Ja hi tornem a ser, i ja en van més de 10 des del 2015. L’Ajuntament de Barcelona, el passat 5 de juliol, va acordar una nova suspensió potestativa de llicències. Aquesta vegada els destinataris han estat els eventuals nous comerços al detall de productes per al cultiu de cànnabis i relacionats, de carcasses de mòbils i salons de manicura a l’àmbit de Ciutat Vella.
A la Rambla, en el marc del mateix acord, s’ha acordat suspendre l’atorgament de llicències i la formulació de comunicacions per a, literalment, “tots els epígrafs contemplats en l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’Administració ambiental”. És a dir, totes les activitats.
La suspensió provisional de l’atorgament de llicències és un mecanisme tradicionalment previst a la Llei d’Urbanisme que té la seva lògica.
L’Administració (com tots) necessita una mica de calma i estabilitat per tal de treballar amb la precisió requerida el planejament urbanístic. En aquest cas, l’Ajuntament intenta preparar el terreny per a un nou Pla d’Usos de Ciutat Vella i de la Rambla. Però l’ús i abús d’aquesta figura de la suspensió genera almenys dos problemes greus.
D’una banda, la inseguretat derivada de l’excessiva repetició de la suspensió provisional. Des del 2015, l’Ajuntament ha aprovat més d’una suspensió per any. Tenint en compte que les suspensions duren dos anys i que cada tres anys es poden repetir, per molt que la llei i els tribunals admetin que es puguin suspendre llicències amb poc més que la vaga idea de modificar el planejament, la suspensió de llicències ha acabat pervertint-se en un mecanisme ordinari de gestió municipal.
Al món d’Amazon, l’Ajuntament intenta regular les activitats com si fossin ‘ultramarinos’
D’altra banda, la suspensió de llicències resulta particularment problemàtica perquè amaga una voluntat pueril de controlar les dinàmiques del mercat del segle XXI amb dinàmiques del segle XX o del XIX: els Plans d’Usos.
La repetida necessitat de suspendre llicències o actualitzar els epígrafs de l’ordenança d’intervenció integral, o de renovar els Plans d’Usos, es genera perquè la regulació de les activitats és un instrument estàtic en un marc molt dinàmic. És com intentar dormir amb una manta massa curta: o bé el cap o bé els peus quedaran sense abric.
La situació actual d’activitats desborda l’Ajuntament. Les activitats prohibides als Plans d’Usos s’abandonen, però el mercat es llença a reinterpretar imaginativament les activitats permeses de forma no volguda per l’Ajuntament i acaba generant-se una nova homogeneïtat de mercat. Aquesta situació dona pas al fet que l’Administració argumenti que existeix un monocultiu d’activitats que és perjudicial, suspengui llicències i torni a proposar un nou Pla d’Usos.
Potser seria hora que l’Ajuntament es mirés la regulació de les activitats amb ulls nous i sortís de la perversa i antiquada dinàmica dels Plans d’Usos. Convindria que l’Ajuntament estudiés l’economia de les activitats, les dades generades pels ciutadans i visitants i proposés una nova generació de normes, més modernes, més adaptatives i més centrades en els objectius de convivència que en la formalitat del nombre màxim d’activitats.
Al món d’Amazon, l’Ajuntament intenta regular les activitats com si fossin ultramarinos. És difícil de veure quin final tindrà la regulació municipal, però tenint en compte com canvia la realitat del mercat, no se li esperen èxits.
