La Rambla Santa Mònica pren el nom de la parròquia, construïda sobre un antic convent. Foto: Joanna Chichelnitzky
Fins a l’any 1860, el que avui coneixem com la Rambla era un torrent o riera, justament el significat original de la paraula rambla. Però aquell any va començar una gran transformació. Les muralles van caure, la ciutat va créixer més enllà del nucli antic i la Rambla es va convertir en una via principal que comunicava el passat, el present i el futur.
En la Barcelona emmurallada, la Rambla era un camí vorejat de convents que corria paral·lel a la muralla. A principis del 1700 es van començar a aixecar cases a prop de la Boqueria i es van plantar els primers arbres. Cap a finals del segle XVIII es va començar a urbanitzar la part tocant a les Drassanes.
Però amb l’enderrocament definitiu de la resta de les muralles, la Rambla es va transformar en un camí urbanitzat, i cadascun dels trams que la formaven, tan diferents entre si, va prendre un nom característic, popular, que avui evoca els orígens de la mateixa Rambla.
Canaletes i estudis
De dalt a baix, el primer tram és conegut com la Rambla de Canaletes. Pren el nom de la famosa font que segons la llegenda garanteix la tornada a Barcelona. Però la font original era una que hi havia a l’Estudi General, precedent de la Universitat. Era una font on uns canalons abocaven l’aigua sobre un abeurador, per això se la coneixia com la font de Canaletes. Amb la urbanització de l’entorn es va substituir per una de nova, però va conservar el nom popular.
El tram que segueix és la Rambla dels Estudis, nom que prové també de l’Estudi General, un edifici del segle XV que acollia una universitat primigènia que va ser suprimida per Felip V i transformada en una caserna militar.
La Rambla de les Flors
Baixant cap al mar arribem a un dels trams més coneguts, la Rambla de les Flors. Originalment, era la de Sant Josep, per l’antic convent que hi havia, enderrocat el 1843, però la tradició de vendre-hi flors, que es consolida durant el segle XIX, la va convertir en un lloc emblemàtic, entre altres coses perquè era l’únic lloc de Barcelona on es podien comprar.
Caputxins i Santa Mònica
La Rambla dels Caputxins, que va del Pla de la Boqueria fins a la plaça del Teatre, també pren el nom d’un convent de frares caputxins que hi havia vora la plaça Reial, enderrocat l’any 1823.
Finalment, l’últim tram, la Rambla Santa Mònica, a tocar del port, pren el seu nom de la parròquia propera, nascuda d’un altre convent històric, aquest cop el dels Agustins Descalços.
