L’alcaldessa Núria Marín ens rep a mig matí a l’Ajuntament. S’acaba el mandat, però està segura que després del maig continuarà governant la ciutat. Com? “No em veig amb pactes estables ni amb Ciutadans ni amb ERC”, assegura. Polèmiques amb Corbacho a banda, repassem els grans temes que han marcat aquests quatre anys. Des del PDU Granvia fins al patrimoni històric, passant pel turisme, Marín no es mossega la llengua.
Des que vostè va agafar les regnes del PSC a la ciutat, el partit va perdre la majoria absoluta (2011) i dos regidors (2015). Quines sensacions té de cara al maig? Creu que pot revertir aquesta tendència?
Les perspectives són millors ara que en les anteriors eleccions. S’ha fet una bona gestió com a govern i l’ambient extern ens pot ajudar.
A les eleccions del 2015 van entrar fins a vuit partits al Ple. Creu que el 26 de maig encara quedarà més fragmentat? La preocupa això de cara a la governabilitat?
Crec que no hi haurà més representació de partits al Ple, però no em preocupa. Ens hem d’adaptar a les circumstàncies. Històricament, hi havia una tradició de majories absolutes i de pocs partits amb representació al consistori i, en els últims temps, hem vist com hi ha més fragmentació i menys majories absolutes. Aquesta és una nova forma de governar que hem assumit durant aquests últims vuit anys i que crec, sincerament, que no ha donat un resultat dolent.
Fa pocs dies entrevistàvem l’alcalde Balmón a Cornellà i parlàvem de Vox. A l’Hospitalet, creu que el partit d’ultradreta pot aconseguir entrar a l’Ajuntament?
Espero que no. Ara bé, a la ciutat tenim antecedents de representació de partits racistes i xenòfobs. Si aquests vots encara existeixen, poden escollir aquestes opcions. Per tant, és possible.
Recentment, el ministre Ábalos deia que el PSOE ha d’arribar a pactes amb Ciutadans i, per altra banda, Joan Tardà defensa que ERC s’ha d’entendre amb el PSC a l’àrea metropolitana per frenar justament el partit de Rivera. Però sembla que a l’Hospitalet, tant una aliança com l’altra seran difícils, no?
En aquests vuit anys sense majoria absoluta, nosaltres hem aprovat pressupostos i ordenances amb vots a favor d’ERC i, a principis de mandat, amb Ciutadans. Ens hem entès amb totes les forces amb representació municipal, amb amplis consensos, en benefici de la ciutat. És cert que, en els últims anys, probablement pel Procés, en política s’ha tendit a tancar-se cadascú en les seves posicions i a estar menys predisposats al pacte. Però penso que és bo l’acord amb les formacions polítiques que els ciutadans decideixin que poden representar els interessos de la ciutat. No em veig amb pactes estables amb aquestes forces, encara que no descarto que puguem reeditar el pacte d’esquerres amb ICV-EUiA si, evidentment, aquestes formacions tenen voluntat de governar la ciutat.
“No em veig amb pactes estables ni amb Ciutadans ni amb ERC”
Si després del maig ho tingués més complicat que ara, es decantaria per Iniciativa, per tant.
Més complicacions que les que hem tingut fins ara les descarto. [Somriu]. Després gestionarem la realitat, però crec que estem en millors condicions avui que fa quatre anys. Per tant, espero que els resultats així ho indiquin. Dit això, és desitjable que hi hagi una estabilitat de govern, i ho vam intentar fa quatre anys oferint als partits d’esquerra l’entrada a l’executiu. Ells ho van descartar, probablement perquè hi havia un canvi en les persones que van entrar, i respecto aquesta posició. Espero que el pròxim mandat siguin més receptius en benefici, no del PSC, sinó dels ciutadans. Crec que és bo que hi hagi una estabilitat al govern.
Finalment no hi haurà l’enfrontament que alguns preveien entre vostè i el seu antecessor, Celestino Corbacho, a qui molts situaven com a cap de llista de Cs a la ciutat. Què n’opina que qui va ser alcalde del PSC abans que vostè ara vagi de número tres a la llista que Manuel Valls i Ciutadans presenten a Barcelona?
