Integrants del CELH amb l’alcalde Pujana el 1985. Foto: CELH
“Una entitat plural, transversal, diversa i oberta al conjunt de la ciutadania”. La sintètica definició del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CELH) és de Pilar Massana, sòcia fundadora i presidenta entre els anys 2007 i 2010, però és compartida per Carme Rimbau, presidenta des que va agafar el relleu de Manuel Domínguez, el març de 2023, durant l’entrevista realitzada per Línia L’H a la seu del CELH, a l’Edifici Molí, al costat del Centre Cultural Metropolità Tecla Sala.
El centre d’estudis de referència de la ciutat està de celebració. Quaranta anys després de la llavor de Jaume Botey, Joan Camós i Casimir Martí, el 4 de juliol aplegava la seva massa social per commemorar quatre dècades d’una incansable tasca de recerca, però també de divulgació de la història, el patrimoni i la cultura locals.
“Arrelament al territori”
“Els objectius, com la ciutat, han anat canviant al llarg de les dècades. L’Hospitalet d’ara no és el mateix de fa quaranta anys”, analitza l’historiador Carles Santacana, qui durant una dècada (1995-2005) va estar al capdavant de l’entitat. Tanmateix, matisa Santacana, “l’objectiu principal d’aconseguir un arrelament de les persones al territori és el mateix”.
Per tal d’assolir aquest arrelament, aquesta consciència de pertinença a una comunitat, els més de 180 socis i col·laboradors del CELH han treballat -i treballen- de manera infatigable i voluntariosa, sense cap ànim de lucre i amb l’únic estímul de servei a la ciutat. Desenes de publicacions de caire històric, cultural o social, com la Història de l’Hospitalet, obra de referència necessària que Santacana va impulsar en el seu moment, es combinen amb l’organització d’incomptables jornades, xerrades, conferències, seminaris i debats, com l’etern sobre la comarca a la qual pertany o hauria de pertànyer la segona ciutat més poblada del país i la més densa de l’àrea metropolitana.
La divulgació entre la ciutadania també ha estat un dels pilars del centre, especialment durant l’etapa presidida per l’historiador Manuel Domínguez, que ha realitzat nombroses rutes guiades de difusió del patrimoni històric i cultural. En aquesta línia, i amb la idea que els centres d’estudi milloren la vida comunitària i afavoreixen la presa de consciència veïnal, Domínguez defensa que són “fonamentals” a l’hora d’impulsar l’estima cap al lloc on la gent viu.
Implicació amb la ciutat
La implicació amb el moviment veïnal i la recuperació del patrimoni, la divulgació de la història local a les escoles o l’estudi de les diverses onades migratòries que han marcat l’esdevenir de la ciutat també han estat una constant de l’entitat, que destaca per una fita “especialment rellevant”, segons Santacana: quan el concepte de memòria històrica encara no estava en voga, dins del centre va néixer el col·lectiu L’Hospitalet Antifranquista, que va rebre el reconeixement institucional en un Ple del 1997.
“Una entitat de ciutat i de referència”, en paraules de Massana i Rimbau, respectivament, que, en definitiva, continua cap al mig segle amb la mateixa vocació i esperit de servei.
