Montserrat Martí / Propietària de la Llibreria Pompeya. Foto: Línia
La millor manera de parlar amb la Montserrat Martí és anar a trobar-la a la botiga, perquè sempre hi és i sempre està preparada per atendre un client, un veí amb ganes de xerrar o un periodista interessat en una llibreria centenària que encara resisteix amb força a la Rambla.
La llibreria ha fet cent anys. Com va començar aquesta història?
Els meus avis van venir des de Sant Hipòlit de Voltregà buscant una vida una miqueta millor que allà, on no hi havia futur. El meu avi, que coneixia l’ofici perquè havia treballat a Seix Barral, va descobrir el local, passejant per aquí, i va pensar que era un bon lloc per obrir-hi una llibreria.
Tot un emprenedor, el seu avi.
Quan ho va muntar, alguns li van dir: “Vostè no està gaire bé…”. Per no dir-li que estava boig.
Boig? Per què?
Era l’any 1922 i a la Rambla hi havia dotze llibreries. Però això al meu avi li era igual. Aquesta era la seva il·lusió. Van tenir tres fills i tota la família treballava a la llibreria.
Com era llavors el negoci?
Molt diferent. Els avis anaven a buscar clients a bancs, ajuntaments, a escoles… I els hi va anar bé. Els fills i els nebots es van casar i van marxar, així que van agafar un parell de treballadors. Quan jo vaig començar, hi havia tanta feina endreçant i obrint paquets que veníem els diumenges a treballar, amb la porta tancada. I així fins ara. Hem pogut viure. Què volem més?
Hi ha una tradició de llibreries històriques a la Rambla.
El meu avi va ser dels primers que va fer gremi, però ara ja no, perquè no treballen a favor de les llibreries. Recentment, hem tingut problemes amb distribuïdores i editorials que han plegat, deixant-nos penjats, i saps què ens ha dit el Gremi? Que ens espaviléssim perquè no era cosa seva. Ens va saber greu perquè ells tenen advocat i recursos, però ens van dir que aquest era el nostre problema. Nosaltres ens hem donat de baixa.
“Hi havia tanta feina endreçant i obrint paquets que veníem els diumenges a treballar”
El millor dia per a una llibretera de la Rambla és Sant Jordi?
Per a mi, sí. El dia de la llibreria, encara que vulguin fer altres esdeveniments, és la diada de Sant Jordi. No hi ha mals humors ni males cares, i tot funciona. A més, nosaltres som dels autèntics.
Autèntics?
Sí, perquè mantenim l’incentiu de fer el 10% de descompte als nostres clients. Encara hi ha gent que ens demana per què li reduïm el preu. Doncs perquè és el dia del llibre! Els que som autèntics sabem que funciona així. De totes maneres, fa dos anys que no fa tant de goig la diada.
Per què?
Arran de la pandèmia han volgut centralitzar la venda de llibres, però curiosament ho han fet allà on hi ha una Casa del Llibre, un Abacus… Curiositats que passen! L’any passat no hi havia ni una parada a la Rambla, no van donar cap permís. Van enviar tothom al passeig de Gràcia, a l’Illa de Sant Jordi.
I quina raó van donar?
Que hi havia massa aglomeració a la Rambla. Però a les llibreries ja ens demanen al mes d’agost si farem parada o no. Ho saben prou quantes parades hi haurà i poden calcular-ho. Si no vols aglomeracions, dona menys permisos, però no treguis els llibres de la Rambla.
La Llibreria Pompeya és una bona mostra que hi ha comerç de proximitat a la Rambla.
La gent ve perquè ens coneix molt, perquè ha conegut els pares i fins i tot els avis. I ara, els pares joves hi porten els seus fills i els ensenyen la llibreria on compraven els avis. Per això tenim productes de sempre, com els quaderns de cal·ligrafia. El que ha fet molt de mal és la tecnologia moderna i sobretot el pensament de la gent. A mi quan em demanen si he comprat mai per internet, saps què dic? Que mentre quedin botigues com la meva jo compraré aquí.
Què li sembla la remodelació de la Rambla?
No n’espero gaire cosa bona. Quan el mercat de la Boqueria va estar tancat cinc anys per la remodelació de la plaça de la Gardunya, les parades van perdre el 90% dels clients. Els clients solien passar el divendres o el dissabte a carregar amb el cotxe i, com que no podien aparcar, van buscar altres mercats. Alguns encara diuen que la Boqueria no és el que era, però no tenen raó. Els clients van deixar de venir per les obres. I qui va venir? El turista. Per això les parades es van reconvertir. Bé que han de pagar els impostos i el lloguer de la parada, oi?