Poca cosa. En política, el millor que podem fer és ser coherents.
En tot cas, prefereix no tenir-lo com a competidor?
Jo no decideixo qui són els meus competidors. Si s’hagués presentat aquí, hauríem fet la mateixa campanya, com a mínim nosaltres, que és explicar als ciutadans el nostre compromís. Jo crec que no hagués canviat la nostra posició. No sé la de Ciutadans, quina podia haver estat i quina serà.
Vostè diu que no en vol parlar, però Corbacho sí que ha fet referències a la seva persona, de vegades de manera poc agradable. Què sent personalment quan fa aquest tipus de declaracions?
La veritat és que, en aquests moments, m’afecta bastant poc el que pugui dir Corbacho. No tinc ganes d’entrar en polèmica amb ell. En una paraula, fa una mica de pena, tot plegat. Més per a ell que per a ningú més.
Abans parlava del Procés… Alguns alcaldes del PSC han anat a visitar els presos a títol personal. Vostè estaria disposada a fer-ho?
Si m’ho demanessin, no hi tindria inconvenient. Però encara no m’ho han demanat. [Somriu].
Tornant a les eleccions del maig, potser a la ciutat influirà més el que hagi passat un mes abans, a les espanyoles. Depenent del resultat que faci el PSOE, això la pot beneficiar o perjudicar…
Lògicament, si la marca socialista és una marca forta i està en línia ascendent, això pot ajudar-nos a escala local. No tot és el candidat.
Ara que parlem de les eleccions espanyoles, pot ser que, si canvia el color del nou govern de l’Estat, el soterrament de les vies de Rodalies es torni a encallar?
Confio que no. El soterrament de les vies estava acordat amb l’anterior govern del PP i ratificat pel govern del PSOE. El projecte ja està en marxa i, per tant, crec que un canvi al govern d’Espanya no significaria tornar a començar. Soc molt optimista. Encara que el primer que faré amb el nou govern, sigui de qui sigui, serà tornar-ho a recordar.
Algunes entitats veïnals han explicat que, en reunions que han mantingut, vostè ha fet autocrítica i ha reconegut que el seu govern potser no ha gestionat de la millor manera situacions com la del poliesportiu del Gasòmetre o de Can Trinxet. Creu que el seu govern ha escoltat prou els veïns?
Sí. Els hem escoltat molt, perquè si no, no hauríem rectificat en alguns temes o no hauríem fet el que hem fet amb el Gasòmetre. Jo soc molt autocrítica i molt crítica amb el meu govern. Fem les coses amb la millor voluntat del món, intentem consensuar al màxim, però de vegades no les expliquem correctament. Aquesta ciutat només pot tirar endavant escoltant-nos, ajudant-nos i treballant junts. Jo no entenc la política per la via de l’ordeno y mando. Això forma part del passat, però no del present ni del futur. Ens hem d’escoltar tots, també els veïns, que de vegades volen parlar però volen escoltar poc. Ens hem d’escoltar tots, ells també.
Pel que fa al poliesportiu de Santa Eulàlia, quines opcions podran triar els veïns i veïnes en el procés participatiu? Ja saben quan es farà?
Estarem parlant de dues o tres alternatives que hem d’analitzar bé abans que siguin els ciutadans que puguin escollir. Tenim el compromís de fer un poliesportiu al barri de Santa Eulàlia i el farem allà on, entre tots, decidim. Penso que no hi haurà unanimitats. Haurem de deixar passar les eleccions municipals i plantejarem una consulta, que serà el primer cop que la farem. Si fem aquest exercici, l’hem de fer de la millor manera possible, perquè serà el camí d’altres consultes ciutadanes que puguin venir després.
Parlant de Can Trinxet, les entitats es van unir per denunciar que gran part del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat s’ha perdut des de la recuperació de la democràcia.
Això és radicalment fals.
Ho diuen les entitats.
