,13%). Així i tot, el partit de Núria Marín continua mantenint un ampli avantatge sobre el seu principal perseguidor, En Comú Podem.
Després d’haver guanyat el 2015 i el 2016 en superar els 30.000 vots en les dues cites electorals, aquesta vegada els comuns han quedat molt lluny d’aquella xifra i han recollit 20.781 suports (17,21%). Això significa que la llista encapçalada per Jaume Asens ha perdut 2.770 vots en comparació amb les eleccions generals del 28A, ja que aleshores van aconseguir 23.551 vots (18,23%)
IMPULS REPUBLICÀ
Un dels partits que ha aconseguit millorar els resultats és Esquerra Republicana de Catalunya, que tot i perdre menys d’un miler de vots, aconsegueix mantenir el tipus, millorar el percentatge de vot a la ciutat i situar-se com a tercera força, prenent aquesta posició al podi a Ciutadans.
La llista encapçalada per Gabriel Rufián va sumar 16.706 vots (13,83%), millorant el percentatge en comparació amb el 28A, tot i que llavors va aconseguir 17.597 vots (13,62%).
El Partit Popular és un altre dels partits que s’ha vist més beneficiat amb la repetició electoral. Amb 11.534 vots (9,55%), els conservadors aconsegueixen recuperar gairebé 3.000 suports en comparació amb les dades del 28A, quan els populars van caure fins a la cinquena posició amb 8.619 vots.
PATACADA HISTÒRICA
Qui ocupa ara aquesta posició és Ciutadans, un dels partits que ha quedat més mal parat després del 10N. Els taronges, que el 28 d’abril van ser la tercera força a la ciutat, han perdut 9.188 vots després de passar de 17.960 paperetes a 8.791 i d’un percentatge del 13,90% a un 7,28%.
Trepitjant els talons del partit taronja hi ha Vox, que ha aconseguit 8.769 vots (7,26%), augmentant 3.652 suports en comparació amb els vots rebuts en les anteriors eleccions generals, quan el partit d’ultradreta va sumar 5.117 paperetes (3,96%).
Dos partits que també han aconseguit millorar els resultats són Junts per Catalunya i la CUP, que es presentava per primera vegada en unes eleccions generals. Aquest 10 de novembre, la marca hereva de Convergència va sumar 433 suports i va arribar als 4.861 vots (4,02%). Pel que fa als cupaires, en la seva estrena han aconseguit 3.505 vots (2,90%).
DOMINI TOTAL
Tot i la pèrdua de suports, els socialistes aconsegueixen imposar-se a tots els districtes de la ciutat i tenyir, una vegada més, tota la ciutat de vermell.
El Districte IV, format pels barris de Les Planes i La Florida, ha estat el més fidel al PSC, amb un 42,01% dels suports i 6.764 vots. En segon lloc ha quedat En Comú Podem (2.427 vots) i la tercera força ha estat el PP, que va recollir 1.815 paperetes.
El Districte V és el següent, amb un 41,04% dels suports per al PSC, que va rebre 6.692 vots. Els comuns repeteixen com a segona força amb 2.609 vots i el PP torna a ser tercera força amb 1.724 paperetes.
Al Districte VI, el PSC va rebre el 35,26% dels suports i 6.047 vots. Aquí, comuns i populars repeteixen com a segona i tercera força respectivament.
Un 32,26% dels veïns del Districte II van apostar pel PSC, seguit pels comuns (15,84%) i Esquerra Republicana (16,46%).
Al Districte I, el PSC va rebre el 30,20% dels suports, on torna a estar seguit pels comuns (18,10%) i els republicans, que sumen un 16,95%.
El III és el districte on el PSC va rebre menys suports: 6.418 vots (27,41%). Aquí, la segona i la tercera posició són per a En Comú Podem i Esquerra, que van rebre 4.338 (18,53%) i 4.249 vots (18,15%) respectivament.
La participació cau per sobre de la mitjana catalana
Una de les principals víctimes de la repetició de les eleccions generals d’aquest 10 de novembre ha estat la participació.
Les crides per anar a votar el 28A van fer que, en aquella cita a les urnes, hi participessin 130.091 hospitalencs i hospitalenques, sent unes de les eleccions amb més participació (74,35%), però lluny dels 137.000 veïns i veïnes que van votar a les eleccions catalanes del 21 de desembre.
En canvi, aquesta vegada van acudir a la cita amb les urnes 121.451 ciutadans i ciutadanes, cosa que suposa una participació del 69,38%.
Això vol dir que 8.640 veïns i veïnes que van anar a votar ara fa vuit mesos van decidir no fer-ho aquesta vegada. Aquesta xifra representa una caiguda de la participació de gairebé cinc punts percentuals (4,97), molt per sobre de la mitjana de Catalunya.
A escala de país, la participació va ser d’un 72,17%, cosa que representa una caiguda de poc més de dos punts (2,4) en comparació amb el 28A, quan va votar el 74,57% dels ciutadans.
