La vàlua més feble: el coronavirus colpeja les treballadores de la llar

La Gabriela arriba a la seu de Comissions Obreres divendres a les 11 del matí. Dimarts la van acomiadar de la feina que va començar el 17 d’agost. Tenia un contracte de 30 hores setmanals pel qual cobrava 885 euros per netejar dues cases, una a Barcelona i l’altra a Alella. Era la mateixa feina que feia la seva mare, que la va deixar per tornar a Bolívia per cuidar els altres fills, més petits, durant la pandèmia. La seva mare cobrava mil euros i li pagaven la targeta de transport per desplaçar-se. A la Gabriela, en canvi, li van retallar 115 euros el salari i era ella qui s’havia de comprar el tiquet per anar a la feina.

Quan va firmar el contracte amb l’agència que s’ha encarregat de fer els tràmits per a la família per a la qual treballava, ella va avisar que estava renovant la targeta de residència perquè li havia caducat durant la pandèmia. L’agència li va dir que no hi havia cap problema i va tirar endavant tot el procés. Aquesta és una situació molt habitual, ja que el confinament va paralitzar l’administració, però la necessitat de treballadores de la llar fa que moltes persones i empreses contractin igualment les dones.

Ara bé, quan la sol·licitud de la Gabriela va ser denegada per qüestions burocràtiques, l’agència va reaccionar immediatament i li va dir que havia de plegar de la feina, sense l’avís de quinze dies que marca la llei. A més, l’empresa va dir que no li pagava la liquidació perquè no havien firmat cap contracte, cosa completament falsa, ja que ella mateixa va portar un contracte firmat a l’agost per les dues parts a la seu del sindicat.

El de la Gabriela és un exemple dels casos d’abusos i infraccions de la llei que pateixen cada dia les treballadores de la llar. Per atendre-les i oferir-los solucions, Comissions Obreres ha creat una nova secció de treballadores de la llar i de les cures que ja suma unes 200 afiliades i que, cada divendres, atén personalment a l’oficina de l’Hospitalet casos com el de la Gabriela.

MOLT VULNERABLES
Si treballar en aquest sector ja era prou dur abans de la pandèmia, el coronavirus encara ha complicat més la situació de moltes dones. Fany Galeas, responsable d’aquesta nova secció del sindicat, explica que s’han disparat el nombre d’acomiadaments, la majoria d’ells sense complir la llei.

En alguns casos, les persones grans que cuidaven han mort per culpa del virus. En d’altres, les famílies les veien com un focus d’infecció perquè la majoria es desplacen amb transport públic per anar a la feina i van decidir fer-les fora. El problema és que moltes d’aquestes dones no tenen la documentació en regla. A més, a moltes les famílies no els han fet contracte ni les han donat d’alta a la Seguretat Social i ara, en quedar-se sense ingressos, tampoc han tingut cap dret a demanar l’atur ni cap ajuda de les administracions.

Moltes subsisteixen gràcies a Serveis Socials, ja que es tracta de dones “molt vulnerades i molt vulnerabilitzades”, tal com descriu Liliana Reyes, coordinadora de CCOO de l’Hospitalet. Galeas remarca que estem parlant d’un “sector amb una vulnerabilitat immensa” i afegeix que les treballadores de la llar i les cures pateixen un “estigma social molt difícil de canviar” per part de la societat que fa que, en alguns casos, arribin a ser tractades com a esclaves que fan una “feina que no té valor”.

UN SECTOR INDISPENSABLE
Però com recorden Reyes i Galeas, aquestes treballadores “són indispensables perquè el sistema funcioni”. “Estem posant vida a les seves mans”, repeteix Galeas, que denuncia el tracte que pateixen les dones, la majoria migrants llatines, a qui se’ls encarrega que tinguin cura de la gent gran i dels infants.

Per això, des del sindicat reclamen al govern de l’Estat que sigui el primer a fer el pas incloent el sector al règim general de treballadors, perquè la societat entengui que “la feina de cures és com qualsevol altra feina”. Aquest pas també permetria que les dones tinguessin dret a l’atur si es queden sense feina.

Galeas assegura que “és un tema moral i d’ètica”, que la gent sap que ha de fer contracte a les treballadores “però no vol pagar” i, com que moltes d’aquestes no ho reivindiquen perquè pensen que com que no tenen la documentació en regla no hi tenen dret, se n’aprofiten. Per això considera que “les cures haurien d’estar al centre”, ja que si el canvi ve del govern, “la gent ho valoraria més”, però mentre les administracions no tinguin voluntat “la gent passa de fer-ho” i incompleix la llei i vulnera drets laborals de les treballadores.

En aquest sentit, des del sindicat animen les dones del sector de la llar i de les cures a formar-se i a denunciar la seva situació perquè, com recorda Liliana Reyes citant Carles Bertran, director del CITE, “no tenir papers no significa no tenir drets”.