La fi d’una època

La millor manera de parlar de Núria Marín i del seu llegat com a alcaldessa de l’Hospitalet és viatjar a un llunyà maig del 2015. L’equip de Línia L’H havia quedat amb Marín als antics cinemes Romero de la Torrassa per fer-li una entrevista preelectoral. En arribar, i després de les salutacions de torn, de cop i volta una veïna, des d’un tercer o quart pis, va començar a cridar. “Alcaldessa, alcaldessa! Puc baixar a saludar-la?”. La veïna va baixar al carrer i, davant de tres periodistes –i a un mes de les municipals–, Marín ens va regalar una imatge d’aquelles que ens agrada tant als professionals de la informació.

I és que aquest estil proper i espontani ha consolidat la preeminència del PSC a la ciutat, on governa des de fa mig segle. De tots aquests anys, Marín n’ha estat gairebé 30 al Ple i 16 com a alcaldessa, des que Celestino Corbacho –que va marxar a fer de ministre– li va cedir el relleu, tot i que amb els anys sembla que se n’ha penedit. I ara, la batllessa, la jefa, com l’anomena el seu equip, anuncia que abandona el càrrec, que quedarà en mans del tercer tinent d’alcaldia David Quirós.

També fa un pas al costat la seva mà dreta al govern i primer tinent, Francesc J. Belver. Marín continuarà sent senadora a Madrid, però la ciutat perdrà una líder capaç de “saltar com una lleona”, tal com va dir en un dinar-entrevista amb Línia L’H l’abril del 2017 mentre parlava de les promeses incomplertes del soterrament de les vies, per defensar els interessos dels veïns. Un to molt propi, barrejat amb una sobreexposició als mitjans de comunicació, que ha estat terreny adobat per a les crítiques de l’oposició. No obstant això, Marín, geni i figura fins a la sepultura, va fer gala d’aquesta actitud al seu darrer Ple ordinari com a alcaldessa, celebrat el 27 de maig, durant el qual va dir que ningú podrà acusar-la mai “de no lluitar pels interessos de la ciutat”.

Núria Marín va rebre la vara de l’alcaldia de mans de Celestino Corbacho l’any 2008

De fet, alguns regidors que han treballat a prop seu, fins i tot de l’oposició, valoren de Marín la seva efectivitat a l’hora de resoldre conflictes que, per males decisions o simplement inacció, el seu equip de govern havia deixat que esclatessin. Prova d’aquest tarannà de baixar a la mina per buscar solucions va ser el famós episodi de l’1 d’octubre del 2017, quan va plantar cara al cap de l’operatiu de la Policia Nacional a l’institut Vilumara que intentava aturar les votacions. “Marxeu!”, ordenava l’alcaldessa, entre crits a favor i en contra dels veïns, a un estupefacte policia. Minuts més tard, i després d’una trucada a l’aleshores delegat del govern espanyol, Enric Millo, els agents es van replegar i les càrregues policials van aturar-se arreu del país.

Malgrat aquell episodi, Marín ha estat un corcó per a l’independentisme. Si bé va enfrontar-se a la policia, a l’entrevista de l’abril del 2017 amb Línia L’H va fer un símil entre la consulta i una festa il·legal que va ser tot un auguri del que va acabar passant. “Si algú em diu que vol muntar una festa il·legal, amb autorització o sense, li diré que faci el que vulgui, que ja li enviaré la Guàrdia Urbana”, va afirmar aleshores. A més, i en la línia d’aquesta actitud espontània de fer política, la Diada de l’11 de setembre anterior a l’1-O Marín va etzibar a la cara a Carles Puigdemont, aleshores president, que deixessin “tranquil·lets els alcaldes”, en resposta a les pressions del Govern perquè els batlles cedissin espais de votació.

El debat de l’urbanisme

Ara bé, si Marín serà recordada per alguna cosa és per la seva política urbanística. En el seu darrer Ple com a alcaldessa, una portaveu de No Més Blocs, Emma Núñez, va intervenir per demanar, de nou, la retirada del polèmic Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU) Biopol-Granvia –cavall de batalla polític de l’última dècada i que recentment s’ha aprovat– i va adreçar-se al successor de Marín, David Quirós, per demanar-li un canvi de rumb d’aquestes polítiques.

En aquest sentit, el teixit associatiu local ha estat especialment actiu els últims anys per denunciar “massificació” i manca d’espai a la ciutat. Una problemàtica personificada en protestes contra el Biopol-Granvia o contra promocions d’habitatges com la de Cosme Toda. Sense anar més lluny, un dels principals lemes d’aquestes manifestacions és el de “Núria Marín, totxo queen”, és a dir, ‘reina del totxo’. El cantautor local Kike Ubieto va rebaixar-li el títol nobiliari i li va dedicar una cançó que va interpretar a les portes de l’Ajuntament durant una manifestació de la plataforma Un altre l’Hospitalet és possible, el novembre del 2019, titulada La marquesa del arrabal.

Els crítics amb Marín també li retreuen la seva política de grans anuncis, generalment explicats durant les famoses i fastuoses conferències anuals LH Suma 12, com aquell de prometre fer una platja als terrenys de la Zona Franca que l’Hospitalet va vendre fa un segle a Barcelona. Una platja que estaria ubicada davant del Far del Llobregat, envoltada d’indústries i que, ara per ara, és una entelèquia.

Un estil que mai ha acabat de convèncer l’oposició, que ha reaccionat al seu adeu amb més crítiques. ERC creu que Marín plega “tard i malament” i li retreu el cas de presumpta corrupció del Consell Esportiu. I és que, malgrat que la causa contra l’alcaldessa en el marc d’aquesta investigació està arxivada, la veritat és que el serial li va costar un cert arraconament al partit, del qual ara sembla que s’està recuperant. El PP, per la seva banda, lamenta “manca de respecte institucional” de l’alcaldessa, ja que, almenys fins al 15 de juny, quan es faci el traspàs de poders a Quirós en un Ple extraordinari, no se sabran les causes del comiat. Els comuns consideren que l’època Marín té “més ombres que llums”, mentre que Vox veu en el comiat un “frau electoral” als votants.

“Marxeu!”

Foto: X (@nuriamarinlh)

Un dels moments més mediàtics de Núria Marín va tenir lloc l’1 d’octubre del 2017, quan es va enfrontar al cap de l’operatiu policial a l’institut Vilumara.

El primer tinent d’alcaldia Francesc J. Belver també dimitirà com a regidor