Ball de màscares al Liceu. Foto: Col·lecció Albert Torras
El Gran Teatre del Liceu és molt present als llibres d’història. Però la majoria se centren en el vessant artístic: l’edifici, els cantants, les òperes… Per això quan el periodista Albert Torras, abonat des de fa més de vint anys al Liceu, es va proposar fer un nou llibre va voler fer un enfocament molt diferent: “Jo volia que en aquest llibre sortissin també els treballadors. Els cambrers del Cercle, els tramoistes, la gent que no ha passat a la història, però que han sigut fonamentals per al teatre”.
El Gran Teatre del Liceu desaparegut, editat per Efadós, mostra totes aquestes cares i també il·lustra la cara més social del Liceu, la dels ciutadans de totes les classes que gaudien de la gran varietat d’espectacles que s’hi oferien. Amb aquest objectiu, Torras s’ha endinsat en els arxius fotogràfics cercant material inèdit. I ha trobat petroli del bo, fotografies del Liceu mai vistes fins ara. En un arxiu de Madrid, per exemple, va trobar una instantània del primer incendi que va afectar el Liceu, el 1861. I encara n’ha trobat una altra de més antiga, aquesta a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que mostra la Rambla cap a 1860.
En aquella època, i fins a l’últim terç del segle XIX, el Liceu era el teatre amb més capacitat d’Europa, “més que La Fenice, l’Scala o l’Òpera de París”, recorda Torras. “Això demostra la seva rellevància i fins a quin punt era important l’òpera al país”, afegeix.
Balls de màscares
Una de les coses més sorprenents del llibre és descobrir que el Liceu no era només un espai d’oci per a les classes més altes, sinó que també s’hi representaven obres de teatre i fins i tot balls de màscares en època de carnaval. A finals del segle XIX i primers del XX “el Reial Cercle Artístic o l’Agrupació de la Premsa Diària llogaven el teatre durant diversos dies i l’omplien amb gent ballant. Tapaven la platea amb una tarima. Posaven un escenari petitó al mig i centenars de persones ballaven”, explica Torras.
Un altre fet que crida l’atenció és l’origen solidari del teatre. Ara que es compleixen 175 anys del Liceu, Torras recorda que el Conservatori del Liceu en celebra 185 i que, deu anys després de fundar-se, va ser el Conservatori qui va aixecar el teatre amb l’objectiu de recaptar fons per pagar estudis musicals a joves talents que no podien pagar-se’ls. Va mantenir-se així, com a mecenes, durant prop d’una dècada, quan la Societat del Liceu va fer-se’n càrrec. Però el Conservatori encara conserva algunes aules i el teatrino del segle XIX on els joves talents actuals encara proven d’obrir-se camí en el món de la música.