Però no és cert. Al contrari, el que hem fet és recuperar patrimoni que no era municipal, que estava en mans privades. Podem fer una llarga llista de recuperació de patrimoni que no era nostre a l’inici dels ajuntaments democràtics. Puc acceptar que els ciutadans o les entitats ens puguin dir que anem lents o que anem tard. D’acord, però és que hi ha hagut moltes coses a fer. En aquesta ciutat hem travessat uns anys de crisi econòmica molt llarga i molt dura. Les administracions han girat l’esquena als ajuntaments i als ciutadans. Ens hem trobat molt sols.
Un altre dels projectes que genera controvèrsia és el PDU Granvia. De fet, la FAV i el regidor del PDeCAT a l’Ajuntament han demanat recentment que s’aturi per debatre’l amb els veïns. Estaria disposada a fer-ho per aconseguir més consens?
En aquest cas, crec que s’està enganyant tothom. Hi ha una part de postureig molt gran per part d’alguns. Aquest projecte l’ha aprovat la Generalitat. El Pla Director està aprovadíssim. Això es va discutir en el seu moment i les entitats veïnals hi estaven d’acord. El senyor Monrós [PDeCAT] sap perfectament que aquest projecte està aprovat. Igual que ho saben altres formacions polítiques que formen part del Govern de la Generalitat. Que hi ha formacions polítiques que hi estan d’acord i no ho diuen? També és veritat.
Per tant, hi veu interès polític.
Evidentment. En el seu moment, la plaça Europa també va ser criticada.
“De vegades els veïns volen parlar però volen escoltar poc”
L’augment del preu dels pisos, sobretot dels lloguers, és un problema que cada cop afecta més veïns…
O ens posem tots a treballar en la mateixa direcció per trobar una solució a l’habitatge o no ens en sortirem. Això no ho arreglarà ni un alcalde sol, ni l’Estat sol ni la Generalitat sola. Totes les administracions que hi tenim alguna cosa a fer hem de treballar plegades, sense demagògia, fent lleis que no poden ser partidistes ni partidàries. S’han de canviar lleis, s’hi han de posar recursos i hem de donar una solució real als ciutadans. Fora d’això, farem pedaços. Hem de tenir un zoom una mica més ampli que el de la ciutat.
Fa poc s’ha anunciat l’ampliació del recinte de la Fira i la construcció de nous hotels a la zona de la plaça Europa. Des de l’oposició critiquen que l’Hospitalet s’acaba quedant “allò que no vol Barcelona”. Quins beneficis aportaran els nous hotels a la ciutat?
La gent parla del turisme en negatiu, però per a nosaltres ha estat una oportunitat. Tenim un turisme de negocis molt vinculat a la Fira i al seu entorn i tot això ha generat economia a la ciutat. El turisme ja és el tercer sector econòmic de la ciutat. En aquests moments, per a nosaltres, no és un problema.
En la conferència que va oferir a principis de febrer, va explicar que un dels nous projectes que contempla és impulsar la zona nord de la ciutat amb la construcció d’un nou hospital a Can Rigal. Però al setembre va firmar el Pla Local de Salut amb la consellera i aquest projecte no hi apareixia. Quan creu que es podrà fer realitat?
El tema de l’Hospital General fa mesos que està sobre la taula de la conselleria. L’actual hospital ha quedat obsolet i el nou projecte va quedar paralitzat per la crisi. El que no pot ser és que el 50% de la població s’hagi de traslladar fora de la ciutat per ser atès quan a Bellvitge s’atén una part de la població del Baix Llobregat. Només demanem sentit comú. La conselleria encara no ens ha donat una resposta, però jo confio que serà positiva.
Esquerra va denunciar que el cost de la conferència va ser de gairebé 37.000 euros. És així?
Els enganyaria si els digués que sí o que no, perquè ho desconec. Tots els actes tenen un cost i aquest forma part de la tradició del municipi. Sempre es fa en diferents espais de la ciutat, en aquest cas a Bellvitge, perquè estem simbòlicament amb aquesta transformació de la Gran Via. És important que es faci la conferència i, per tant, és assumible en el marc dels pressupostos municipals.
Ja té clar quina serà la primera decisió que prendrà si revalida l’alcaldia?
Parlar amb els grups polítics amb representació i reunir-me amb els líders veïnals i sindicals de la ciutat.
