Les pancartes reivindicatives del veïnat afectat cobreixen la pràctica totalitat d’aquesta façana i són visibles des de la mateixa autovia. Foto: Línia L’H
“Prou soroll”, “menys soroll i més salut”, “Granvia coberta”, “tapeu la Granvia”, “l’Ajuntament no compleix”… La façana del número 29-31 de l’avinguda Granvia, a l’Hospitalet, demana a crits la fi d’un malson acústic que sembla a prop d’acabar-se, amb el desbloqueig de les negociacions amb el consistori, però que ja dura 18 interminables anys. Concretament, des del soterrament de la C-31, l’autovia de Castelldefels de sempre, només fins a l’altura de la Ciutat de la Justícia. La carretera, però, continua a l’aire lliure a partir d’aquest punt, generant un soroll que fa dues dècades que desespera els veïns.
Un d’ells, José del Río, ens obre la porta de casa seva, a la segona planta de l’esmentat bloc, on viu des de l’any 1967. Pràcticament tota una vida. Jubilat i membre de la junta de l’Associació de Veïns Ildefons Cerdà-Granvia Sud, li costa seguir la conversa perquè ha perdut oïda, ens assegura. Ens presenta un impecable pis de més de cent metres quadrats amb vistes al parc de l’Alhambra i més que llest per entrar-hi a viure si la ubicació fos qualsevol altra.
Un pis “bunqueritzat”
El primer que ens crida l’atenció és la doble pantalla de finestrals que intenta protegir el menjador de l’ensordidor i permanent soroll exterior. I diem que ho intenta ja que no ho aconsegueix del tot, malgrat els 30.000 euros que “ha llençat” Del Río, Pepe per als amics i veïns. El segon detall que no passa desapercebut és l’habilitació d’un dormitori a una de les habitacions que donen al celobert, una mica més aïllat del soroll, tot i que no completament. Del “bunqueritzat” interior, un autèntic refugi acústic a prova de bombes, sortim a la terrassa, on sobtadament els decibels (dBA) pugen de volum. Molt per sobre dels 55, el mínim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que alerta dels efectes de la contaminació acústica: pèrdua parcial o total de la capacitat auditiva, hipertensió arterial, alteracions de la freqüència cardíaca i del son, estrès, atacs d’ansietat i fins i tot tinnitus, una afectació consistent en la percepció de xiulets.
La terrassa exterior del pis del Pepe, reduïda a la mínima expressió a conseqüència de les obres d’aïllament acústic, sembla un pont abocat a sobre dels sis carrils per on transiten desenes, centenars i fins i tot milers de vehicles en pocs minuts. Fa vertigen i impacta la proximitat amb els cotxes, que corren a 80 quilòmetres per hora en ambdós sentits, malgrat que el límit de velocitat d’entrada a la ciutat és de 60. En sorprenent contrast, a la cantonada de la terrassa es deixa veure el verd de la zona enjardinada d’un dels trams coberts l’any 2006, el somni del Pepe i de la resta de veïns dels dos blocs afectats –alguns d’ells expulsats de casa seva pel soroll– d’aquest raconet semioblidat de l’Hospitalet, on només viuen 4.000 persones. “Això és un hàndicap a l’hora d’aconseguir coses”, lamenta Francisco del Río, Paco, germà del José i president de l’associació veïnal. Ell també va fugir a un altre carrer del barri temps enrere.
Pla de cobriment parcial
Tanmateix, la tenacitat del veïnat, liderat per Del Río, està a punt de fer realitat el que fins fa ben poc semblava irreal. El passat mes de març es va desbloquejar la negociació amb l’Ajuntament, després d’una darrera i intensa campanya de pressió que ja dura dos anys i que va aconseguir una resolució final de la Síndica de Greuges, Merche García, en què instava l’administració municipal a complir el cobriment pactat en un conveni un llunyà 30 de juny del 1998.
Anteriorment, la interlocució amb l’actual alcalde i abans regidor de Districte David Quirós va contribuir de manera rellevant a desencallar la situació, reconeix Del Río, que també recorda el problema tècnic que suposa el pas d’un col·lector d’aigües residuals per sota de la Granvia a l’hora de soterrar la carretera.
Vistiplau veïnal
A hores d’ara, la pilota és a la teulada del departament de Territori –que no ha respost les preguntes d’aquest mitjà al respecte–, després que el veïnat afectat donés el vistiplau al projecte presentat per l’Ajuntament, que consisteix en el cobriment parcial del tram pendent amb una estructura metàl·lica que reduirà l’impacte acústic fins als 55 dBA aconsellats per l’OMS.
El somni del Pepe i de tants altres que han patit o que encara pateixen aquest malson sembla més a prop de fer-se realitat. Mentrestant, la Granvia, tal com passa amb la ciutat, continua sent una autovia a dues velocitats: la dels voltants de la plaça Europa, objecte de totes les cures de les administracions i amb la carretera soterrada, i la dels veïns de Granvia Sud, ofegats pel soroll.
El precedent de la Ronda de Dalt
L’estructura metàl·lica del projecte municipal de cobriment parcial del tram pendent de la C-31 ja es va aixecar en un tram de la B-20, a la Ronda de Dalt, a l’altura de la Via Favència de Barcelona. Així doncs, ja s’ha comprovat una reducció significativa del soroll provocat pel trànsit.
