“Anem endavant. El 9N hi haurà locals, urnes i paperetes”. Aquest és el missatge que va voler llançar dimarts 14 Artur Mas després d’una nit plena de desconcert i que va acabar amb el consens polític “esquerdat”, en paraules del president. La seva proposta es presenta com una “consulta anticipada a la definitiva”: unes eleccions plebiscitàries amb una eventual gran coalició sobiranista.
Les reaccions polítiques han estat dispars i variants en els últims dies i ara es busca refer la unitat dels partits sobiranistes davant d’un nou 9N que, en forma de procés participatiu, no és la consulta que s’havia pactat però sí una oportunitat per votar la pregunta acordada i tornar a demostrar la força de la majoria social a favor del dret a decidir. A més, partits i entitats volen complementar la jornada amb una protesta per denunciar el govern espanyol davant la Unió Europea per haver impedit la consulta original.
ELS DETALLS QUE SE SABEN
La nova ‘consulta’ no es farà d’acord amb el decret de la consulta original del 9N, suspès pel Tribunal Constitucional, sinó partint de “marcs legals preexistents de participació ciutadana” competència de la Generalitat. Això té diverses conseqüències, també per al govern espanyol: la possibilitat d’impugnar-la és molt difícil.
Dit això, no hi haurà un cens electoral: caldrà registrar-se personalment amb el DNI al lloc de la votació al moment d’exercir el vot –de manera informàtica per evitar duplicitats–. Ho podran fer els majors de 16 anys residents a Catalunya i també els catalans que visquin a fora però que al DNI hi consti que resideixen aquí. En aquest sentit, no hi haurà vot anticipat però els 15 dies posteriors al 9N es podrà votar si s’acredita que no es pot fer el dia 9, de tal manera que el dia 10 només es donaran els resultats provisionals.
Per dur a terme la nova ‘consulta’ es necessitaven 20.000 voluntaris –una xifra que ja es va superar en només tres dies d’inscripcions– i es disposarà de 6.430 meses electorals en 1.255 locals, sobretot instituts públics de la Generalitat. 938 dels 947 municipis tindran locals: el 99,9% de catalans no s’haurà de desplaçar del seu municipi per poder votar.
Disparitat de postures a L’H davant el nou escenari del 9N
Les reaccions dels partits locals a l’hora de valorar la nova ‘consulta’ del 9N han estat diverses. Jordi Monrós, candidat de CiU a l’alcaldia, assegura que “el Govern ha buscat fer aquest nou procés participatiu amb les millors garanties democràtiques”. Amb tot, Monrós creu que “l’enemic no és a casa nostra, sinó al govern espanyol”.
Molt més crític es mostra Alfonso Salmerón, portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA, que considera que la proposta del president Mas “és un frau”. Salmerón creu que “no podem acceptar succedanis ni subterfugis”, i emplaça el Govern a convocar eleccions. Sobre aquesta possibilitat, Monrós veu l’hipotètic escenari com “un estadi final”, i que primer cal votar al 9N.
Pel que fa a l’agrupació local d’ERC, aquesta dóna suport al nou 9N i fa una crida “per aconseguir la màxima participació dels riberencs” en la ‘consulta’. Els republicans també demanen eleccions “en tres mesos”.
Per la seva banda, Ciutadans de l’Hospitalet va presentar divendres passat una instància demanant a Núria Marín que no cedeixi locals municipals per a la “consulta il·legal del 9N”.
