Un guió de pel·lícula ben real

L’esport és una mina d’històries interessants que, amb més o menys llicències imaginatives, han arribat a la pantalla gran, com Jo, Tonya, Rush, Evasió o victòria o Carros de foc. Si algú portés al cinema el relat de l’ascens del CEJ l’Hospitalet a la Lliga Femenina 2, és possible que una de les primeres escenes del segon acte es referís al 2 de desembre de 2023, quan l’equip, un dels favorits, va encaixar la tercera derrota en 11 jornades a la Bastida contra el Draft Gramenet (50-48).

“Sabíem que no podíem fallar més i que cada partit seria ja una final en una competició tan exigent com la Super Copa”, enceta Albert Raurell (Barcelona, 1996), tècnic ajudant. El CEJ l’Hospitalet va aparcar les expectatives externes i va centrar-se a treballar de valent, com no havia deixat de fer des del 21 d’agost, quan va començar els entrenaments amb només cinc jugadores. Entre lesions i assumptes personals o professionals, l’equip només ha pogut entrenar-se al complet en tres sessions durant la temporada.

El grup, però, no s’ha refugiat mai en cap excusa, i va reaccionar amb una convincent victòria al Poliesportiu Municipal les Planes contra l’AB Premià (73-58), en l’últim partit de 2023. Va ser el comiat de Sandra Chisom Emedolu, que va decidir marxar del club, igual que havia fet abans Lois Michelle Tarkanian. En el segon partit d’aquest any debutaria ja la neerlandesa Ciska Kollen.

Els imprevistos no desconcentraven al CEJ l’Hospitalet, que va acumular 11 triomfs consecutius, fins que el 13 d’abril va caure contra el CB Igualada (61-54). Amb tres jornades per jugar-se, l’equip sumava dues victòries menys que el líder, un Draft Gramenet a qui guanyaria set dies després (59-47) i amb el premi doble de tenir els punts a favor en el duel particular.

Un moment clau

“Per a mi un dels moments del curs és el triple que va llençar en l’últim sospir Laia Piñol, jugadora de l’AB Premià, en la penúltima cita. Si el tir entrava, ja no podríem guanyar la Super Copa”, recorda, emotiu, el gracienc Miki Molgosa (Barcelona, 1989), el primer entrenador, amb passat al Vedruna Gràcia, el CB Cornellà, el Barça CBS, el CN Sabadell o el Barça. “La pilota va entrar i va sortir dos cops del cèrcol… Quin patiment i quin descans!”, intervé Raurell, el seu ajudant i amb qui havia coincidit al CB Grup Barna.

Tan sols quedava una jornada. El grup va fer els deures i va superar el Club Bàsquet Samà Vilanova (65-32), i l’endemà, el 5 de maig, es va reunir per veure des de la distància el Manresa CBF-Draft. Un triomf local feia campió de la Super Copa al CEJ l’Hospitalet i li atorgava un bitllet per a la fase d’ascens a la Lliga Femenina 2 sense haver de jugar i guanyar la Final a Quatre. L’ajut manresà es va produir (51-45) i el conjunt hospitalenc va veure com la seva persistència, amb 14 victòries en els darrers 15 matxs, tenia recompensa. Només havia estat líder en la segona jornada.

Ningú, tampoc l’Ensino B, el primer rival a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2 de Huelva, s’esperava un triomf gallec per 68-37. “Vam arribar-hi amb molta confiança i després d’uns entrenaments excel·lents, i, alhora, sense haver jugat cap partit en 18 dies. Ens va afectar molt que la posada en escena no fos gens bona”, descriu Molgosa. Fa una pausa i, amb el seu discurs, ens ajuda a entendre una mica més quin paper té un entrenador: “En un altre context, en un matx tan desastrós, hauria fet molts retrets. No era, però, el moment d’actuar així, sinó d’animar i xocar les mans a les jugadores perquè necessitaven suport i confiança per a l’endemà”.

L’equip només s’ha pogut entrenar al complet en tres sessions durant el curs

Durant el dinar el grup estava destrossat. Eren conscients que havia estat el pitjor matx de la temporada i que quedarien eliminades en qualsevol triple empat a victòries al grup. “Miki, ara ens cal una bona migdiada, fer el cap net, prendre’ns unes cerveses després i agafar forces per preparar el partit contra el CB Aradeva Tenerife B. Si el guanyem, pujarem directes”, va pronosticar l’Albert. Tothom va riure.

