La massificació i la densitat comporten que les molèsties derivades d’una mala convivència es multipliquin. Foto: Línia L’H
Darrere del debat sobre la seguretat a la ciutat, els titulars sensacionalistes i les queixes veïnals, hi ha un servei municipal que no sol tenir presència mediàtica. El saber periodístic diu que si un gos mossega un nen, no és notícia, però, en canvi, que un nen mossegui a un gos sí que ho és. Traduït al llenguatge col·loquial, això vol dir que tot allò inusual o extravagant és prioritzat pels mitjans de comunicació.
Ara bé, si li donem la volta a l’argument, què pot ser més extravagant, en els temps que corren, que dos veïns barallats seguin per resoldre els seus litigis? “Si ho aconseguim, nou de cada 10 casos s’arreglen”, explica a Línia L’H Óscar Negredo, coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Ajuntament.
Aquest servei, enquadrat en l’Àrea de Convivència, Seguretat i Mobilitat, busca donar un enfocament diferent a la resolució dels conflictes de convivència, que segons l’últim Baròmetre són la principal preocupació per a un 8% dels veïns. No es tracta pas de substituir a la policia –des del servei remarquen que el compliment de la llei és condició sine qua non perquè puguin actuar–, sinó de trobar vies voluntàries de resolució pacífica dels conflictes. A més, Negredo recorda que el servei de Mediació és una aposta de l’Ajuntament des de fa més de 15 anys.
És més, el seu coordinador destaca que es tracta d’una iniciativa allunyada de cap afany recaptatori.
Sigui com sigui, la convivència a una ciutat com l’Hospitalet, amb la seva densitat de població i falta d’espais lliures per als veïns, sovint es fa complicada. És per això que ens preguntem pels temes estrella. Ràpidament apareixen sobre la taula les queixes a les comunitats de veïns. La Manuela Martínez, la responsable de la unitat de Convivència on hi ha encasellat el servei de mediació, detalla que els casos són els mateixos de sempre, relacionats amb el soroll i el descans, però que ara s’han multiplicat.
En aquest punt surt la paraula ‘màgica’ que ens ha canviat la vida, la pandèmia. I és que el fet d’haver estat tancats a casa i el teletreball “ens ha fet més sensibles”, reconeix Martínez. En aquesta línia, Negredo afegeix que l’actual situació de crisi i incertesa pel futur tendeix a generar més conflictes, fruit del malestar social. De fet, tant Negredo com Martínez posen l’accent en l’increment de casos detectats de trastorns mentals, pels quals treballen coordinats amb els serveis sanitaris.
Això, unit al fet del tamany de molts dels pisos de la ciutat i, com a conseqüència, l’ús més intensiu d’un espai públic mancat d’espais verds i zones lliures, provoca conflictes que afecten la convivència diària.
L’estiu i els botellots
Un dels principals problemes que afecten la convivència són els botellots. Sense anar més lluny, fa pocs mesos el barri de Sant Josep va experimentar-ne de massius. A finals del maig, la Guàrdia Urbana va haver de desallotjar-ne dos al carrer Cobalt i a la Riera dels Frares on hi havia fins a 700 persones. “Els estius són sempre complexos i cada any tractem d’innovar”, reconeix Negredo, que destaca la figura dels facilitadors de l’oci nocturn, educadors que treballen amb els locals per evitar molèsties als veïns que hi viuen a prop. El desafiament més important és ara per ara a Femades, la zona de discoteques de Cornellà que afecta els veïns del Centre, que tornen a aixecar la veu contra l’incivisme que viuen cada cap de setmana.
Amb tot, la feina de conscienciació i prevenció arriba a la resta de barris a través de l’anomenada Civiteca, un espai itinerant –tot i que n’hi ha dues de fixes als Blocs Florida i a la plaça de la Llibertat– per educar en els valors del civisme i crear xarxa amb el veïnat.
