Festa celebrada a la Monumental el maig, amb presència de l’escola. Foto: ETC
Al barri del Gornal hi ha una iniciativa singular que no es pot trobar a cap altre lloc de Catalunya. Es tracta de l’Escola Taurina de Catalunya, un projecte que enguany celebra 25 anys de vida i que, malgrat no tenir el ressò que tenen altres entitats, va ser present a la festa taurina que va tenir lloc el 16 de maig a la plaça Monumental de Barcelona.
Precisament allà treballava de torilero -l’encarregat d’obrir la porta del toril, per on surt el toro a la plaça- el pare d’Enrique Guillén, l’actual director de l’escola hospitalenca. Guillén també va ser-ne un dels fundadors, així com alumne, fins que va agafar l’alternativa com a matador de toros el 2009. “He mamat la tauromàquia des de ben petit”, expressa en una conversa amb Línia L’H.
Guillén és veí de la Florida i viu molt a prop d’on hi havia una modesta placeta de toros que el 1988 va ser l’epicentre d’una agra polèmica entre l’Ajuntament, favorable a la Fiesta Nacional, i la Generalitat, que acabava d’aprovar una llei en contra d’aquests espectacles. Tot plegat va acabar amb una tensa manifestació i la fi de les corrides de toros a la ciutat.
“Tot és molt més difícil”
Amb tot, Guillén, que ara es dedica a ensenyar els futurs toreros, fuig de polèmiques i reivindica la tasca que fa a l’escola del Gornal. “El nostre únic objectiu és promoure la tauromàquia”, defensa l’exmatador, que lamenta que, amb la prohibició definitiva de les corrides de toros a Catalunya “tot és molt més difícil”. “Estem farts que juguin amb nosaltres”, clama, i defensa que la festa dels toros no és patrimoni de cap partit polític ni d’un origen concret. “És del poble”, repeteix una vegada i una altra.
Guillén prefereix parlar de la tasca que porten a terme els tres professors de l’escola, que desenvolupa la seva activitat en un terreny que els va cedir el club de futbol del barri. Tot i que l’Hospitalet ha estat històricament una ciutat amb una forta tradició i afició als toros, que l’escola fos inaugurada a la segona ciutat de Catalunya té a veure més amb la finestra d’oportunitat -i d’espai- que es va obrir fa un quart de segle. Des d’aleshores, l’escola ha format 130 alumnes d’arreu. D’aquests, sis han arribat a ser toreros: Serafín Marín, Raúl Cuadrado, López Díaz, Jesús Fernández, Jiménez Caballero i ell mateix. “Sembla poc, però és tota una fita”, defensa Guillén.
I és que l’escola només accepta joves que tinguin la voluntat d’arribar a ser matadors professionals. I ho fan sense subvencions i sense cobrar res als alumnes, ja que viuen d’aportacions de particulars o de la venda de loteria. Sigui com sigui, Guillén té paraules positives cap a l’Ajuntament i cap a l’exalcaldessa Núria Marín. “Sense ells l’escola no seria possible”, sosté. Diu el mateix del veïnat, del qual assegura que mai els ha dirigit cap nota negativa, més enllà que els agradin o no els toros.