L’entrenador ajudant tenia “molt clar” que si assolien el somni seria “patint fins a l’últim segon”. Mentre que Molgosa va voler revisar el camí recorregut, ple d’entrebancs superats: “Recordeu què va passar quan vam perdre contra el CB Igualada? Vam completar el millor matx del curs contra el Draft. Quants triomfs vam aconseguir en les últimes 15 jornades, quan no podíem fallar? Som capaces de tornar-ho a repetir”.

El 24 de maig el repte al Polideportivo Andrés Estrada de Huelva era majúscul, un CB Aradeva Tenerife B reforçat amb María Roters, María Luque, Ainhoa Negrín o Noelia Ibáñez, jugadores del primer equip de Lliga Femenina Challenge, la segona categoria estatal. “La resposta del grup va ser fer el millor partit de la temporada”, celebra Molgosa.

La victòria, a la pròrroga i per 67-71, va tenir com a gran protagonista Paula Gili, exjugadora del Basket Almeda, com Ona Fuster, Judit Ortiz, Mariona Domínguez i Judith Turrión. “Vam fitxar la Paula perquè sabíem que seria una peça clau en moments decisius. Necessitàvem que contra l’Aradeva fos el factor determinant i ho va ser. Me n’alegro molt per la Paula. És la nostra tercera etapa junts, després de la del Barça CBS i el CB Grup Barna”, continua el primer entrenador, que va voler i poder muntar un equip quasi complet de basquetbolistes que coneixia molt bé perquè ja les havia entrenat.

“En un altre context, en un matx tan desastrós, hauria fet molts retrets”, reconeix Miki Molgosa

L’endemà —el passat 25 de maig— al CEJ l’Hospitalet només li valia la victòria davant el Baloncesto Torredolones i per pujar directe a Lliga Femenina 2 necessitava una derrota de l’Ensino B contra el CB Aradeva Tenerife B, que es va produir (72-85). Com es preveia, el matx contra el conjunt madrileny, que va arribar a tenir vuit punts d’avantatge en el tercer quart, va ser molt dur. L’heroïna va ser Judith Turrión: l’exjugadora del Bàsquet Femení Sant Adrià—com Emma Guiu— va anotar quatre triples sense error en sis minuts i mig, per sentenciar el partit (61-48) i imprimir el bitllet d’ascens a Lliga Femenina 2.

“De la Judith en destacaria també un triple i un dos més u contra l’Aradeva en un tram fonamental, i, sobretot, la seva gran defensa contra les 4, les aleres pivot rivals. Roters, per exemple, va sumar 50 punts en dos matxs, i cap contra nosaltres”, detalla el primer entrenador.

Per a Molgosa, el grup ha superat cada obstacle “amb naturalitat”. Sempre ha cregut i s’ha aixecat, sense egos ni excuses. “L’esport és una muntanya russa i veure alegres les persones que formen aquest club humil no té preu”, afegeix.

“En Miki és honest”

“En Miki és honest, treballador i incansable”, intervé Raurell, que l’estiu passat tenia la idea de descansar un temps del bàsquet, l’esport que va començar a estimar com a jugador i tècnic al BAM (Bàsquet Ateneu Montserrat), de l’Escola Joan Pelegrí. També va jugar i entrenar al JAC Sants, i va dirigir a l’Escola Thau i el CB Grup Barna, i la seva última experiència a les banquetes havia estat al Barça CBS.

Una trucada del Miki el 15 d’agost de 2022 va canviar els plans de Raurell, que es va unir al projecte del CEJ l’Hospitalet. Molgosa retrata l’Albert com a “molt responsable, metòdic i compromès” i ja pensa en la pròxima temporada: “Vull que ens ho passem bé i competim a Lliga Femenina 2. Ara he d’analitzar els errors i els encerts del curs, i enraonar amb el club i les jugadores. A més, l’Ajuntament ens ha promès que gaudirem d’una pista adequada”.

“No crec en les casualitats. La sort que no havíem tingut a l’inici ens ha acompanyat en el tram final del curs. Hem rebut el premi a la nostra fe i persistència”, resumeix Raurell, orgullós d’haver posat el seu granet de sorra en un guió de pel·lícula ben real.