Plou a la Rambla, es veuen paraigües entre les parades de flors; ara llueix el sol, i les parades de flors també reflecteixen tot el seu color. I així cada any, i cada dia, i cada minut. El temps passa, però les flors a la Rambla hi són, i per damunt de tot, són, ara i sempre.
No podem negar el pas del temps, del sol i la pluja, i això ens porta a parlar de transformació, de fer una aposta clara de futur pensant en les arrels, o és que algú pot parlar de la Rambla, de la Rambla de les Flors, sense flors?
Tenim una magnífica ciutat i un passeig únic, malgrat els intents de modernitzar que porten a camins de destrucció sense aportar res… En fi, hi torno: hi estic passejant, avui, i veig que cal modernitzar les parades de flors de la Rambla.
- Modernitzar equival a millorar i, per això, per a mi, crec que hauríem de contemplar un camí, i unes passes, en aquest sentit.
- Modernitzar equival a assegurar la presència d’aquestes flors inherents al mateix nom de la Rambla, no pas a treure-les o canviar-les per una altra activitat.
- Modernitzar vol dir, també, racionalitzar el nombre de parades necessari per mantenir l’essència i assegurar-ne el futur.
- Modernitzar aplicant un nou disseny de parada competitiu, àgil i pràctic per desenvolupar en plena condició el treball del o la florista.
- Modernitzar permetent mitjans de competitivitat als professionals, és a dir, que puguin dur a terme la seva feina i la seva creativitat, compartint l’espai de la Rambla.
- Modernitzar, que vol dir disseny al costat de la professionalitat.
Les flors són el millor aparador de passat, present i futur, com també ho és la Rambla
I ara m’agradaria definir la figura del o la florista. Ser florista vol dir ser professional en l’art de la flor i la planta, i fer composicions i un munt de coses més. Al final, en una paraula, ser ARTESANS.
El primer que cal per ser florista és tenir el sentiment. Si no t’hi sents, no seràs mai florista; podràs fer rams, però poca cosa més.
En segon lloc, és necessari l’estudi i tenir ganes de coneixement. No sabeu com és de reconfortant continuar creixent cada dia.
El tercer requisit és la capacitat d’esforç i patiment i, si m’ho permeteu, d’estrès.
En quart lloc, i per acabar, cal entendre que és una forma de viure, que acompanya la teva vida.
És curiós, estic demanant la continuïtat de les parades de flors a la Rambla, estic proposant que es reformin i alhora que es permeti als professionals fer la seva vida al costat de la seva parada, a la seva Rambla de Barcelona. Evidentment, ho demano a qui li pertoqui de l’Ajuntament, a qui tingui la possibilitat de prendre una decisió. Però no una decisió de fer un “pegat”, sinó de fer una aposta clara pel futur.
Les flors a Barcelona van néixer amb la Rambla, i han de continuar en el futur a la Rambla, un futur amb complicitats de tots: floristes, ramblistes, Amics de la Rambla, Gremi de Floristes i Ajuntament de Barcelona. Les flors són el millor aparador de passat, present i futur, com la Rambla, i també un aparador de la singularitat d’una ciutat, Barcelona.
