Moltes i sinceres gràcies. Així és com se’m fa obligat començar aquest article per al diari Línia La Rambla. Convertir aquest passeig universal, únic i irrepetible en l’onzè districte de Barcelona, parlant en clau periodística, és mostrar una visió realista de la ciutat i, tanmateix, és concedir-li a la Rambla la centralitat que es mereix.
Quan, a Amics de la Rambla, se’ns va oferir la idea d’aquesta edició, vam veure claríssim que s’havia de tirar endavant. Des del 1960, any en què va néixer la nostra associació, hem buscat sempre la defensa i reivindicació del carrer que algú ha dit que és “el més bonic del món”. Històricament, quan les empreses de comunicació eren incipients i les xarxes socials inexistents, el que aconseguíem arribava principalment a oïdes de la massa social. Escriure-li a Joan Miró perquè una de les obres que regalés a la ciutat se situés a la Rambla, negar-nos a acceptar que la Boqueria anés a terra per convertir-se en un pàrquing o empènyer perquè la Universitat Pompeu Fabra obrís una seu al passeig (i fins i tot hostatjar Dennis Hopper quan va venir a apadrinar el primer curs de Comunicació Audiovisual) són algunes mostres de tot el que fèiem i que costava que es visualitzés.
Disposar ara d’un mitjà compromès amb la informació de proximitat ens ha de permetre explicar-nos millor i, a la vegada, detectar més detalladament què espera de la Rambla la gent que la viu i la visita. L’èxit global del turisme urbà fa que molta gent vulgui venir a la Rambla, sigui des de l’àrea metropolitana o des de l’altra punta del món. La nostra feina, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, ha d’anar en la línia de buscar l’equilibri indispensable, ja que, abans que de ningú altre, la Rambla ha de ser de la gent de Barcelona, en especial de la més jove.
La ciutadania ha de tenir clar que no es pot millorar
Barcelona sense millorar “l’únic carrer del món que no hauria d’acabar mai”
Ens adonem sovint que quan alguna persona diu que no li agrada la Rambla és perquè s’hi veu reflectida i la imatge que torna no és la desitjada. A Amics de la Rambla tenim molt clar que el passeig continuarà mostrant les tensions socials del moment i, a la vegada, avançant el que després serà la resta de la societat. Per aquest motiu, de la mateixa manera que l’any 2013 vam impulsar la reforma de la Rambla –que es mereix un calendari molt més ambiciós–, ens toca ara ser-ne preceptors del model cultural, comercial i de lleure mentre treballem per protegir i millorar la seva vida veïnal.
La ciutadania ha de tenir molt clar que no es pot millorar Barcelona sense millorar “l’únic carrer del món que no hauria d’acabar mai”. I només ho podem fer amb el nostre coneixement del territori i, sens dubte, integrant les entitats del tercer sector, amb les quals ja col·laborem; la part privada, que és la que genera la riquesa contributiva, i el govern municipal, que és qui té les eines administratives. Això no pot passar enlloc millor que allà on històricament ha començat gairebé tot a Barcelona: a la Rambla.
