Una de les postals intervingudes en clau crítica per un alumne de batxillerat. Foto: Escola Massana
El debat sobre el turisme és molt viu a la ciutat i especialment entorn de la Rambla. Els qui hi viuen, treballen o estudien són els primers que accepten el fenomen com una cosa natural, però, alhora, són els més exigents pel que fa a la seva regulació i, sobretot, demanen la creació d’una oferta cultural alternativa que atregui turistes responsables. Aquest és l’esperit del turisme de quilòmetre zero, un tema que s’aborda també als centres educatius com l’Escola Massana, on els mestres han volgut saber què en pensen d’això els alumnes de batxillerat artístic.
Postals intervingudes
Gemma Amat és professora de l’Escola Massana i una persona que prové del món de l’art i de l’artesania. Per veure de què eren capaços els seus alumnes de primer els va demanar que desafiessin el símbol més evident del turisme: el souvenir. I, en concret, un dels formats més antics i més icònics: les postals.
Com que dissenyar postals era un repte més ambiciós, els mestres van proposar als joves artistes intervenir postals ja existents per tal que tinguessin un altre esperit. “Vam enviar-los a passejar per la Rambla amb un quadern de viatge on anaven recollint dades i elements de treball. Després els hi vam demanar que compressin una postal en un quiosc i que la intervinguessin en funció de si allò que veien representava realment la Rambla”, explica Amat. El resultat va ser un seguit d’“imatges molt crítiques”, que es van mostrar en una petita exposició a la mateixa escola.
Més enllà del fet artístic en si mateix, la professora destaca el procés de reflexió i de debat dels joves. Ella i els seus col·legues van quedar impressionats pel grau de compromís que van mostrar els joves en les seves intervencions i per la preocupació que hi havia al voltant de la identitat al barri. “Nosaltres volíem sacsejar-los, fer-los caminar, que es fixessin en el que està passant i que ens fessin propostes. I els alumnes de seguida es van engrescar amb el debat i ens van sorprendre”.
Artesania autèntica
Al món de l’artesania hi ha un debat ben viu, des de fa temps, sobre aquest fenomen: “Una botiga de souvenirs no pot ser un espai on algú ven cosetes variades”, denuncia Amat.“Hi ha una responsabilitat de projecció d’una identitat del lloc on som. Els d’aquí ens volem sentir representats i per això en el mercat ha d’haver-hi una oferta representativa que sigui fàcil de trobar”, afegeix. En aquesta línia, fa uns deu anys, es va impulsar la marca Empremtes de Catalunya, que té una botiga al número 11 de Banys Nous on es venen objectes de record inspirats en icones autèntiques de Catalunya i dissenyats per artistes i artesans.
Ara caldria definir quines són les empremtes de la Rambla i com mostrar-les. I aquesta sembla que és la intenció, si tot va bé. L’èxit del projecte Souvenirs típics? No, gràcies ha convençut el claustre i la direcció de la Massana de repetir l’experiència l’any que ve, i fins i tot ampliar-la: “El següent pas seria traslladar el projecte a alumnes de grau superior o de cicles formatius perquè puguin dissenyar alguns d’aquests elements que ens representin de veritat”. El repte és majúscul i està en mans de joves estudiants compromesos, però també dels artistes i artesans, i de les botigues de records que estiguin disposades a comprometre’s.
